La “llum de les imatges” a les comarques del Nord
![[Img #31380]](upload/img/periodico/img_31380.jpg)
La que sembla va a ser la darrera versió de la “Llum de les imatges” es pot visitar a les quatre seus situades a Culla,Catí, Vinaros i Benicarló, sota el lema"Pulchra Magisteri”, un bona ocasió per conèixer més part del nostre patrimoni cultural, gaudint alhora de l’ encant de pobles tan bells com son els dos primers. La mostra presenta una selecció d’ obres dels territoris del nord , zona d’ intercanvi i influències mútues amb el veïns d’ Aragó i del Principat.
A les seus de Culla i Catí es troben peces dels períodes més antics: antiguitat, edat mitjana, i a Benicalò, Vinaròs les del’ época Barroca. Com en anteriors ocasions, la posta en escena ha implicat un conjunt d’ actuacions i intervencions, entre les quals destacaria la de restauració, cas de les que han estat fetes a l’ Església de L’ Assumpció de Catí, i la seu esplèndida Llonja gòtica, en aquest cas a la visita vos recomanar que s’ acosteu al Santuari de la Font de l’ Avellà.
Els lectors recordaran que en anteriors ocasions la “Llum de les Imatges” feu possible que molts valencians i valencianes conegueren de primera ma part dels nostre ric llegat cultural, i per tan s’ aproximaren al seu coneixement i a estimar-lo, aixó, va ocórrer a Sogorb, San Mateu, Albocàsser, Oriola, Alacant...el tema, però, sempre m’ ha generat alguna mena de reserva, de retret.
Tot i valorant la part positiva, cal remarcar com la continuïtat del esforç fet no queda garantida, la majoria de les obres exposades tornen al seus llocs d’ origen, cosa lògica, en molts casos immobles gestionats pels agents o congregacions de l’ Església Catòlica, on compleixen la funció pròpia religiosa, però, sense complir la seua funció pública i cultural, al restar tancats els temples durant el temps durant el qual no hi ha actes religiosos.
Alguns municipis, actuant amb visió, inclouen visites al temples, aportant una persona que fa de guia a càrrec del ajuntament, aquesta és una practica minoritària, però marca un camí a seguir, puix, que malgrat que seria l’ autoritat religiosa la que deuria vetllar per oferir a la societat la possibilitat de gaudir d’ unes obres que han rebut ajudes públiques. Altra opció en darrera instància podria estar recórrer al voluntariat de veïns, quants de nosaltres hi estaríem disposats!.
Recordem com les llei de patrimoni, estatal i autonòmica, imposen als titulars de bens amb la condició de bé d’ interès cultural un regim de visites mensuals obligatòries, l qual cosa s’ incompleix.
S’ imposaria, doncs, per les raons dites abans l’ exigència de mantindre oberta la porta, de fer possible que en dies i hores concrets - cas dels cap de setmana- els temples amb obres de valor cultural o artístic les mostraren, sense generar conflicte amb els actes religiosos.
Des dels ajuntaments, des de la ciutadania, cal exigir-ho i fer-ho possible, ja que com venim observant La Generalitat no ho ha previst. Seria, tanmateix, una forma més de fomentar eixe turisme cultural que podria ajudar a millorar les condicions de vida dels nostres pobles.
La que sembla va a ser la darrera versió de la “Llum de les imatges” es pot visitar a les quatre seus situades a Culla,Catí, Vinaros i Benicarló, sota el lema"Pulchra Magisteri”, un bona ocasió per conèixer més part del nostre patrimoni cultural, gaudint alhora de l’ encant de pobles tan bells com son els dos primers. La mostra presenta una selecció d’ obres dels territoris del nord , zona d’ intercanvi i influències mútues amb el veïns d’ Aragó i del Principat.
A les seus de Culla i Catí es troben peces dels períodes més antics: antiguitat, edat mitjana, i a Benicalò, Vinaròs les del’ época Barroca. Com en anteriors ocasions, la posta en escena ha implicat un conjunt d’ actuacions i intervencions, entre les quals destacaria la de restauració, cas de les que han estat fetes a l’ Església de L’ Assumpció de Catí, i la seu esplèndida Llonja gòtica, en aquest cas a la visita vos recomanar que s’ acosteu al Santuari de la Font de l’ Avellà.
Els lectors recordaran que en anteriors ocasions la “Llum de les Imatges” feu possible que molts valencians i valencianes conegueren de primera ma part dels nostre ric llegat cultural, i per tan s’ aproximaren al seu coneixement i a estimar-lo, aixó, va ocórrer a Sogorb, San Mateu, Albocàsser, Oriola, Alacant...el tema, però, sempre m’ ha generat alguna mena de reserva, de retret.
Tot i valorant la part positiva, cal remarcar com la continuïtat del esforç fet no queda garantida, la majoria de les obres exposades tornen al seus llocs d’ origen, cosa lògica, en molts casos immobles gestionats pels agents o congregacions de l’ Església Catòlica, on compleixen la funció pròpia religiosa, però, sense complir la seua funció pública i cultural, al restar tancats els temples durant el temps durant el qual no hi ha actes religiosos.
Alguns municipis, actuant amb visió, inclouen visites al temples, aportant una persona que fa de guia a càrrec del ajuntament, aquesta és una practica minoritària, però marca un camí a seguir, puix, que malgrat que seria l’ autoritat religiosa la que deuria vetllar per oferir a la societat la possibilitat de gaudir d’ unes obres que han rebut ajudes públiques. Altra opció en darrera instància podria estar recórrer al voluntariat de veïns, quants de nosaltres hi estaríem disposats!.
Recordem com les llei de patrimoni, estatal i autonòmica, imposen als titulars de bens amb la condició de bé d’ interès cultural un regim de visites mensuals obligatòries, l qual cosa s’ incompleix.
S’ imposaria, doncs, per les raons dites abans l’ exigència de mantindre oberta la porta, de fer possible que en dies i hores concrets - cas dels cap de setmana- els temples amb obres de valor cultural o artístic les mostraren, sense generar conflicte amb els actes religiosos.
Des dels ajuntaments, des de la ciutadania, cal exigir-ho i fer-ho possible, ja que com venim observant La Generalitat no ho ha previst. Seria, tanmateix, una forma més de fomentar eixe turisme cultural que podria ajudar a millorar les condicions de vida dels nostres pobles.
