Opinió
Dones pioneres a la universitat
He assistit a la presentació d´un CD que tracta de mostrar la lluita de les dones per aconseguir l´igualtat a les universitats espanyoles. Es tracta d´un treball dirigit pel catedràtic Víctor Navarro, ja jubilat d´història de la ciència de la Universitat de Valencia, el qual ens aproxima a la llarga marxa de les dones per tal d’aconseguir l´ igualtat de gènere a les universitats, començant per allò més elemental, com és la de poder accedir-hi i cursar els corresponents carreres professionals i investigadores.
L´ historia s´ encetà a finals del segle XIX, concretada en les reivindicacions i accions per poder ser universitàries, accedint-ne a la titulació corresponent, com seria metgessa, advocada, científica. Durant els primers moments va haver-hi tota mena d’entrebancs, fins que a l´ any 1910 es va aconseguir el dret a l’accés, amb una ordre del govern; a partir, doncs, d´ aquest moment, i sota l´ influència a les idees de renovació pedagògica, impulsades entre altres per l´ Institució Lliure d´ Ensenyament, va anar creixent el nombre de dones universitàries, amb la creació de coses com les residencies de senyoretes, la qual cosa feia possible l´ estada de estudiants de diverses comarques o pobles.
Seria durant el període republicà, 1931. 1939, quan es pot observar una incorporació majoria de dones a la universitat, cosa que te quelcom a veure amb la conquesta del vot femení; el franquisme posterior, però, va significar un parèntesi, malgrat que el procés no es va poder ja paralitzar. Avui, tal i com es va remarcar a l´ acte de presentació, restaria ara completar el procés, amb l’accés de les dones als nuclis de poder: rectorals, deganals etc...
Un bona feixa la d´ aquest CD, puix ens aproxima a un fet molt rellevant de la modernitat, com és el camí recorregut de les dones cap l´ igualtat; d’altra bada, el CD recupera noms i perfils de persones prou ignorades, recuperant una part de la memòria d´ un fenomen històric i social transcendent que ajuda a entendre el present, i , ens obri perspectives de futur. Com en altre treballs, d’aquesta mena de producte, la memòria és bàsica per a les generacions presents, i la seua divulgació deuria ser matèria obligada de cara al conjunt de la nostra societat. Doncs, un testimoni fet amb rigor i cura.
He assistit a la presentació d´un CD que tracta de mostrar la lluita de les dones per aconseguir l´igualtat a les universitats espanyoles. Es tracta d´un treball dirigit pel catedràtic Víctor Navarro, ja jubilat d´història de la ciència de la Universitat de Valencia, el qual ens aproxima a la llarga marxa de les dones per tal d’aconseguir l´ igualtat de gènere a les universitats, començant per allò més elemental, com és la de poder accedir-hi i cursar els corresponents carreres professionals i investigadores.
L´ historia s´ encetà a finals del segle XIX, concretada en les reivindicacions i accions per poder ser universitàries, accedint-ne a la titulació corresponent, com seria metgessa, advocada, científica. Durant els primers moments va haver-hi tota mena d’entrebancs, fins que a l´ any 1910 es va aconseguir el dret a l’accés, amb una ordre del govern; a partir, doncs, d´ aquest moment, i sota l´ influència a les idees de renovació pedagògica, impulsades entre altres per l´ Institució Lliure d´ Ensenyament, va anar creixent el nombre de dones universitàries, amb la creació de coses com les residencies de senyoretes, la qual cosa feia possible l´ estada de estudiants de diverses comarques o pobles.
Seria durant el període republicà, 1931. 1939, quan es pot observar una incorporació majoria de dones a la universitat, cosa que te quelcom a veure amb la conquesta del vot femení; el franquisme posterior, però, va significar un parèntesi, malgrat que el procés no es va poder ja paralitzar. Avui, tal i com es va remarcar a l´ acte de presentació, restaria ara completar el procés, amb l’accés de les dones als nuclis de poder: rectorals, deganals etc...
Un bona feixa la d´ aquest CD, puix ens aproxima a un fet molt rellevant de la modernitat, com és el camí recorregut de les dones cap l´ igualtat; d’altra bada, el CD recupera noms i perfils de persones prou ignorades, recuperant una part de la memòria d´ un fenomen històric i social transcendent que ajuda a entendre el present, i , ens obri perspectives de futur. Com en altre treballs, d’aquesta mena de producte, la memòria és bàsica per a les generacions presents, i la seua divulgació deuria ser matèria obligada de cara al conjunt de la nostra societat. Doncs, un testimoni fet amb rigor i cura.
