Joan Micó: “Amb les XV Jornades d’Estudi del Maestrat arribem a un nou estadi i l’Església Vella és un focus de cultura i d’història per a la comarca”

A punt per rebre les Jornades d’Estudi del Maestrat

Joan Antoni Micó Navarro (València, 1951)  és el vicepresident del Patronat Pro-restauració de l’Església Vella des que fa trenta-dos anys es van començar les obres de rehabilitació de l’edifici més emblemàtic de Xert. A finals dels anys setanta va arribar a Xert buscant la tranquil·litat que no li oferia la ciutat. Avui, jubilat de professor d’història de la medicina a la Universitat de València, Joan és un xertolí més que es pot considerar un dels activistes culturals més silenciosos i eficients que, en haver acabat la restauració arquitectònica, ha col·laborat per posar en marxa i consolidar entitats locals com l’Associació Cultural Font de l’Albi, la Coral Sant Marc de Xert o el Grup de Danses la Barcella.

Joan Micó ens rep en la seua benvolguda Església Vella de Xert, en la restauració de la qual està orgullós d’haver col·laborat a retornar-li l’esplendor juntament amb tot l’equip del Patronat. És la restauració de l’Església Vella l’obra de la seua vida.

Divendres 7, dissabte 8 i diumenge 9 d’octubre l’edifici acull per primera vegada l’organització de les Jornades d’Estudi del Maestrat. I Joan Micó es mostra satisfet d’ensenyar l’obra de restauració feta i amb tot preparat per rebre les Jornades d’Estudi del Maestrat.

Què significa l’acollida de les XV Jornades d’Estudi del Maestrat per a l’Església Vella de Xert?

Per al Patronat de l’Església Vella és una gran satisfacció poder acollir  les XV Jornades d’Estudi del Maestrat perquè un dels motius de la rehabilitació de l’edifici, com ja consta als seus estatus, és fomentar els actes culturals –música, presentació de llibres i exposicions que respecten la sacralitat del recinte–. I, al mateix temps, les Jornades han de servir per a posar en valor l’Església Vella, monument bressol de la història del nostre poble, i així ho han entès també des del Centre d’Estudis del Maestrat que han triat l’edifici com a imatge de les Jornades, cosa que s’ha d’agrair.

Què han de saber els congressistes que acudiran a les Jornades d’Estudi del Maestrat sobre l’edifici històric?

Crec que han de saber que la rehabilitació ha estat un esforç de tots els habitants del nostre poble i considerem que pot servir d’exemple per a altres localitats. La realitat és que no sempre són l’estat o les institucions  públiques les que han de moure’s per tal de recuperar el patrimoni, sinó que  la societat civil ha d’encapçalar aquests moviments, com ha estat el cas de Xert, i exigir, a més a més, a les altres institucions la seua col·laboració econòmica i tècnica. El Patronat ha comptat, al llarg d’aquests anys, amb l’ajut de tots els veïns de Xert que, cadascun a la seua manera, han col·laborat amb l’esforç físic i amb l’aportació econòmica fins arribar a transformar un monument abandonat a la seua sort en un emblema col·lectiu. D’ajudes institucionals també n’hem tingut de manera puntual, tant del bisbat de Tortosa com de la Generalitat Valenciana, però l´esforç més important l’han dut a terme els membres del Patronat encapçalats pels rectors que sempre ens han comprés i han acceptat el nostre treball. Entre les col·laboracions s’ha de destacar especialment la de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i els seus alumnes que, al llarg de tres estius, van treballar sota la direcció del professor Joan Feliu i van invertir les seues vacances en la rehabilitació de tota la pintura de l’edifici i en la catalogació del seu patrimoni artístic.

Si aquesta és la història dels darrers 32 anys, només en entrar a l’edifici, els assistents a les Jornades d’Estudi del Maestrat també podran viatjar vuit-cents anys enrere i descobrir les  traces gòtiques, renaixentistes i barroques de la mateixa arquitectura, un encavalcament que converteix l’edifici en especial al costat de l’espadanya amb les cinc campanes.

Quina activitat cultural manté l’edifici històric al llarg de l’any?

Per una banda, des del punt de vista religiós, tal com va establir el bisbe de Tortosa Moll i Salord en els anys seixanta del segle passat, quan es va traslladar la parròquia al nou edifici construït al centre de la part baixa, al carrer de València, es celebren tots els anys tres festivitats, al gener Sant Antoni Abad, a l’abril Sant Vicent Ferrer i el setze d’agost Sant Roc. Així mateix s’ha recuperat la sortida de la romeria a l’ermitori de Sant Marc de la Barcella, el cap de setmana més proper al 25 d’abril i a Nadal es munta un pessebre per part d’alguns membres del Patronat que dona una nova vida en eixos dies de festa. I, per una altra banda, des d’un punt de vista laic, també es fan, des de fa més de vint anys, concerts de música coral i de cambra que destaquen per la sonoritat excel·lent que ofereix l’edifici; i ara estem construint un nou orgue per tal de poder celebrar-hi concerts amb aquest instrument documentat des del segle xvii. També s’han fet presentacions de llibres i ponències al llarg d’aquests anys però ara, amb la celebració de les XV Jornades d’Estudi del Maestrat, considerem que arribem a un nou estadi i l’Església Vella és un focus de cultura i d’història per a la comarca.

Què destacaria de les Jornades d’Estudi del Maestrat?

En primer lloc les tres conferències previstes per al divendres a la vesprada i per a dissabte i diumenge al matí. Els tres ponents són destacades personalitats del món acadèmic, com el professor Vicenç Rosselló, emèrit de la Universitat de València, Joan F. Mateu, catedràtic de geografia física de la Universitat de València, i Vicent Royo, doctor en història medieval per la Universitat Jaume I. A més a més, dissabte es concentren 18 comunicacions de temes diversos que abasten des de la repressió franquista fins al patrimoni rondallístic de la Barcella, obertes al públic en general i als estudiants universitaris i als professors que vulguen fer mèrits acadèmics. Al llarg dels tres dies es podrà visitar també una exposició sobre el bandolerisme al Maestrat, comissariada per l’historiador Joan Ferreres Nos. I encara s’hauria d’afegir la presentació de deu publicacions sobre el Maestrat i dos visites guiades.

Quines visites s’han previst amb motiu de les Jornades d’Estudi?

Diumenge al matí es faran les visites guiades a dos llocs importants del nostre poble i, a més a més, tindrem com a conductors a dos xertolins ben informats i importants en el món de la cultura del País Valencià.  La primera serà a l’ermitori de Sant Pere i Sant Marc de la Barcella, de la ma de l’ arquitecte Arturo Zaragozá Catalán, fill de pare xertolí, que ha dirigit les obres de restauració del conjunt. Després visitarem el conjunt hidràulic del Molinar juntament a Francesca Segura, catedràtica de Geografia de la Universitat de València i nascuda a Xert.

Què creu Joan Micó que aportaran les Jornades d’Estudi del Maestrat a Xert?

Les Jornades d’Estudis han d’aportar noves dades sobre la història del nostre poble i han de permetre trobar-nos amb tots els qui portem anys esforçant-nos per donar a conèixer la nostra història i per conservar el nostre patrimoni material i immaterial. En aquest punt confluiran els esforços majúsculs del Centre d’Estudis del Maestrat com a entitat organitzadora i la col·laboració local de l’Associació Cultural Font de l’Albi que des la immediatesa ha posat totes les facilitats perquè siga un èxit aquesta trobada amb els estudiosos dels altres pobles del nostre territori: el Maestrat.