Opinió
EQUO denúncia que en la província de Castelló la bombolla infraestructural, hídrica i energètica ha acabat amb centenars de milions d'euros de diners públics
Un aeroport, dos dessaladores i un magatzem de gas (Castor) sense ús conegut.
Tant l'aeroport, infraestructura nascuda a l'empar de la febre dels PAI i l'especulació urbanística, com les dues dessaladores l'aigua de les quals mai es va preveure per a l'agricultura sinó per al cultiu del formigó, s'han de pagar amb diners públics més els interessos del deute que s'ha generat.
Per si aquest balafiament abusiu de diners públics superiors als 200 milions no fóra suficient, ara ens trobem amb la paralització del magatzem de gas Castor, 1300 milions sense ús o utilitat coneguda que seran pagades via rebut pels ciutadans.
I tot açò, per descomptat, amb un impacte ambiental conegut sobre els ecosistemes marins i terrestres.
Però el model energètic, PAIs, hídric o infraestructural segueix i summa. Ara s'insisteix a obtenir petroli de Columbretes, a incinerar residus (L'Alcora) o a vendre el fum dels PAIs en l'estranger i més enllà (Sant Gregori a Borriana, Donya Blanca Golf a Torreblanca, a la cada vegada menys anunciada Ciutat de les Llengües). I tot açò unit a notícies que ningú desmenteix com que Castelló va a pagar l'AP-7 fins a l'eternitat per a compensar així el fracàs de les autopistes privades de Madrid o Murcia.
EQUO exigeix un nou model territorial, energètic, hídric, infraestructural i social d'acord amb l'interès general
Enfront del model energètic del canvi climàtic, els combustibles fòssils, l'energia nuclear, d'afeccions a la biodiversitat, als ecosistemes, a la pesca, al territori, en definitiva, enfront del model de la insostenibilitat, EQUO aposta per les energies renovables, l'eficiència i independència energètica, el reciclatge, la creació de milers de llocs de treball enfront de la destrucció dels mateixos, per la sostenibilitat. Per cada lloc de treball que es crea en una incineradora es creen deu en una planta de reciclatge i què dir dels centenars de milers de llocs de treball que es crearien amb la implantació de les energies renovables.
Enfront de les infraestructures de l'especulació i els diners fàcils, subordinades i servilistes dels interessos privats, nefastes a nivell territorial i mediambiental com a aeroports sense avions, dessaladores sense aigua o dipòsits de gas sense gas, apostem per les infraestructures dotacionals d'interès general i social en educació, sanitat, dependència, benestar social.
Enfront d’aquells qui defensen els PAI que han destrossat l'ecosistema litoral i no litoral i que volen seguir amb açò mentre desenes de milers d'habitatges estan buides i milers de persones perden les seues cases, apostem per donar compliment al conegut dret social a un habitatge digne enfront del model d'habitatge com a element d'especulació i engreixe del patrimoni econòmic d'uns pocs i el repartiment d'engrunes econòmiques a uns quants per la compra de solars i altres.
Exigim la liberalització de l'AP-7, que es desestime la incineradora de L'Alcora i la cerca de petroli de Columbretes, que es dote a Castelló de rodalies en condicions fins a Vinaròs, que s'aposte pel ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies, etc. Castelló necessita noves estratègies, polítiques, formes d'actuar i no passivitat, atur, sofriment social i més del mateix, infraestructures inútils i els PAIs del pa per a avui i fam per a matí. Ara estem en el demà i cal canviar de model amb urgència i el PP no ho va a fer.
Tant l'aeroport, infraestructura nascuda a l'empar de la febre dels PAI i l'especulació urbanística, com les dues dessaladores l'aigua de les quals mai es va preveure per a l'agricultura sinó per al cultiu del formigó, s'han de pagar amb diners públics més els interessos del deute que s'ha generat.
Per si aquest balafiament abusiu de diners públics superiors als 200 milions no fóra suficient, ara ens trobem amb la paralització del magatzem de gas Castor, 1300 milions sense ús o utilitat coneguda que seran pagades via rebut pels ciutadans.
I tot açò, per descomptat, amb un impacte ambiental conegut sobre els ecosistemes marins i terrestres.
Però el model energètic, PAIs, hídric o infraestructural segueix i summa. Ara s'insisteix a obtenir petroli de Columbretes, a incinerar residus (L'Alcora) o a vendre el fum dels PAIs en l'estranger i més enllà (Sant Gregori a Borriana, Donya Blanca Golf a Torreblanca, a la cada vegada menys anunciada Ciutat de les Llengües). I tot açò unit a notícies que ningú desmenteix com que Castelló va a pagar l'AP-7 fins a l'eternitat per a compensar així el fracàs de les autopistes privades de Madrid o Murcia.
EQUO exigeix un nou model territorial, energètic, hídric, infraestructural i social d'acord amb l'interès general
Enfront del model energètic del canvi climàtic, els combustibles fòssils, l'energia nuclear, d'afeccions a la biodiversitat, als ecosistemes, a la pesca, al territori, en definitiva, enfront del model de la insostenibilitat, EQUO aposta per les energies renovables, l'eficiència i independència energètica, el reciclatge, la creació de milers de llocs de treball enfront de la destrucció dels mateixos, per la sostenibilitat. Per cada lloc de treball que es crea en una incineradora es creen deu en una planta de reciclatge i què dir dels centenars de milers de llocs de treball que es crearien amb la implantació de les energies renovables.
Enfront de les infraestructures de l'especulació i els diners fàcils, subordinades i servilistes dels interessos privats, nefastes a nivell territorial i mediambiental com a aeroports sense avions, dessaladores sense aigua o dipòsits de gas sense gas, apostem per les infraestructures dotacionals d'interès general i social en educació, sanitat, dependència, benestar social.
Enfront d’aquells qui defensen els PAI que han destrossat l'ecosistema litoral i no litoral i que volen seguir amb açò mentre desenes de milers d'habitatges estan buides i milers de persones perden les seues cases, apostem per donar compliment al conegut dret social a un habitatge digne enfront del model d'habitatge com a element d'especulació i engreixe del patrimoni econòmic d'uns pocs i el repartiment d'engrunes econòmiques a uns quants per la compra de solars i altres.
Exigim la liberalització de l'AP-7, que es desestime la incineradora de L'Alcora i la cerca de petroli de Columbretes, que es dote a Castelló de rodalies en condicions fins a Vinaròs, que s'aposte pel ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies, etc. Castelló necessita noves estratègies, polítiques, formes d'actuar i no passivitat, atur, sofriment social i més del mateix, infraestructures inútils i els PAIs del pa per a avui i fam per a matí. Ara estem en el demà i cal canviar de model amb urgència i el PP no ho va a fer.
