Empoderem persones

Però empoderem-les fins a les darreres conseqüències, trenquem el discurs de la por, de la prudència, del pragmatisme, del desmantellament dels serveis públics de l’estat, de l’estat directament…

Són temps de campanya, o pre-campanya, electoral, l’hora en la qual els polítics eixen de ruta, abandonen els despatxos i es llancen als carrers amb la finalitat d’aconseguir el vot, per la via civil o per la via criminal, uns lloant tot allò que consideren que s’està fent bé, altres rebutjant el camí traçat, crítics amb els mandataris de torn.

Temps de promeses, propostes, idees, una autèntica fira de les vanitats amb la que esperen guanyar vot a vot a un electorat cada vegada més escèptic, un poble que veu als polítics com persones estranyes, éssers d’un altre planeta que semblen viure en una realitat paral•lela.

I mentrestant van desgranant la importància d’apostar pel seu programa electoral, eixe que passe el que passe no van a complir, i en aquest punt capten la nostra atenció, deixant-nos titulars impactants que serveixen per auto-afirmar-se i de passada desqualificar a l’enemic, venen als nostres pobles, a les nostres ciutats i semblen un cicló, enfervorint realment a aquells convençuts, però, darrere d’això, què queda? què ens diuen? quina aportació realitzen per millorar les nostres vides? Cap.

Realment cap de les candidatures ha posat el dit en la nafra dels problemes de la societat?, de la millora de les condicions de vida d’aquells menys afavorits?, algú ha agafat la bandera de la justícia social?, o de la defensa de la justícia universal?, o del dret de tindre un habitatge digne?, o d’impulsar una autèntica cultura de la pau? o dels drets dels immigrants?, o de l’accés gratuït a la sanitat o l’educació per a tothom?, o de tantes i tantes coses que ens facilitarien la vida a la gran majoria, només protegint als que estan exclosos, o van a ser-ho en breu, del sistema.

Des de les comarques de Castelló, un grup de persones creiem i apostem decididament per la creació d’una cistella de bens, productes i serveis que siguen d’accés directe, digne, segur i universal, a saber:

•    Vivenda
•    Salut
•    Educació
•    Energia
•    Comunicacions
•    Justícia

Articular en un programa electoral aquesta cistella de bens, sense quantificar-los, és a dir, no convertint-los en moneda, més bé facilitant per part de les diferents administracions que totes les persones puguen accedir a ells, hauria de ser el cavall de batalla dels diferents candidats a qualsevol elecció. Els que estan fora, o a punt de quedar fora del sistema (cada volta més) han de ser la prioritat i no el salvament de les grans fortunes, de bancs en fallida o l’enriquiment dels “amiguitos del alma”.

Si a una proposta com aquesta afegirem la fi de la producció d’armes, les quals estan destinades a matar persones, recordem, i la defensa de la llibertat de circulació i radicació de les persones en tot el món, probablement hauríem donat un pas definitiu per a que les persones començaren, ara si, a recuperar la dignitat, la il•lusió i la fe en la classe política.

Com deia molt encertadament Rafael Reig, “Només si acceptem que la democràcia ens fa por, que la igualtat ens espanta i que la solidaritat ens eixiria massa cara, podem imposar la raó als nostres sentiments (que sempre són el parapet dels nostres interessos)”

Juan Manuel, Carles, Marcos, Juan, Lluís, Sergi, Eva, Diego, Vicent, Pepe, Emi, Charly, Jose, Pablo, Sandra, Santi…i un llarg etcètera de militants d’Iniciativa-Compromís de les Comarques del Nord