Opinió
ALLÒ DE “TOMA PALO Y...”
L´ afirmació del ministre de justícia de com la policia havia actuat correctament, davant de les manifestacions estudiantils, ja que existia una minoria “antisistema i violenta”, ens recorda altres temps, que semblaven ja superats. Aquesta intervenció dels antidisturbis, que es va projectar de forma general i indiscriminada, es justificada amb una visió que si la traslladem a altres camps ens retrotrau en el temps, observem.
La primera consideració que faria és si això de "antisistema" es pot qualificar com anticonstitucional, la doctrina, ja consolidada, del nostre tribunal constitucional admet que qualsevol opció política o social pot professar-se, fins i tot el republicanisme o el secessionisme, sempre i quant es respecte el marc constitucional; dons, ser “antisistema” no es cap delicte ni per tant es pot castigar físicament.
Altra consideració a fer seria si la millor forma de fer front a actituds que no respecten el marc constitucional , o les lleis, és aplicar la vella fórmula” de toma palo y ponte tieso”. Puix això implicaria, com exemples, tornar de nou en l’ escola al càstig corporal davant de les faltes dels alumnes, o a unes presons presidides per una funció exclusivament reprensora, sense cap opció de recuperació o rehabilitació del penat.; sobrarien, aleshores, els psicòlegs, les tècniques de reeducació, les reformes penitenciaries modernes, que apunten més a la reinserció que no al castic.
EL Senyor. Ferandez Diaz s’ha lluït, la veritat és que no esperava gran cosa d’aquest personatge, més aviat pensava en evasives, en allò de que es faria una investigació...però, ai amics!, ens ha dit que la violència i la reprensió, estava justificada per que hi havia “radicals “ “antisistema”. Cal, doncs, interrogar-se sobre on esta el sistema, si en l’exercici del dret a manifestar-se, o en dissoldre a colps als manifestants perquè hi ha una minoria "antisistema".
El moment crític ha passat, les falles han tallat, almenys de moment, el ritme de les protestes estudiantils, s´ han vist altra mena de protestes, que han topat amb desqualificacions, manifestades a Levante pel regidor Sr. Domínguez de València, inscrites en el mateix catecisme del Sr. Fernández Diaz, negant el dret a manifestar la protesta o l´ indignació al carrer, ignorant-ne com els crítics no tenim altres canals per expressar el dret que la constitució ens reconeix, i ,que entre altres, Canal 9 ens nega.
En certa mesura som "antisistema", amb matisos, i és curiós veure com aquells "antisistema" de certa edat ja ho érem amb Franco, en tant, que aquells altres que pretenen representar el sistema, o els seus mestres, estaven ben satisfets i no es complicaven la vida en el combat contra dictadura.
Li hem vist les orelles al llop: al Sr. Fernández Diaz. Ja sabem com pensa, i, per això, alguns noms d´ altre moment, em sonen: Camilo Alonso Vega, Rosón, Martin Vila...Els nostres joves no han conegut aquella gent amb la seua filosofia, com he dit de “toma palo y ponte tieso”.
L´ afirmació del ministre de justícia de com la policia havia actuat correctament, davant de les manifestacions estudiantils, ja que existia una minoria “antisistema i violenta”, ens recorda altres temps, que semblaven ja superats. Aquesta intervenció dels antidisturbis, que es va projectar de forma general i indiscriminada, es justificada amb una visió que si la traslladem a altres camps ens retrotrau en el temps, observem.
La primera consideració que faria és si això de "antisistema" es pot qualificar com anticonstitucional, la doctrina, ja consolidada, del nostre tribunal constitucional admet que qualsevol opció política o social pot professar-se, fins i tot el republicanisme o el secessionisme, sempre i quant es respecte el marc constitucional; dons, ser “antisistema” no es cap delicte ni per tant es pot castigar físicament.
Altra consideració a fer seria si la millor forma de fer front a actituds que no respecten el marc constitucional , o les lleis, és aplicar la vella fórmula” de toma palo y ponte tieso”. Puix això implicaria, com exemples, tornar de nou en l’ escola al càstig corporal davant de les faltes dels alumnes, o a unes presons presidides per una funció exclusivament reprensora, sense cap opció de recuperació o rehabilitació del penat.; sobrarien, aleshores, els psicòlegs, les tècniques de reeducació, les reformes penitenciaries modernes, que apunten més a la reinserció que no al castic.
EL Senyor. Ferandez Diaz s’ha lluït, la veritat és que no esperava gran cosa d’aquest personatge, més aviat pensava en evasives, en allò de que es faria una investigació...però, ai amics!, ens ha dit que la violència i la reprensió, estava justificada per que hi havia “radicals “ “antisistema”. Cal, doncs, interrogar-se sobre on esta el sistema, si en l’exercici del dret a manifestar-se, o en dissoldre a colps als manifestants perquè hi ha una minoria "antisistema".
El moment crític ha passat, les falles han tallat, almenys de moment, el ritme de les protestes estudiantils, s´ han vist altra mena de protestes, que han topat amb desqualificacions, manifestades a Levante pel regidor Sr. Domínguez de València, inscrites en el mateix catecisme del Sr. Fernández Diaz, negant el dret a manifestar la protesta o l´ indignació al carrer, ignorant-ne com els crítics no tenim altres canals per expressar el dret que la constitució ens reconeix, i ,que entre altres, Canal 9 ens nega.
En certa mesura som "antisistema", amb matisos, i és curiós veure com aquells "antisistema" de certa edat ja ho érem amb Franco, en tant, que aquells altres que pretenen representar el sistema, o els seus mestres, estaven ben satisfets i no es complicaven la vida en el combat contra dictadura.
Li hem vist les orelles al llop: al Sr. Fernández Diaz. Ja sabem com pensa, i, per això, alguns noms d´ altre moment, em sonen: Camilo Alonso Vega, Rosón, Martin Vila...Els nostres joves no han conegut aquella gent amb la seua filosofia, com he dit de “toma palo y ponte tieso”.
