775è Aniversari de la carta de poblament de Cabanes
![[Img #66679]](upload/img/periodico/img_66679.jpg)
El dia 27 d’abril de 1225 el rei Jaume I va fer donació del terme general del castell de Miravet al bisbat de Tortosa, però no va ser sinó a finals d’estiu de 1233 quan el territori va passar a mans de cristians. Eixe fet no suposava la immediata expulsió dels musulmans, ja que la majoria d’ells va poder continuar vivint ací durant quinze anys més, mantenint la propietat de cases, horts i altres béns mobles o immobles, i conservant llengua, costums i religió. L’única cosa que canviava en la seua vida quotidiana era que, a partir de la conquesta, tant la jurisdicció civil i eclesiàstica del territori, com el dret de percepció dels imposts, va passar a mans del bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles i després d’ell als seus successors.
Tot i que al terme general del castell de Miravet ja hi havia diversos poblats i alqueries en el moment de la conquesta cristiana, dels quals fins i tot coneixem el nom d’alguns, la primera referència que tenim de Cabanes és del 19 de juny de 1243, quan es va promulgar la carta de poblament; la qual cosa planteja el dubte de si s’estava edificant una nova vila o, pel contrari, es pretenia instal·lar una comunitat cristiana en substitució d’una població musulmana preexistent. Quan observem el plànol de planta de l’actual Cabanes, podem decantar-nos amb facilitat a pensar que la voluntat del bisbe era la de fundar una població nova, al costat del camí reial i aprofitant els seus avantatges, tal com uns anys després també es faria a Nules, Castelló i Vila-real; la qual cosa no exclou que en 1243 ja hi haguera algun xicotet nucli urbà més o menys estructurat, o algunes cases o alqueries disperses. L’èxit de la nova vila es materialitzaria en poc de temps, fins el punt que el 6 de novembre de 1260 Jaume I va autoritzar la celebració de mercat setmanal els dimecres, la qual cosa suposava donar un gran impuls a la població. A principis del segle XIV ja hi havia vivint a Cabanes més de cent famílies.
Un dels elements més significatius del document és la delimitació del terme municipal, on s’anomena en dos ocasions l’arc romà. Els nous veïns havien de ser inicialment un total de huitanta cristians, amb les seues famílies; a tots els quals se’ls donava la vila de Cabanes, amb les terres, els arbres, les aigües, les pastures i, de manera expressa, consta la donació de la Vall de Rixer, per destinar-la al cultiu de la terra. El bisbe de Tortosa es va reservar els forns i molins del terme i, en general, tots els drets que com a senyor li pertanyien, i també l’administració de justícia.
Enguany es commemora el 775è aniversari de la carta de poblament de Cabanes, document fundacional de l’actual vila i per tant el més important de la seua història, i el poble ho festeja amb els actes organitzats per l’Ajuntament amb el diu motiu.
Vicent Garcia Edo
Universitat Jaume I
Carta dels pobladors de Cabanes
Traducció no literal de la versió manuscrita més antiga coneguda.
Arxiu de la catedral de Tortosa, cartulari nº 1 (finals del segle XIII)
Sàpien tots que nós, En Ponç, per la gràcia de Déu bisbe de Tortosa, i nós Guillem, prior del mateix lloc, amb l’assentiment i la voluntat de tot el nostre capítol, vos donem i concedim a vosaltres, Joan de Na Rama, Alegre, Pere Ferrer, Arnau Català, Aguiló de Cabacés i Bartomeu d'Alcorisa, i a tots els demés pobladors, presents i futurs, la vila de Cabanes amb tots els seus termes i delimitacions, tal com estan inclosos per orient en la serra davall de Queixa que dividix amb Albalat; al migdia a vistes de Miravet i en la serra que dividix amb Sufera i Rixer fins a vistes de Borriol, i des d'esta serra fins a la muntanya de Gaidó, i de la muntanya de Gaidó fins a l'Arc, tal com dividix amb la vila de Vilafamés, i des de l'Arc fins a la Mesquita, que dividix els termes de Cabanes i de Benifaixó; i per la part del cerç en la part alta de l'heretat de Pere Alegre i tal com el terme dividix pel barranc de Subarra fins a la serra de Queixa, que dividix amb Albalat.
Tal com es troba inclòs i delimitat dins d’eixos termes i límits, per nós i els nostres successors vos donem a vosaltres i els vostres a perpetuïtat, la dita vila amb totes les terres, llenyes, arbres, aigües i pastures, per a tots els vostres usos, amb totes les seues pertinences, perquè els pobleu, cultiveu i treballeu bé; de manera que en aquesta vila establiu a huitanta pobladors que tinguen en ella les seues heretats i cases i on facen la seua residència permanent.
Ara bé, ens reservem el dret senyorial als indicats termes de l'esmentada vila de Cabanes; però us donem també a vosaltres i als vostres, per sempre, la vall de Rixer, on tindreu els vostres horts; tot i que en la mateixa vila ens reservem els molins i dos horts, cadascun dels quals ha de tindre l’extensió d’una fanecada per a sembra.
També ens reservem per a nós i els nostres successors el delme i la primícia del pa, i del vi i de l’oli, i de les hortalisses, i de tots els altres fruits que la terra produïx; i igualment el delme i la primícia de tots els animals, de la manera següent: per cada vedell, pollí, egua o burra ens donareu sis denaris jaquesos; i de totes les cabres i porcs ens donareu delme i primícia fidelment i íntegrament; i pel que fa als pollastres i les oques, tant si el poblador en tinguera un com cent, o més, cada poblador ens n’ha de donar un per cada desena.
Així mateix, pels drets de forja, ens reservem el que cada heretat de poblador ens haja de donar mitja faneca de blat i mitja faneca d'ordi; i siga lícit a vosaltres tindre el vostre ferrer o ferrers, els que vullgueu. Però si el ferrer fóra deshonest o mal operari i vosaltres, advertits per nosaltres, no volguéreu corregir-li, nós podem expulsar-lo i vosaltres podeu portar-ne a un altre que faça competentment el treball als pobladors. Ara bé, qualsevol ferrer o ferrers que portàreu, estiguen obligats a fer sense cost ni despesa per a nós, els treballs necessaris al bisbe i el prior que els demanaren els treballadors de les nostres terres. Però pel que es referix als drets de forja, absolem a tots els pobladors des d'esta present festa de Sant Joan fins d'ací a dos anys, i des de llavors rebrem el dit dret de forja de tots.
Així mateix ens reservem que cada caçador de la predita vila de Cabanes tinga obligació, si practicarà la caça, a donar-nos una vegada a l'any dos parells de conills en el dia de la Nativitat del Senyor.
Ítem, ens retenim tots els forns i molins que pogueren edificar-se en el terme de la dita vila de Cabanes i en la vall de Rixer, però ens obliguem a coure el vostre pa a canvi d’un per cada vint-i-cinc, i a moldre el blat a canvi d’una mesura per cada setze. .
Així mateix ens reservem per a nosaltres i els nostres successors, l’administració de justícia, les fiances i les fermes de dret.
Tot el que acabem de dir, vos ho donem a vosaltres i als vostres successors, d'acord amb els bons Costums de la ciutat de Lleida.
Però si haguera causa o convenció entre tots vosaltres i nosaltres, o algú de la vostra universitat, estareu obligats a respondre davant d’un jutge nostre que no siga ni vos resulte sospitós. I si volguéreu apel·lar contra ell, podeu fer-ho, però amb la condició de prosseguir la causa de l'apel·lació davant d'un altre jutge constituït per nosaltres, que no puga ser considerat sospitós i que prosseguisca la causa d’apel·lació sobre tal assumpte. I si haguera causa o convenció entre vosaltres, podreu apel·lar una sola vegada davant del batlle o del jutge nostre que haguérem establit per als vostres conveïns. Cas que volguéreu fer una altra apel·lació, la fareu davant de nós.
Així mateix ens reservem el dret d’exèrcit, de manera que cada vegada que el bisbe o l'església de Tortosa reunirà exèrcit o cavalcada teniu obligació de seguir-lo. No obstant això i com una gràcia més, us absolem d’anar a qualsevol exèrcit o cavalcada des de l'última festa de Pasqua fins d'ací a sis anys.
Així mateix, de tots els descobriments o troballes percebrà la mitat el descobridor i nosaltres retindrem l'altra mitat.
També afegim una estricta prohibició, de manera que cap cavaller o poblador o habitant de la vila de Cabanes, o de tot el terme de Miravet, en el qual està situada la predita vila, pretenga fer guerra o imposar penyora, si no és amb especial llicència del bisbe i prior.
I siga lícit a vosaltres i als vostres successors, perpètuament, vendre, pignorar o alienar les heretats i possessions de la predita vila de Cabanes, a qualsevol altre llaurador semblant a vosaltres, exceptuant a cavallers i religiosos.
Açò es va fer el desé tercer dia de les calendes de juliol, de l'any del Senyor mil dos-cents quaranta-tres.
Jo Ponç, bisbe de Tortosa, ho subscric +.
Sig+ne de Guillem, prior.
Jo, Domènec, prior claustral, ho subscric. Sig+ne.
Jo, Bernat, arxidiaca de Tortosa +.
Sig+ne d'Arnau, sagristà de Tortosa.
Sig+ne de Pere de Puig, hospitalari de Tortosa.
Sig+ne de Jordà, canonge de Tortosa.
Sig+ne de Bernat de Fenollar, precentor de Tortosa.
Sig+ne de B. de Tamarit, canonge.
Sig+ne de V. d’Escarp, canonge.
Sig+ne d'Arnau, prevere i canonge.
Sig+ne de Guerau, canonge.
Sig+ne de Guillem Mercer, notari públic, que este document va escriure, amb raspadures i esmenes en la quarta línia, on diu “tal com dividix”, i en la desé quinta on diu “que cada caçador de l'esmentada vila de Cabanes tinga obligació”, i en la línia on diu “jaqueses”, en el dia i any avantdits.
El dia 27 d’abril de 1225 el rei Jaume I va fer donació del terme general del castell de Miravet al bisbat de Tortosa, però no va ser sinó a finals d’estiu de 1233 quan el territori va passar a mans de cristians. Eixe fet no suposava la immediata expulsió dels musulmans, ja que la majoria d’ells va poder continuar vivint ací durant quinze anys més, mantenint la propietat de cases, horts i altres béns mobles o immobles, i conservant llengua, costums i religió. L’única cosa que canviava en la seua vida quotidiana era que, a partir de la conquesta, tant la jurisdicció civil i eclesiàstica del territori, com el dret de percepció dels imposts, va passar a mans del bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles i després d’ell als seus successors.
Tot i que al terme general del castell de Miravet ja hi havia diversos poblats i alqueries en el moment de la conquesta cristiana, dels quals fins i tot coneixem el nom d’alguns, la primera referència que tenim de Cabanes és del 19 de juny de 1243, quan es va promulgar la carta de poblament; la qual cosa planteja el dubte de si s’estava edificant una nova vila o, pel contrari, es pretenia instal·lar una comunitat cristiana en substitució d’una població musulmana preexistent. Quan observem el plànol de planta de l’actual Cabanes, podem decantar-nos amb facilitat a pensar que la voluntat del bisbe era la de fundar una població nova, al costat del camí reial i aprofitant els seus avantatges, tal com uns anys després també es faria a Nules, Castelló i Vila-real; la qual cosa no exclou que en 1243 ja hi haguera algun xicotet nucli urbà més o menys estructurat, o algunes cases o alqueries disperses. L’èxit de la nova vila es materialitzaria en poc de temps, fins el punt que el 6 de novembre de 1260 Jaume I va autoritzar la celebració de mercat setmanal els dimecres, la qual cosa suposava donar un gran impuls a la població. A principis del segle XIV ja hi havia vivint a Cabanes més de cent famílies.
Un dels elements més significatius del document és la delimitació del terme municipal, on s’anomena en dos ocasions l’arc romà. Els nous veïns havien de ser inicialment un total de huitanta cristians, amb les seues famílies; a tots els quals se’ls donava la vila de Cabanes, amb les terres, els arbres, les aigües, les pastures i, de manera expressa, consta la donació de la Vall de Rixer, per destinar-la al cultiu de la terra. El bisbe de Tortosa es va reservar els forns i molins del terme i, en general, tots els drets que com a senyor li pertanyien, i també l’administració de justícia.
Enguany es commemora el 775è aniversari de la carta de poblament de Cabanes, document fundacional de l’actual vila i per tant el més important de la seua història, i el poble ho festeja amb els actes organitzats per l’Ajuntament amb el diu motiu.
Vicent Garcia Edo
Universitat Jaume I
Carta dels pobladors de Cabanes
Traducció no literal de la versió manuscrita més antiga coneguda.
Arxiu de la catedral de Tortosa, cartulari nº 1 (finals del segle XIII)
Sàpien tots que nós, En Ponç, per la gràcia de Déu bisbe de Tortosa, i nós Guillem, prior del mateix lloc, amb l’assentiment i la voluntat de tot el nostre capítol, vos donem i concedim a vosaltres, Joan de Na Rama, Alegre, Pere Ferrer, Arnau Català, Aguiló de Cabacés i Bartomeu d'Alcorisa, i a tots els demés pobladors, presents i futurs, la vila de Cabanes amb tots els seus termes i delimitacions, tal com estan inclosos per orient en la serra davall de Queixa que dividix amb Albalat; al migdia a vistes de Miravet i en la serra que dividix amb Sufera i Rixer fins a vistes de Borriol, i des d'esta serra fins a la muntanya de Gaidó, i de la muntanya de Gaidó fins a l'Arc, tal com dividix amb la vila de Vilafamés, i des de l'Arc fins a la Mesquita, que dividix els termes de Cabanes i de Benifaixó; i per la part del cerç en la part alta de l'heretat de Pere Alegre i tal com el terme dividix pel barranc de Subarra fins a la serra de Queixa, que dividix amb Albalat.
Tal com es troba inclòs i delimitat dins d’eixos termes i límits, per nós i els nostres successors vos donem a vosaltres i els vostres a perpetuïtat, la dita vila amb totes les terres, llenyes, arbres, aigües i pastures, per a tots els vostres usos, amb totes les seues pertinences, perquè els pobleu, cultiveu i treballeu bé; de manera que en aquesta vila establiu a huitanta pobladors que tinguen en ella les seues heretats i cases i on facen la seua residència permanent.
Ara bé, ens reservem el dret senyorial als indicats termes de l'esmentada vila de Cabanes; però us donem també a vosaltres i als vostres, per sempre, la vall de Rixer, on tindreu els vostres horts; tot i que en la mateixa vila ens reservem els molins i dos horts, cadascun dels quals ha de tindre l’extensió d’una fanecada per a sembra.
També ens reservem per a nós i els nostres successors el delme i la primícia del pa, i del vi i de l’oli, i de les hortalisses, i de tots els altres fruits que la terra produïx; i igualment el delme i la primícia de tots els animals, de la manera següent: per cada vedell, pollí, egua o burra ens donareu sis denaris jaquesos; i de totes les cabres i porcs ens donareu delme i primícia fidelment i íntegrament; i pel que fa als pollastres i les oques, tant si el poblador en tinguera un com cent, o més, cada poblador ens n’ha de donar un per cada desena.
Així mateix, pels drets de forja, ens reservem el que cada heretat de poblador ens haja de donar mitja faneca de blat i mitja faneca d'ordi; i siga lícit a vosaltres tindre el vostre ferrer o ferrers, els que vullgueu. Però si el ferrer fóra deshonest o mal operari i vosaltres, advertits per nosaltres, no volguéreu corregir-li, nós podem expulsar-lo i vosaltres podeu portar-ne a un altre que faça competentment el treball als pobladors. Ara bé, qualsevol ferrer o ferrers que portàreu, estiguen obligats a fer sense cost ni despesa per a nós, els treballs necessaris al bisbe i el prior que els demanaren els treballadors de les nostres terres. Però pel que es referix als drets de forja, absolem a tots els pobladors des d'esta present festa de Sant Joan fins d'ací a dos anys, i des de llavors rebrem el dit dret de forja de tots.
Així mateix ens reservem que cada caçador de la predita vila de Cabanes tinga obligació, si practicarà la caça, a donar-nos una vegada a l'any dos parells de conills en el dia de la Nativitat del Senyor.
Ítem, ens retenim tots els forns i molins que pogueren edificar-se en el terme de la dita vila de Cabanes i en la vall de Rixer, però ens obliguem a coure el vostre pa a canvi d’un per cada vint-i-cinc, i a moldre el blat a canvi d’una mesura per cada setze. .
Així mateix ens reservem per a nosaltres i els nostres successors, l’administració de justícia, les fiances i les fermes de dret.
Tot el que acabem de dir, vos ho donem a vosaltres i als vostres successors, d'acord amb els bons Costums de la ciutat de Lleida.
Però si haguera causa o convenció entre tots vosaltres i nosaltres, o algú de la vostra universitat, estareu obligats a respondre davant d’un jutge nostre que no siga ni vos resulte sospitós. I si volguéreu apel·lar contra ell, podeu fer-ho, però amb la condició de prosseguir la causa de l'apel·lació davant d'un altre jutge constituït per nosaltres, que no puga ser considerat sospitós i que prosseguisca la causa d’apel·lació sobre tal assumpte. I si haguera causa o convenció entre vosaltres, podreu apel·lar una sola vegada davant del batlle o del jutge nostre que haguérem establit per als vostres conveïns. Cas que volguéreu fer una altra apel·lació, la fareu davant de nós.
Així mateix ens reservem el dret d’exèrcit, de manera que cada vegada que el bisbe o l'església de Tortosa reunirà exèrcit o cavalcada teniu obligació de seguir-lo. No obstant això i com una gràcia més, us absolem d’anar a qualsevol exèrcit o cavalcada des de l'última festa de Pasqua fins d'ací a sis anys.
Així mateix, de tots els descobriments o troballes percebrà la mitat el descobridor i nosaltres retindrem l'altra mitat.
També afegim una estricta prohibició, de manera que cap cavaller o poblador o habitant de la vila de Cabanes, o de tot el terme de Miravet, en el qual està situada la predita vila, pretenga fer guerra o imposar penyora, si no és amb especial llicència del bisbe i prior.
I siga lícit a vosaltres i als vostres successors, perpètuament, vendre, pignorar o alienar les heretats i possessions de la predita vila de Cabanes, a qualsevol altre llaurador semblant a vosaltres, exceptuant a cavallers i religiosos.
Açò es va fer el desé tercer dia de les calendes de juliol, de l'any del Senyor mil dos-cents quaranta-tres.
Jo Ponç, bisbe de Tortosa, ho subscric +.
Sig+ne de Guillem, prior.
Jo, Domènec, prior claustral, ho subscric. Sig+ne.
Jo, Bernat, arxidiaca de Tortosa +.
Sig+ne d'Arnau, sagristà de Tortosa.
Sig+ne de Pere de Puig, hospitalari de Tortosa.
Sig+ne de Jordà, canonge de Tortosa.
Sig+ne de Bernat de Fenollar, precentor de Tortosa.
Sig+ne de B. de Tamarit, canonge.
Sig+ne de V. d’Escarp, canonge.
Sig+ne d'Arnau, prevere i canonge.
Sig+ne de Guerau, canonge.
Sig+ne de Guillem Mercer, notari públic, que este document va escriure, amb raspadures i esmenes en la quarta línia, on diu “tal com dividix”, i en la desé quinta on diu “que cada caçador de l'esmentada vila de Cabanes tinga obligació”, i en la línia on diu “jaqueses”, en el dia i any avantdits.
