Patrimoni arqueológic
Cabanes destinarà 5.000 euros en recuperar el túmul funerari del Mortòrum dins del pla de potenciació d’aquest enclavament
![[Img #50627]](upload/img/periodico/img_50627.jpg)
L’alcaldessa de Cabanes i regidora de Turisme, Virgínia Martí, ha avançat avui que l’equip de govern va aprovar la setmana passada la retenció de 5.000 euros de la partida de turisme, per destinar-los a recuperació i posada en valor del túmul funerari de l’edat del bronze del Mortòrum, dins un ambiciós pla per fer del jaciment arqueològic que conté un important assentament des de l’edat del bronze fins la del ferro, com un reclam turístic de primer ordre.
Les actuacions municipals en el Mortòrum, van començar gràcies als membres de l’actual equip de govern, quan aleshores en l’oposició, en 2013 van aprovar una moció per declarar Bé d’Interès Cultural aquest indret i posar-lo en valor, des d’aleshores, s’ha anat fent poc a poc actuacions que complementen les fetes pel servei d’arqueologia de la Diputació Provincial. L’ajuntament, a més de cedir a la Diputació els permisos per fer les prospeccions arqueològiques va editar una sèrie de materials i començar els treballs de neteja dels accessos. Els materials en diversos idiomes està disponible a la web: http://www.cabanes.es/es/mortorum
![[Img #50625]](upload/img/periodico/img_50625.jpg)
Tant Virginia Martí, com el regidor de Patrimoni, Carles Mulet, van tindre el 22 de juny d’enguany una reunió amb l’arqueòleg de la Diputació, Gustau Aguilella, per analitzar la situació d’aquest indret i assessorar-se dels passos a seguir. En aquella reunió ja va quedar clar el compromís de l’actual equip de govern de continuar amb els permisos municipals per als treballs arqueològics de la Diputació, que tindran continuïtat en els pròxims mesos, i que l’ajuntament es comprometia a destinar enguany ja 5.000 euros per la recuperació del túmul funerari existent junt al poblat, per recuperar-lo.
Des de l’equip de govern s’ha indicat la intenció existent per recuperar i posar en valor el patrimoni històric del municipi, però amb un pla més seriós que en el passat “ no té sentit vendre ja com un producte acabat, una ruta que encara està a mig fer; els accessos s’han de millorar, les excavacions s’han de poder protegir i posar en valor, i assentar, per evitar l’erosió, i també incrementar la informació que s’ofereix al potencial visitant, ja que en l’actualitat escasseja. Volem tindre un bon producte, integral, que s’estudie no sols incloure el poblat en contínua excavació, sinó també la potencialitat de les mines existents en el tossal”.
Des de les regidories de Turisme i Patrimoni s’ha avançat la intenció d’organitzar unes jornades informatives i organitzar viatges guiats al tossal, per a que la gent del poble en primer terme, i tota la comarca, siguen els primers coneixedors i puguen valorar aquest indret per poder vendre’l com a reclam turístic de la comarca. Té un valor històric innegable, però també mediambiental i paisatgístic com esportiu, ja que la ruta a fer ofereix tot eixe ventall d’ofertes”.
![[Img #50626]](upload/img/periodico/img_50626.jpg)
El valor del Mortorum
Els estudis arqueològics han identificat com en diferents parts del turó es conserven diverses restes del passat, entre les quals destaquen un poblat i un túmul funerari. Així, s’ha determinat que el poblat va ser ocupat aproximadament entre els anys 1950 i 550 abans de l’Era, és a dir, des de l’Edat del Bronze a la primera Edat del Ferro; per la seva banda, el túmul va ser usat en diferents moments de l’Edat del Bronze com a sepulcre funerari del poblat. Les primeres excavacions al Mortòrum van ser efectuades en 1925 a la zona del poblat, no obstant això la metodologia de l’època va provocar la pèrdua de la major part dels resultats i materials obtinguts. Des de l’any 2002 les excavacions s’han anat efectuant regularment gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Cabanes amb el Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló.
Les recerques sobre els moments més antics del Mortòrum indiquen que el primer assentament humà es produeix a principis del segon mil·lenni abans de l’Era. D’aquest primer poblat únicament ens queden alguns murs i llars, encara que si s’han recuperat nombroses ceràmiques i altres objectes. Cap a mitjans del II mil·lenni abans de l’Era, un incendi provoca l’abandó del poblat. Entre els anys 1400 i 1130 abans de l’Era, és a dir, més avançada l’Edat del Bronze, l’assentament torna a ser ocupat per uns habitants amb costums una poc diferents de les dels seus predecessors, aspecte deduïble a partir de la comparació en la tècnica de construcció, l’organització dels espais i certs canvis en els objectes, especialment la ceràmica, entre la qual alguns fragments indiquen contactes amb cultures del centre peninsular. A la fi de l’II mil·lenni abans de l’Era el poblat és abandonat. En general es considera l’Edat del Bronze com l’etapa culminant del sorgiment dels caps i les elits, és a dir, el moment en què el poder de decisió de les societats recau en un o en uns pocs individus.
El topònim Mortòrum, d’origen llatí, fa clara referència a un lloc relacionat amb els morts, qüestió que suggereix que almenys des de l’Edat Mitjana es coneixia la presència d’enterraments. No obstant això, la localització de vestigis d’aquest tipus no es va produir fins a 2006. Així, a uns 300 metres del poblat es van localitzar les restes d’un sepulcre funerari que va ser usat en el segon mil·lenni abans de Crist per dipositar els difunts probablement del poblat del Mortòrum. Es tracta d’una estructura formada per un espai central o càmera sepulcral delimitada per lloses disposades en vertical, i sustentada per una estructura perimetral de forma més o menys quadrangular construïda amb grans blocs de pedra. A pesar que la tomba va ser espoliada d’antic, les excavacions van permetre recuperar restes humanes d’un mínim de 5 individus. Els estudis d’antropologia dental han determinat que l’edat aproximada dels difunts era de 7.5, 12, 20, entre 25-30 i finalment un adult major de 60 anys. El túmul del Mortòrum és especialment interessant perquè representa un tipus d’enterrament que és típic altres zones peninsulars de tradició megalítica, però no de Castelló.
Després de gairebé 500 anys abandonat, cap a la segona meitat del segle VII abans de l’Era es va construir sobre les restes anteriors un nou poblat protegit amb una espessa muralla, presidida segurament per una torre. Aquest poblat es caracteritza perquè la majoria de les dependències van ser destinades a magatzem. Els objectes recuperats ens parlen de comerç amb els fenicis, dels quals aconseguien vi transportat en àmfores, altres ceràmiques fabricades a torn i objectes de metalls encara no coneguts a la zona, així com segurament molts altres productes dels quals no ens queda constància arqueològica. Totes les restes recuperades suggereixen la presència d’uns ocupants que van tenir un paper preponderant en l’accés i possiblement en el control i redistribució de productes procedents del comerç fenici. Aquests habitants del Mortòrum degueren seleccionar el lloc, de nou per la seva fàcil defensa i les seves capacitats de control visual del territori i del mar, i possiblement també per la seva proximitat a Torre la Sal. L’anàlisi de la tècnica de construcció i el plantejament dels espais indiquen novetats tècniques i una planificació prèvia que reforcen la idea de conceptes importats, segurament procedents dels contactes amb el món fenici occidental, més avançat culturalment. Sembla ser que l’obtenció de productes del comerç fenici s’efectuaven a través de l’intercanvi de matèries primeres, principalment metall, encara que també amb altres productes. Per al cas del Mortòrum encara no s’ha pogut concretar quins productes locals van ser utilitzats en les transaccions, però sabem que en el seu entorn van disposar de recursos miner-metal·lúrgics, en concret mineral de ferro i plom, entre altres recursos. A l’embarcador de Torre La Sal, situat en la costa directament enfront del Mortòrum, es detecten ja des del segle VII abans de l’Era indicis d’aquests contactes comercials, especialment a partir de la troballa d’àmfores fenícies i alguns objectes metàl·lics. El poblat del Mortòrum va ser abandonat en la primera meitat del segle VI abans de l’Era, aparentment de forma precipitada posat que en les excavacions s’han recuperat en algunes dependències determinats objectes valuosos que, en altres circumstàncies, no haguessin estat deixats.
L’alcaldessa de Cabanes i regidora de Turisme, Virgínia Martí, ha avançat avui que l’equip de govern va aprovar la setmana passada la retenció de 5.000 euros de la partida de turisme, per destinar-los a recuperació i posada en valor del túmul funerari de l’edat del bronze del Mortòrum, dins un ambiciós pla per fer del jaciment arqueològic que conté un important assentament des de l’edat del bronze fins la del ferro, com un reclam turístic de primer ordre.
Les actuacions municipals en el Mortòrum, van començar gràcies als membres de l’actual equip de govern, quan aleshores en l’oposició, en 2013 van aprovar una moció per declarar Bé d’Interès Cultural aquest indret i posar-lo en valor, des d’aleshores, s’ha anat fent poc a poc actuacions que complementen les fetes pel servei d’arqueologia de la Diputació Provincial. L’ajuntament, a més de cedir a la Diputació els permisos per fer les prospeccions arqueològiques va editar una sèrie de materials i començar els treballs de neteja dels accessos. Els materials en diversos idiomes està disponible a la web: http://www.cabanes.es/es/mortorum
Tant Virginia Martí, com el regidor de Patrimoni, Carles Mulet, van tindre el 22 de juny d’enguany una reunió amb l’arqueòleg de la Diputació, Gustau Aguilella, per analitzar la situació d’aquest indret i assessorar-se dels passos a seguir. En aquella reunió ja va quedar clar el compromís de l’actual equip de govern de continuar amb els permisos municipals per als treballs arqueològics de la Diputació, que tindran continuïtat en els pròxims mesos, i que l’ajuntament es comprometia a destinar enguany ja 5.000 euros per la recuperació del túmul funerari existent junt al poblat, per recuperar-lo.
Des de l’equip de govern s’ha indicat la intenció existent per recuperar i posar en valor el patrimoni històric del municipi, però amb un pla més seriós que en el passat “ no té sentit vendre ja com un producte acabat, una ruta que encara està a mig fer; els accessos s’han de millorar, les excavacions s’han de poder protegir i posar en valor, i assentar, per evitar l’erosió, i també incrementar la informació que s’ofereix al potencial visitant, ja que en l’actualitat escasseja. Volem tindre un bon producte, integral, que s’estudie no sols incloure el poblat en contínua excavació, sinó també la potencialitat de les mines existents en el tossal”.
Des de les regidories de Turisme i Patrimoni s’ha avançat la intenció d’organitzar unes jornades informatives i organitzar viatges guiats al tossal, per a que la gent del poble en primer terme, i tota la comarca, siguen els primers coneixedors i puguen valorar aquest indret per poder vendre’l com a reclam turístic de la comarca. Té un valor històric innegable, però també mediambiental i paisatgístic com esportiu, ja que la ruta a fer ofereix tot eixe ventall d’ofertes”.
El valor del Mortorum
Els estudis arqueològics han identificat com en diferents parts del turó es conserven diverses restes del passat, entre les quals destaquen un poblat i un túmul funerari. Així, s’ha determinat que el poblat va ser ocupat aproximadament entre els anys 1950 i 550 abans de l’Era, és a dir, des de l’Edat del Bronze a la primera Edat del Ferro; per la seva banda, el túmul va ser usat en diferents moments de l’Edat del Bronze com a sepulcre funerari del poblat. Les primeres excavacions al Mortòrum van ser efectuades en 1925 a la zona del poblat, no obstant això la metodologia de l’època va provocar la pèrdua de la major part dels resultats i materials obtinguts. Des de l’any 2002 les excavacions s’han anat efectuant regularment gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Cabanes amb el Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló.
Les recerques sobre els moments més antics del Mortòrum indiquen que el primer assentament humà es produeix a principis del segon mil·lenni abans de l’Era. D’aquest primer poblat únicament ens queden alguns murs i llars, encara que si s’han recuperat nombroses ceràmiques i altres objectes. Cap a mitjans del II mil·lenni abans de l’Era, un incendi provoca l’abandó del poblat. Entre els anys 1400 i 1130 abans de l’Era, és a dir, més avançada l’Edat del Bronze, l’assentament torna a ser ocupat per uns habitants amb costums una poc diferents de les dels seus predecessors, aspecte deduïble a partir de la comparació en la tècnica de construcció, l’organització dels espais i certs canvis en els objectes, especialment la ceràmica, entre la qual alguns fragments indiquen contactes amb cultures del centre peninsular. A la fi de l’II mil·lenni abans de l’Era el poblat és abandonat. En general es considera l’Edat del Bronze com l’etapa culminant del sorgiment dels caps i les elits, és a dir, el moment en què el poder de decisió de les societats recau en un o en uns pocs individus.
El topònim Mortòrum, d’origen llatí, fa clara referència a un lloc relacionat amb els morts, qüestió que suggereix que almenys des de l’Edat Mitjana es coneixia la presència d’enterraments. No obstant això, la localització de vestigis d’aquest tipus no es va produir fins a 2006. Així, a uns 300 metres del poblat es van localitzar les restes d’un sepulcre funerari que va ser usat en el segon mil·lenni abans de Crist per dipositar els difunts probablement del poblat del Mortòrum. Es tracta d’una estructura formada per un espai central o càmera sepulcral delimitada per lloses disposades en vertical, i sustentada per una estructura perimetral de forma més o menys quadrangular construïda amb grans blocs de pedra. A pesar que la tomba va ser espoliada d’antic, les excavacions van permetre recuperar restes humanes d’un mínim de 5 individus. Els estudis d’antropologia dental han determinat que l’edat aproximada dels difunts era de 7.5, 12, 20, entre 25-30 i finalment un adult major de 60 anys. El túmul del Mortòrum és especialment interessant perquè representa un tipus d’enterrament que és típic altres zones peninsulars de tradició megalítica, però no de Castelló.
Després de gairebé 500 anys abandonat, cap a la segona meitat del segle VII abans de l’Era es va construir sobre les restes anteriors un nou poblat protegit amb una espessa muralla, presidida segurament per una torre. Aquest poblat es caracteritza perquè la majoria de les dependències van ser destinades a magatzem. Els objectes recuperats ens parlen de comerç amb els fenicis, dels quals aconseguien vi transportat en àmfores, altres ceràmiques fabricades a torn i objectes de metalls encara no coneguts a la zona, així com segurament molts altres productes dels quals no ens queda constància arqueològica. Totes les restes recuperades suggereixen la presència d’uns ocupants que van tenir un paper preponderant en l’accés i possiblement en el control i redistribució de productes procedents del comerç fenici. Aquests habitants del Mortòrum degueren seleccionar el lloc, de nou per la seva fàcil defensa i les seves capacitats de control visual del territori i del mar, i possiblement també per la seva proximitat a Torre la Sal. L’anàlisi de la tècnica de construcció i el plantejament dels espais indiquen novetats tècniques i una planificació prèvia que reforcen la idea de conceptes importats, segurament procedents dels contactes amb el món fenici occidental, més avançat culturalment. Sembla ser que l’obtenció de productes del comerç fenici s’efectuaven a través de l’intercanvi de matèries primeres, principalment metall, encara que també amb altres productes. Per al cas del Mortòrum encara no s’ha pogut concretar quins productes locals van ser utilitzats en les transaccions, però sabem que en el seu entorn van disposar de recursos miner-metal·lúrgics, en concret mineral de ferro i plom, entre altres recursos. A l’embarcador de Torre La Sal, situat en la costa directament enfront del Mortòrum, es detecten ja des del segle VII abans de l’Era indicis d’aquests contactes comercials, especialment a partir de la troballa d’àmfores fenícies i alguns objectes metàl·lics. El poblat del Mortòrum va ser abandonat en la primera meitat del segle VI abans de l’Era, aparentment de forma precipitada posat que en les excavacions s’han recuperat en algunes dependències determinats objectes valuosos que, en altres circumstàncies, no haguessin estat deixats.
