Entre tant a l’Espanya dictatorial...

Al llarg de la història s’han promulgat moltes lleis injustes que la ciutadania ha complit fins que se n’ha fartat. Als EEUU dels segles XVIII i XIX era legal esclavitzar persones pel seu color de pell. Al segle XX era legal segregar-les per este mateix motiu. L’Aperheid va ser una pràctica totalment legalitzada a Sud-àfrica a finals del segle XX. Matar persones per ser jueves o experimentar mèdicament amb persones discapacitades era una pràctica comuna a l’Alemania Nazi. A Espanya, per la seua banda, era legal detindre persones per se homosexuals durant el franquisme (pràctica que, d’altra banda, continue sent legal a altres estats). Podríem posar infinitat d’exemples actuals i antics de lleis totalment injustes i injustificades.

Ara és la Constitució en qui s’emparen per a parar un procés totalment democràtic i participatiu: la consulta catalana. Poc menys d’una hora ha tardat el Tribunal Constitucional en dir que la consulta no és legal, que pot ser raonable i democràtica però que no legal. I amb això el govern espanyol en té suficient per a deixar d’atendre el dret a expressar-se d’un poble, per reconèixer que no van a deixar fer una pràctica democràtica com és votar per a saber què vol ser el poble català. Espanya és i ha de ser una, tant si el poble vol com si no.

Això ben entrat el segle XXI és quant menys ridícul i, si m’apures, dictatorial. Han intentat obligar a les dones a ser mares i ara pretenen obligar al poble català a ser espanyol independentment del que este opine. Pel just dret de conquesta de Felip V Catalunya va ser annexada a Castella configurant l’estat espanyol i pel mateix just dret de conquesta ha de continuar sent-ho. No van a poder votar, tant fa si van eixir mils de persones al carrer per demanar poder fer sentir la seua veu, no importe. La Diada Catalana, al final, només era un reclam per poder votar i poder expressar el que volen ser, després eixirà el que eixirà i veurem quin procés (o no) s’haurà de seguir, però en primera instància és un reclam de democràcia.

I el Tribunal Constitucional ha dit no a la democràcia, ha dit un no clar. La democràcia només val quan s’aplique baix la seua normativa i amb les regles del joc marcades per a que els resultats no donen sorpreses.

Doncs a mi em pareix una llei injusta i si jo fos catalana no l’acompliria. I no ho faria per què al llarg de la història s’ha vist com les lleis injustes es canvien des de la insubmissió. A la primavera valenciana ens van calfar, però vam respondre amb pràctiques pacífiques i van tindre que parar. Llavors ja van fer un ridícul espantós a nivell internacional i ara en tornen a fer un des d’una Espanya retrògrada, asfixiant i dictadora. Tornem a ser portada de diaris de tirada internacional: mentre el Regne Unit deixa votar a Escòcia, Espanya vete a Catalunya. I els sorprèn que vulguen anar-se’n? Tot el món vol marxar d’un lloc on el ridiculitzen, l’oprimeixen i li neguen l’expressió.

I això és Espanya, un estat opressor que consulte al poble cada quatre anys després d’una campanya electoral basada en mentires absolutes i programes electorals elaborats des del convenciment que les persones som imbècils. La resta de legislatura no se’n volen saber res de la ciutadania. Es dediquen a imposar la seua moral, a restringir les nostres llibertats, a endollar a la seua gent, a afavorir grans empreses i a preparar-se un futur desorbitant per a quan la ciutadania els bote al carrer per les seues mentides. I, entre tant, continuen oprimint nacions que tard o d’hora voldran marxar d’esta estafa de democràcia per intentar crear un estat-nació artificial que, com a mínim, no podrà eliminar la identitat que constitueix un poble.


Marta Sorlí
Portaveu Comarcal de COMPROMÍS Maestrat-Els Ports