Cuina Marinera: Mussoles, gatet sec i torrat

Ingredients: Mussola, peix gat (Mustelus mustelus, Mustelus asterias) i sal.

Procés: Pelar la mussola i rentar-la amb aigua de la mar, amb la sal adherida amb el bany de mar pot ser suficient per a el secat, en temps de calor afegir un polset de sal, a l'hivern no fa falta, però no va de mal un poc de saladura. El deshidratat i la saladura són formes típiques de conservar alguns aliments proteínics.

Costum: en acabar la pesquera la mussola es pelava en la mateixa platja, es desviscerava i es netejava molt bé amb aigua de la mar, s’escorria i es penjava al sol oberta amb una canya per al seu assecat que durava uns dies, per a la nit se tenia que entrar per a evitar l’aiguatge que puges corrompre el peix, si era a l’estiu o feia massa calor es salava una mica, que un cop ben sec estava apte per a consumir-se o es guardaven les mussoles al rebost un temps, en un lloc sec i airejat de la casa, fins a l’hora del seu consum.

A l’hora de cuinar la mussola o peix gat secat a l’aire, una de les maneres mes popular de consumir-lo era torrat a la brasa, després es procedia a trossejar-lo sobre un plat on se’l ruixava amb un rajolí d’oli d’oliva u oli mesclat amb una picadeta d’all, pebre roig i un trosset de pesteta coenta. Si la mussola no estava seca del tot, es solia fer també fregida una mica amb alls, ocasionalment quant el dia era plujós i de temporal, era costum de fer una mica d’allioli, el qual es refregava per damunt de les llesques de pa torrat, per acompanyar al plat de mussola torrà.
 
Agraïments: Estes receptes marineres antigues, eren transmeses oralment per Pasqual “el Ruso” (pescador de Torrelasal) i Encarnación “la marinera” (venedora de peix) als clients i veïns de Torrelasal i de la resta de la Ribera de Cabanes.