Les Diputacions, herència el passat
![[Img #39828]](upload/img/periodico/img_39828.jpg)
Les Diputacions son una herència del passat, resultat de l’ arbitraria divisió provincial feta cap el 1835. Des de la seua introducció han jugat en contra de les realitats territorials, especialment aquelles que com la nostra tenia les pròpies identitats comarcals, al mateix temps, han servit al interessos dels cacics i la dreta. El qüestionament de les Diputacions a favor de les comarques es situa, doncs, com opció per afavorir l’ autogovern i tanmateix, com formula de participació i racionalització de l’ administració.
El nostre Estatut preveu l’ institucionalització de les comarques, en base a realitats i història, recordem com fa uns anys a les nostres Corts es presentà un projecte de Llei de Comarques, en la seua redacció participarem un ample ventall de persones, i fou defensat per la Diputada de EUPV Dolors Pérez, en un moment del debat Pep Guià em va dir que mirés observant com mestres Dolors defensava el projecte la gran majoria de diputats i diputades llegien la premsa o passaven.
El tema, doncs, continua pendent i cal no oblidar-se’n d’ ell. Estem en vespres de les eleccions autonòmiques i locals, totes es regiran per la Llei Electoral General, de forma que els membres dels ajuntaments seran el resultat de les urnes, amb l’ aplicació de la dolenta llei D’ Hont, al cas de les Diputacions, però, el sistema encara és més dolent, puix, els escons es determinaran per un càlcul fet en funció del nombre de regidors de cada coalició o partit segons la demarcació judicial. En aquest segon cas el sistema castiga a les minories, i, las candidatures que no estiguen dins de coalició o partit no contaran. Es deu valorar seriosament la situació, puix seria possible deixar en mans dels de sempre les Diputacions, independentment que aspirem a uns futurs canvis de la seua supressió i substitució per altres alternatives millors, com seria al nostre país la comarca.
La veritat és que el llistat dels canvis desitjables i possibles es llarg, hi ha urgències, ho sabem, però no podem ignorar com les diputacions provincials disposen de recursos importants, i no és un secret sota quins criteris es distribueixen, prima el clientelisme, ara el del PP, abans el del PSOE, per això, paga la pena donar-li voltes, exemples visibles del caciquisme de torn en tenim de vells i d’ actuals: Rus, Fabra, Martínez... Els valencianistes hem reivindicat sempre la comarca, ja Mateu i Llopis o Sanchis Guarner, als anys trenta estudiaren el problema i feren propostes, des d’ aleshores ha plogut bastant, el problema no s’ ha resolt o com a mínim no s’ ha enllestit. Raons en tenim moltes per seguir reivindicant la comarca, l’ inèrcia en alguns casos, els interessos inconfessables, i, especialment, el centralisme, els tenim en contra.
Vicent Àlvarez
Les Diputacions son una herència del passat, resultat de l’ arbitraria divisió provincial feta cap el 1835. Des de la seua introducció han jugat en contra de les realitats territorials, especialment aquelles que com la nostra tenia les pròpies identitats comarcals, al mateix temps, han servit al interessos dels cacics i la dreta. El qüestionament de les Diputacions a favor de les comarques es situa, doncs, com opció per afavorir l’ autogovern i tanmateix, com formula de participació i racionalització de l’ administració.
El nostre Estatut preveu l’ institucionalització de les comarques, en base a realitats i història, recordem com fa uns anys a les nostres Corts es presentà un projecte de Llei de Comarques, en la seua redacció participarem un ample ventall de persones, i fou defensat per la Diputada de EUPV Dolors Pérez, en un moment del debat Pep Guià em va dir que mirés observant com mestres Dolors defensava el projecte la gran majoria de diputats i diputades llegien la premsa o passaven.
El tema, doncs, continua pendent i cal no oblidar-se’n d’ ell. Estem en vespres de les eleccions autonòmiques i locals, totes es regiran per la Llei Electoral General, de forma que els membres dels ajuntaments seran el resultat de les urnes, amb l’ aplicació de la dolenta llei D’ Hont, al cas de les Diputacions, però, el sistema encara és més dolent, puix, els escons es determinaran per un càlcul fet en funció del nombre de regidors de cada coalició o partit segons la demarcació judicial. En aquest segon cas el sistema castiga a les minories, i, las candidatures que no estiguen dins de coalició o partit no contaran. Es deu valorar seriosament la situació, puix seria possible deixar en mans dels de sempre les Diputacions, independentment que aspirem a uns futurs canvis de la seua supressió i substitució per altres alternatives millors, com seria al nostre país la comarca.
La veritat és que el llistat dels canvis desitjables i possibles es llarg, hi ha urgències, ho sabem, però no podem ignorar com les diputacions provincials disposen de recursos importants, i no és un secret sota quins criteris es distribueixen, prima el clientelisme, ara el del PP, abans el del PSOE, per això, paga la pena donar-li voltes, exemples visibles del caciquisme de torn en tenim de vells i d’ actuals: Rus, Fabra, Martínez... Els valencianistes hem reivindicat sempre la comarca, ja Mateu i Llopis o Sanchis Guarner, als anys trenta estudiaren el problema i feren propostes, des d’ aleshores ha plogut bastant, el problema no s’ ha resolt o com a mínim no s’ ha enllestit. Raons en tenim moltes per seguir reivindicant la comarca, l’ inèrcia en alguns casos, els interessos inconfessables, i, especialment, el centralisme, els tenim en contra.
Vicent Àlvarez
