El cas de la pedra en sec:un patrimoni en perill?

Com sabem la “pedra en sec” constitueix una tècnica constructiva que per la seua originalitat ostenta de la condició de “Patrimoni Immaterial de la Humanitat”, ningú,doncs ho pot ignorar. El problema és que aquest patrimoni, al igual que passa amb altres elements del nostre llegat, és fràgil i amb les circumstàncies generades pel pas el temps es pot deteriorar o perdre. Així, en alguns llocs s’ han adoptat mesures protectores, i iniciatives tendents a implicar a la ciutadania en la conservació dels marges dels bancals de pedra en sec. Tenim a prop l’exemple de la Vilafranca amb el seu Museu de la Pedra en Sec ha generat tota una dinàmica positiva.

Doncs bé, al cas de Vil afamés, com segur que passa en altres pobles, tenim molta pedra en sec, i venim observant com, degut principalment a que molts camps ja no son treballats i conreats, els bancals estan sofrint sulsides sense que els propietaris els reparen, en prou ocasions per manca de recursos i ajudes. El Camí Nou, que cicumda al nostre poble és un espai molt bell on ve donant-se la situació descrita, i això ens preocupa. Quines solucions por haver-hi?

La constitució al seu article 46 atribueix la principal responsabilitat en la recuperació i protecció del patrimoni als poders públics, la qual cosa no vol dir que tot deu deixar-se a les mans de les institucions,ja que altres normes completen aquest principi i, aleshores, també creen responsabilitats  de conservació als ciutadans i propietaris. Igualment, tenim que considerar que el patrimoni és molt ample, i, que, aleshores, cal establir prioritat en el recursos i accions a curt i  llarg termini.

Al meu parer, la principal obligació de les institucions al cas que ens ocupa, seria generar consciència i oferir propostes de col·laboració entre els titulars o propietaris i les institucions, especialment l’ ajuntament, aleshores vaig a donar un exemple: al cas del Camí Nou de Vi- lafamés, no es podria contemplar un futur passeig públic amb l’entorn rural tradicional? Com anar fent el projecte realitat poc a poc? Tal vegada amb donacions, amb convenis de col·laboració?

Deixa el tema en aquets punt. Com una simple crida d’atenció, per veure que podem fer. De moment valdria la pena que instàncies com el Consell Municipal de Cultura que tenim, o, tanmateix  altres espais d’encontre ciutadà,  dialogaren i  parlaren. Vicent Àlvarez