La poesia del Consell
![[Img #44964]](upload/img/periodico/img_44964.jpg)
'Les persones sense els altres no som res. Allò que conta és el que ens uneix'. Pronunciant aquestes paraules del poeta Max Aub, prenia possessió Ximo Puig com a President de la Generalitat el darrer 28 de juny i amb aquestes altres del rei Jaume I: 'Estimar i protegir totes les persones, i el poble. Fer regnar la justícia. I vetlar perquè els grans no oprimisquen els menuts', signava, el mateix dia, el seu compromis amb els valencians. A partir d'aquell moment, els versos i estrofes han esdevingut un costum entre el nou Consell, que esta setmana ha celebrat els seus primers cent dies de vida.
Les conselleres i consellers del Govern valencià han volgut colorar amb la mètrica dels poetes valencians els discursos que han formulat les últimes setmanes a Les Corts, on han presentat les línies d'actuació que duran a terme els seus departaments en aquesta legislatura, però també a presentacions o conferències.
La primera a estrenar-se fou la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, que va recordar-se a ella mateixa sis anys enrere, defensant la Proposició no de Llei que reclamava la revisió i anul·lació de la sentència que condemnà a mort a l'autor oriolà Miguel Hernández al 1940. "A la seua poesia trobem sempre la profunditat dels millors sentiments de l'ésser humà", assegurava Oltra abans de traslladar als seus llavis les paraules del poeta. 'Tristes guerras; si no es amor la empresa. Tristes, tristes. Tristes armas; si no son las palabras. Tristes, tristes. Tristes hombres; si no mueren de amores. Tristes, tristes'. I encoratjava, així, als allí presents a què la seua empresa conjunta fora, com deia Hernàndez, la de l'amor.
La vicepresidenta, que coordina l'ajuda als refugiats, va voler evocar en una conferencia publica unes paraules de Mario Benedetti al respecte: 'Ya es bastante grave que un solo hombre; o una sola mujer; contemplen distraídos el horizonte neutro. Pero en cambio es atroz; sencillamente atroz; si es la Humanidad la que se encoge de hombros.' I encara més, la inauguració del compte de Twitter d'aquest departament es féu amb la inteció d'un dels versos de l'uruguaià: 'Usted sabe que puede contar conmigo. No hasta dos o hasta diez, sino contar conmigo'.
També l'afecte, tot i que en este cas el propi, fou l'al·legat del nou conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, qui va citar 'Cien años de Soledad' on el Premi Nobel Gabriel García Márquez contava que quan el món era molt recent 'moltes coses mancaven de nom i per esmentar-les s'havien d'assenyalar amb el dit'. En aquest sentit, Alcaraz manifestà que en acabar les nits fosques de l'ànima dels valencians, s'obri ara un "temps d'autoestima del nostre poble", que ha de construir un nou relat de la seua existència, va dir.
La consellera de Sanitat Universal i Salud Pública, Carmen Montón, va perfilar les paraules del seu company de govern en citar el terme 'relat únic' que critica l'escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. L'autora reflexiona sobre què ocorre quan únicament tenim contada una història. "La tesi és que, quan solament tenim coneixement d'una història, aquesta es converteix en la història, és a dir, en l'unica història. Amb la qual cosa, la donem per bona perquè no coneixem altra i sobre ella construïm un món plagat de tòpics i estereotips". Per això Montón animà al nou Govern a "imaginar alternatives per a poder canviar les coses".
"No ens anem a acomodar. Treballarem amb imaginació, esforç i creativitat per tal de millorar esta societat. Igual que Raimón, diguem no", va empényer en la mateixa direcció la consellera d'Agricultura, Elena Cebrián. A més, com a titular també de Medi Ambient, va advertir sobre els efectes de l'escalfament de la Terra. "El canvi climàtic no és cosa dels altres. Els altres, senyories, com a la pel·lícula d'Amenabar, som nosaltres", previngué.
També reivindicant un canvi, en aquest cas el d'un urbanisme regulat i respectuós enfront de la bambolla immobiliària que ha assolat el litoral mediterrani els últims anys, es va manifestar la consellera d'Habitatge, Maria José Salvador, i va explicar el nou rumb que prendrà el seu departament. Per recolzar les seues línies d'actuació, no va dubtar en citar un dels grans referents de l'arquitectura moderna: "La planificació és el millor instrument contra l'arbitrarietat", afirmava Le Corbusier a principis del segle XX.
El conseller d'Economia Sostenible, Rafael Climent, va estar el més avantguardista, en referir-se a un concepte poc convencional en l'àmbit de l'Estat espanyol: 'la coopetició'. És a dir, la competència des de la col·laboració en l'entorn del comerç i del sector productiu, popularitzada als anys noranta pels autors nord-americans Adam M. Brandenburger i Barry J. Nalebuff.
Com a responsable d'Educació i Cultura, Vicent Marzà, esmenta l'acció de l'anterior executiu valencià citant l'agudesa d'un dels màxims exponents del seté art: 'La vocació dels polítics de carrera és fer de cada solució un problema', es proclama en una de les pel·lícules de Woody Allen. A més, Marzà va voler recordar la lletra de la cançó 'La Samarreta' d'Ovidi Montllor. 'Jo sóc fill de família molt humil; tan humil que d'una cortina vella; una samarreta em feren. Vermella', cantava el músic alcoià. El conseller de Cultura va aprofitar aquests versos per a reclamar un finançament constitucional per al poble valencià: "Amb el model de finançament actual de l'Estat central estem obligats a fer-nos samarretes amb cortines velles però amb un de just, serem capaços de tot", va concloure Marzà.
'Les persones sense els altres no som res. Allò que conta és el que ens uneix'. Pronunciant aquestes paraules del poeta Max Aub, prenia possessió Ximo Puig com a President de la Generalitat el darrer 28 de juny i amb aquestes altres del rei Jaume I: 'Estimar i protegir totes les persones, i el poble. Fer regnar la justícia. I vetlar perquè els grans no oprimisquen els menuts', signava, el mateix dia, el seu compromis amb els valencians. A partir d'aquell moment, els versos i estrofes han esdevingut un costum entre el nou Consell, que esta setmana ha celebrat els seus primers cent dies de vida.
Les conselleres i consellers del Govern valencià han volgut colorar amb la mètrica dels poetes valencians els discursos que han formulat les últimes setmanes a Les Corts, on han presentat les línies d'actuació que duran a terme els seus departaments en aquesta legislatura, però també a presentacions o conferències.
La primera a estrenar-se fou la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, que va recordar-se a ella mateixa sis anys enrere, defensant la Proposició no de Llei que reclamava la revisió i anul·lació de la sentència que condemnà a mort a l'autor oriolà Miguel Hernández al 1940. "A la seua poesia trobem sempre la profunditat dels millors sentiments de l'ésser humà", assegurava Oltra abans de traslladar als seus llavis les paraules del poeta. 'Tristes guerras; si no es amor la empresa. Tristes, tristes. Tristes armas; si no son las palabras. Tristes, tristes. Tristes hombres; si no mueren de amores. Tristes, tristes'. I encoratjava, així, als allí presents a què la seua empresa conjunta fora, com deia Hernàndez, la de l'amor.
La vicepresidenta, que coordina l'ajuda als refugiats, va voler evocar en una conferencia publica unes paraules de Mario Benedetti al respecte: 'Ya es bastante grave que un solo hombre; o una sola mujer; contemplen distraídos el horizonte neutro. Pero en cambio es atroz; sencillamente atroz; si es la Humanidad la que se encoge de hombros.' I encara més, la inauguració del compte de Twitter d'aquest departament es féu amb la inteció d'un dels versos de l'uruguaià: 'Usted sabe que puede contar conmigo. No hasta dos o hasta diez, sino contar conmigo'.
També l'afecte, tot i que en este cas el propi, fou l'al·legat del nou conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, qui va citar 'Cien años de Soledad' on el Premi Nobel Gabriel García Márquez contava que quan el món era molt recent 'moltes coses mancaven de nom i per esmentar-les s'havien d'assenyalar amb el dit'. En aquest sentit, Alcaraz manifestà que en acabar les nits fosques de l'ànima dels valencians, s'obri ara un "temps d'autoestima del nostre poble", que ha de construir un nou relat de la seua existència, va dir.
La consellera de Sanitat Universal i Salud Pública, Carmen Montón, va perfilar les paraules del seu company de govern en citar el terme 'relat únic' que critica l'escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. L'autora reflexiona sobre què ocorre quan únicament tenim contada una història. "La tesi és que, quan solament tenim coneixement d'una història, aquesta es converteix en la història, és a dir, en l'unica història. Amb la qual cosa, la donem per bona perquè no coneixem altra i sobre ella construïm un món plagat de tòpics i estereotips". Per això Montón animà al nou Govern a "imaginar alternatives per a poder canviar les coses".
"No ens anem a acomodar. Treballarem amb imaginació, esforç i creativitat per tal de millorar esta societat. Igual que Raimón, diguem no", va empényer en la mateixa direcció la consellera d'Agricultura, Elena Cebrián. A més, com a titular també de Medi Ambient, va advertir sobre els efectes de l'escalfament de la Terra. "El canvi climàtic no és cosa dels altres. Els altres, senyories, com a la pel·lícula d'Amenabar, som nosaltres", previngué.
També reivindicant un canvi, en aquest cas el d'un urbanisme regulat i respectuós enfront de la bambolla immobiliària que ha assolat el litoral mediterrani els últims anys, es va manifestar la consellera d'Habitatge, Maria José Salvador, i va explicar el nou rumb que prendrà el seu departament. Per recolzar les seues línies d'actuació, no va dubtar en citar un dels grans referents de l'arquitectura moderna: "La planificació és el millor instrument contra l'arbitrarietat", afirmava Le Corbusier a principis del segle XX.
El conseller d'Economia Sostenible, Rafael Climent, va estar el més avantguardista, en referir-se a un concepte poc convencional en l'àmbit de l'Estat espanyol: 'la coopetició'. És a dir, la competència des de la col·laboració en l'entorn del comerç i del sector productiu, popularitzada als anys noranta pels autors nord-americans Adam M. Brandenburger i Barry J. Nalebuff.
Com a responsable d'Educació i Cultura, Vicent Marzà, esmenta l'acció de l'anterior executiu valencià citant l'agudesa d'un dels màxims exponents del seté art: 'La vocació dels polítics de carrera és fer de cada solució un problema', es proclama en una de les pel·lícules de Woody Allen. A més, Marzà va voler recordar la lletra de la cançó 'La Samarreta' d'Ovidi Montllor. 'Jo sóc fill de família molt humil; tan humil que d'una cortina vella; una samarreta em feren. Vermella', cantava el músic alcoià. El conseller de Cultura va aprofitar aquests versos per a reclamar un finançament constitucional per al poble valencià: "Amb el model de finançament actual de l'Estat central estem obligats a fer-nos samarretes amb cortines velles però amb un de just, serem capaços de tot", va concloure Marzà.
