Torreblanca
Torreblanca, noble i franca, himne fet per Soler i Godes
Josep Maria Pañella Alcàcer
![[Img #69444]](http://el7set.es/upload/images/12_2018/7280_paco-roca.jpg?17)
He de començar aquest article lloant la figura de Don Paco Roca que, malauradament, ens va deixar el passat 2 de marc. Don Paco, com era conegut a tota Torreblanca, va dedicar una part del seu treball a estudiar la història local; recordem les publicacions més conegudes Noticias Históricas de Torreblanca, Hijos Ilustres de Torreblanca, Elenco de noticias más relevantes para la historia de Torreblanca o El Barreig de Torreblanca.
He de dir que em vaig sentir molt afalagat quan Pepa, la seva viuda, em va dir de part de Don Paco que em deixava una xicoteta part dels seus llibres i papers que tenia a Torrenostra i entre ells vaig descobrir que Don Paco havia demanat i aconseguit que un dels poetes valencians més brillants del segle XX, Enric Soler i Godes, dedicara un himne al nostre poble i això és el que vull mostrar-vos.
Però primer, i per tal de valorar-lo bé cal que expliquem qui era Soler i Godes.
![[Img #69441]](http://el7set.es/upload/images/12_2018/9677_enric-soler-i-godes.jpg?31)
Enric Soler i Godes va néixer el 3 de març (casualment el dia abans de la mort de D. Paco) de 1903, en Castelló. Sa mare era mestra i son pare tenia llibreria i impremta a Castelló. Va estudiar magisteri i va tindre la primera destinació a Lugo, venint després a Ortells i posteriorment a Moró. Estant a Moró va ser becat, a proposta de Carles Salvador, per assistir a l’Escola d’Estiu de Barcelona, juntament amb Francesc Boix i Senmartí que, per cert, és el pare de Francisca Boix, donya Paquita, la mestra de pàrvuls que ha exercit en Torreblanca i que ací viu.
![[Img #69440]](http://el7set.es/upload/images/12_2018/8308_francesc-boix-senmarti.jpg?21)
A l’Escola d’estiu va contactar amb personalitats de la talla de Carles Salvador i Pompeu Fabra i va tindre l’oportunitat de conéixer les noves teories pedagògiques del moment, interessant-li especialment les de Freinet que posaria en pràctica en l’escola de Moró, on va crear la revista escolar Sembra, escrita en valencià per l’alumnat del centre, impulsant la creativitat i l’expressió verbal.
A part de mestre innovador va ser també una de les persones que van signar, en desembre de 1932, les anomenades Normes de Castelló. Aquestes normes ortogràfiques eren una adaptació feta per Lluís Revest, de les ja aprovades per Institut d’Estudis Catalans i representaven la unificació ortogràfica de la nostra llengua, comuna amb catalans i mallorquins i són les vigents encara avui, reconegudes també per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
![[Img #69443]](http://el7set.es/upload/images/12_2018/7547_signatures.jpg?26)
Signatures de Carles Salvador i Soler i Godes en el document de les Normes de Castelló.
Com persona valencianista, inquieta i innovadora, preocupada per l’educació dels xiquets va participar en 1933 en la I Colònia Escolar Valencianista, junt amb Carles Salvador, Francesc Boix i Antoni Porcar. Aquesta colònia, que es va fer en l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser, estava organitzada per la Societat Castellonenca de Cultura i hi van participar 24 xiquets de Castelló.
Soler i Godes també és un reconegut escriptor i dibuixant; als tretze o catorze anys va il·lustrar l’Enciclopèdia Ràpida de Santiago Soler; en quant a les obres literàries, va escriure en 1933 l’obra poètica I el cel és blau, a la que seguiria en 1952 Bestioles; en prosa va publicar Valencians a Mèxic, Valencians pintats per ells mateixos, la biografia de Carles Sarthou Carreres, entre altres.
![[Img #69442]](http://el7set.es/upload/images/12_2018/3838_carta.jpg?20)
Aquesta il·lustre persona és la que, a petició de Don Paco Roca Traver, ens va dedicar aquest poema que considere inèdit i que li va remetre en data de 29 de maig de 1981.
HIMNE A TORREBLANCA
A Francesc Roca i Traver, coralment
Torreblanca té sa història
el lleó de la Custòdia
és nostre emblema immortal.
En Alger desembarcarem
i del moro rescatarem
la vida espiritual
Torreblanca!
Noble i franca!
Poble de mar i de terra,
Poble que no vol la guerra
sembrant la pau i l’amor.
Guanyem el pa cada dia
i el partim amb alegria
com mostra de germanor
Torreblanca!
Noble i franca!
Gent que estima i que no oblida,
que del treball fa sa vida
i de la terra un tresor.
Que mentres labora, canta
i cridem amb arrogància
som poble treballador.
Torreblanca!
Noble i franca!
Cristians vells que s’arroglaren
per la Fe que mos deixaren
els nostres avantpassats.
Nostra llar sempre està oberta
al foraster que s’acosta
o al germà necessitat.
Torreblanca!
Noble i franca!
Passen la vida i els anys,
il·lusions i desenganys
ens fan més forts cada dia.
Torreblanca és nostra llar,
i tots junts volem cantar
al poble que ens donà vida.
Torreblanca! Torreblanca!
Noble i franca!
Noble i franca!
Enric SOLER I GODES.
Arribat a aquest punt només em queda observar que Torreblanca té un deute amb Enric Soler i Godes pel poema dedicat al nostre poble, però també en té un altre, encara més gran, amb el Doctor Roca Traver, del que podem dir que haver aconseguit que Soler i Godes ens dedique aquest himne és un regal més que ha fet al nostre poble, en aquest moment, un regal pòstum. Tres vegades, en tres estius diferents, vaig estar en l’ajuntament de Torreblanca, unes acompanyant Don Paco, que insistia en diversos projectes per al nostre poble, altres a soles proposant que li feren un merescut reconeixement en vida; no va haver cap contestació; això, ara, ja no podrà ser, però encara ens queda l’oportunitat de fer-li l’homenatge pòstum adient. Torreblanca té carrers dedicats a persones que res han fet pel nostre poble, inclús carrers que porten el nom de persones que no saben ni han sabut mai on està Torreblanca; potser hi ha algun carrer que podria portar el nom de Don Paco Roca Traver, Doctor en història, Cronista Oficial i Fill predilecte de Torreblanca i potser també en trobaríem un per a Enric Soler i Godes, que ens va dedicar el poema que hem reproduït.
Josep Maria Pañella Alcàcer
He de començar aquest article lloant la figura de Don Paco Roca que, malauradament, ens va deixar el passat 2 de marc. Don Paco, com era conegut a tota Torreblanca, va dedicar una part del seu treball a estudiar la història local; recordem les publicacions més conegudes Noticias Históricas de Torreblanca, Hijos Ilustres de Torreblanca, Elenco de noticias más relevantes para la historia de Torreblanca o El Barreig de Torreblanca.
He de dir que em vaig sentir molt afalagat quan Pepa, la seva viuda, em va dir de part de Don Paco que em deixava una xicoteta part dels seus llibres i papers que tenia a Torrenostra i entre ells vaig descobrir que Don Paco havia demanat i aconseguit que un dels poetes valencians més brillants del segle XX, Enric Soler i Godes, dedicara un himne al nostre poble i això és el que vull mostrar-vos.
Però primer, i per tal de valorar-lo bé cal que expliquem qui era Soler i Godes.
Enric Soler i Godes va néixer el 3 de març (casualment el dia abans de la mort de D. Paco) de 1903, en Castelló. Sa mare era mestra i son pare tenia llibreria i impremta a Castelló. Va estudiar magisteri i va tindre la primera destinació a Lugo, venint després a Ortells i posteriorment a Moró. Estant a Moró va ser becat, a proposta de Carles Salvador, per assistir a l’Escola d’Estiu de Barcelona, juntament amb Francesc Boix i Senmartí que, per cert, és el pare de Francisca Boix, donya Paquita, la mestra de pàrvuls que ha exercit en Torreblanca i que ací viu.
A l’Escola d’estiu va contactar amb personalitats de la talla de Carles Salvador i Pompeu Fabra i va tindre l’oportunitat de conéixer les noves teories pedagògiques del moment, interessant-li especialment les de Freinet que posaria en pràctica en l’escola de Moró, on va crear la revista escolar Sembra, escrita en valencià per l’alumnat del centre, impulsant la creativitat i l’expressió verbal.
A part de mestre innovador va ser també una de les persones que van signar, en desembre de 1932, les anomenades Normes de Castelló. Aquestes normes ortogràfiques eren una adaptació feta per Lluís Revest, de les ja aprovades per Institut d’Estudis Catalans i representaven la unificació ortogràfica de la nostra llengua, comuna amb catalans i mallorquins i són les vigents encara avui, reconegudes també per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Signatures de Carles Salvador i Soler i Godes en el document de les Normes de Castelló.
Com persona valencianista, inquieta i innovadora, preocupada per l’educació dels xiquets va participar en 1933 en la I Colònia Escolar Valencianista, junt amb Carles Salvador, Francesc Boix i Antoni Porcar. Aquesta colònia, que es va fer en l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser, estava organitzada per la Societat Castellonenca de Cultura i hi van participar 24 xiquets de Castelló.
Soler i Godes també és un reconegut escriptor i dibuixant; als tretze o catorze anys va il·lustrar l’Enciclopèdia Ràpida de Santiago Soler; en quant a les obres literàries, va escriure en 1933 l’obra poètica I el cel és blau, a la que seguiria en 1952 Bestioles; en prosa va publicar Valencians a Mèxic, Valencians pintats per ells mateixos, la biografia de Carles Sarthou Carreres, entre altres.
Aquesta il·lustre persona és la que, a petició de Don Paco Roca Traver, ens va dedicar aquest poema que considere inèdit i que li va remetre en data de 29 de maig de 1981.
HIMNE A TORREBLANCA
A Francesc Roca i Traver, coralment
Torreblanca té sa història
el lleó de la Custòdia
és nostre emblema immortal.
En Alger desembarcarem
i del moro rescatarem
la vida espiritual
Torreblanca!
Noble i franca!
Poble de mar i de terra,
Poble que no vol la guerra
sembrant la pau i l’amor.
Guanyem el pa cada dia
i el partim amb alegria
com mostra de germanor
Torreblanca!
Noble i franca!
Gent que estima i que no oblida,
que del treball fa sa vida
i de la terra un tresor.
Que mentres labora, canta
i cridem amb arrogància
som poble treballador.
Torreblanca!
Noble i franca!
Cristians vells que s’arroglaren
per la Fe que mos deixaren
els nostres avantpassats.
Nostra llar sempre està oberta
al foraster que s’acosta
o al germà necessitat.
Torreblanca!
Noble i franca!
Passen la vida i els anys,
il·lusions i desenganys
ens fan més forts cada dia.
Torreblanca és nostra llar,
i tots junts volem cantar
al poble que ens donà vida.
Torreblanca! Torreblanca!
Noble i franca!
Noble i franca!
Enric SOLER I GODES.
Arribat a aquest punt només em queda observar que Torreblanca té un deute amb Enric Soler i Godes pel poema dedicat al nostre poble, però també en té un altre, encara més gran, amb el Doctor Roca Traver, del que podem dir que haver aconseguit que Soler i Godes ens dedique aquest himne és un regal més que ha fet al nostre poble, en aquest moment, un regal pòstum. Tres vegades, en tres estius diferents, vaig estar en l’ajuntament de Torreblanca, unes acompanyant Don Paco, que insistia en diversos projectes per al nostre poble, altres a soles proposant que li feren un merescut reconeixement en vida; no va haver cap contestació; això, ara, ja no podrà ser, però encara ens queda l’oportunitat de fer-li l’homenatge pòstum adient. Torreblanca té carrers dedicats a persones que res han fet pel nostre poble, inclús carrers que porten el nom de persones que no saben ni han sabut mai on està Torreblanca; potser hi ha algun carrer que podria portar el nom de Don Paco Roca Traver, Doctor en història, Cronista Oficial i Fill predilecte de Torreblanca i potser també en trobaríem un per a Enric Soler i Godes, que ens va dedicar el poema que hem reproduït.
