Opinión
Privilegi inacceptable: l’ Església no paga l’ IBI
Els acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu de 1979 son sens cap un legat del passat que caldria sotmetre a debat i consulta popular. El govern que presidia Suarez els va subscriure i fins el dia d’ avui cap dels governs que li van succeir ha intentat qüestionar-los, la simple lectura del seu contingut evidencia que en aquest cas el poder fàctic de l´ Església es va imposar.
Els acords van assegurar a l’ Església una sèrie de privilegis en moltes matèries: educatives, exempcions fiscals, assistència religiosa al si de les forces armades, en quant al bens culturals, al seu regim intern... Doncs bé, darrerament des de postures independents, especialment laïcistes, i des de l’ esquerra ha aparegut el tema del impost de bens immobles, un impost important pels municipis i que grava la possessió i ús de bens com vivendes, establiments educatius,i divers tipus. La raó per la qual paguem aquest impost esta en que el municipi ens dona uns serveis i aleshores cal contribuir al seu sosteniment. Els acords va assegurar a l’Església Catòlica no pagar l’ IBI pels seus edificis adscrits a l’ activitat de culte. L’ impost es calcula amb el valor cadastral que tenen els immobles, amb un percentatge segons la població. Tots sabem que cada any paguem quantitat important.
Hi ha aleshores un clar privilegi inacceptable des del punt de mira d’ un estat modern i democràtic, hi ha una situació de clar de greuge envers altres creences religioses, i en relació als ciutadans de a peu. Davant d’ aquesta situació tan injusta s’ ha generat una sana reacció ciutadana en contra de que els ajuntament hi col•laboren, i sembla que en alguns ajuntaments es va acordar anul•lar l’ exempció. Com que el contingut dels acords del 79 es van incorporar a la legislació concreta de cada tema aquest mena de decisió municipal al ser impugnada davant els tribunals ha estat fora de llei.
Que podem fer-hi?.Òbviament la denuncia política és justa, aquells acords deuen, com ja he assenyalat, ser qüestionats d’ arrel. Les normes que es van introduir també, això comportaria que les opcions d’ esquerra, i aquelles que estan per una democràcia moderna,deuen abordar el tema. Observe, però,que aquest es com un tema menor i tenim que exigir solucions.
Un darrer apunt a afegir al tractament del problema. He escoltat en prou ocasions que l’ Església Catòlica es la titular de gran part del patrimoni històric i cultural i que necessita ajuda per conservar-lo, no hi ha problema, ja que els bens d’ interès culturals(BIC) no paguen l’ IBI per llei, i una part del temples, convents o immobles religiosos, ostenten eixa condició, la de ser BIC, ara bé, tal condició exigeix la seua conservació i el seu ús cultural i públics, les quals coses no son de l’ estima dels personal eclesiàstic i ja sabem allò que sol passar.
Acabar amb els privilegis implicar voluntat de canviar les lleis, estem davant d’ un assignatura pendent més de la democràcia restringida que tenim.
.
Vicent Àlvarez
Els acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu de 1979 son sens cap un legat del passat que caldria sotmetre a debat i consulta popular. El govern que presidia Suarez els va subscriure i fins el dia d’ avui cap dels governs que li van succeir ha intentat qüestionar-los, la simple lectura del seu contingut evidencia que en aquest cas el poder fàctic de l´ Església es va imposar.
Els acords van assegurar a l’ Església una sèrie de privilegis en moltes matèries: educatives, exempcions fiscals, assistència religiosa al si de les forces armades, en quant al bens culturals, al seu regim intern... Doncs bé, darrerament des de postures independents, especialment laïcistes, i des de l’ esquerra ha aparegut el tema del impost de bens immobles, un impost important pels municipis i que grava la possessió i ús de bens com vivendes, establiments educatius,i divers tipus. La raó per la qual paguem aquest impost esta en que el municipi ens dona uns serveis i aleshores cal contribuir al seu sosteniment. Els acords va assegurar a l’Església Catòlica no pagar l’ IBI pels seus edificis adscrits a l’ activitat de culte. L’ impost es calcula amb el valor cadastral que tenen els immobles, amb un percentatge segons la població. Tots sabem que cada any paguem quantitat important.
Hi ha aleshores un clar privilegi inacceptable des del punt de mira d’ un estat modern i democràtic, hi ha una situació de clar de greuge envers altres creences religioses, i en relació als ciutadans de a peu. Davant d’ aquesta situació tan injusta s’ ha generat una sana reacció ciutadana en contra de que els ajuntament hi col•laboren, i sembla que en alguns ajuntaments es va acordar anul•lar l’ exempció. Com que el contingut dels acords del 79 es van incorporar a la legislació concreta de cada tema aquest mena de decisió municipal al ser impugnada davant els tribunals ha estat fora de llei.
Que podem fer-hi?.Òbviament la denuncia política és justa, aquells acords deuen, com ja he assenyalat, ser qüestionats d’ arrel. Les normes que es van introduir també, això comportaria que les opcions d’ esquerra, i aquelles que estan per una democràcia moderna,deuen abordar el tema. Observe, però,que aquest es com un tema menor i tenim que exigir solucions.
Un darrer apunt a afegir al tractament del problema. He escoltat en prou ocasions que l’ Església Catòlica es la titular de gran part del patrimoni històric i cultural i que necessita ajuda per conservar-lo, no hi ha problema, ja que els bens d’ interès culturals(BIC) no paguen l’ IBI per llei, i una part del temples, convents o immobles religiosos, ostenten eixa condició, la de ser BIC, ara bé, tal condició exigeix la seua conservació i el seu ús cultural i públics, les quals coses no son de l’ estima dels personal eclesiàstic i ja sabem allò que sol passar.
Acabar amb els privilegis implicar voluntat de canviar les lleis, estem davant d’ un assignatura pendent més de la democràcia restringida que tenim.
.
Vicent Àlvarez
