Opinión
Qui no acudeix a una gotera ho te que fer a la casa sencera
![[Img #75856]](http://el7set.es/upload/images/12_2019/1564_20191201_110353.jpg)
![[Img #75855]](http://el7set.es/upload/images/12_2019/7046_20191201_221207.jpg)
Si en totes les èpoques es podrien encontrar paral·lelismes entre l'ara i l'abans aquest és un bon exemple....
Si fa uns dies ens alegràvem de redescobrir la Torreblanca del segle XVII a través dels esgrafiats de l´església ara podríem dir allò que diuen en castellà de " mi gozo en un pozo " ja que gran part d´ells s´han perdut per a sempre pel simple motiu de no haver acudit durant dècades a vigilar la teulada de l´edifici.
El pany del cor està pràcticament acabat i apareix en color gris plom tota la zona perduda. Ni tan sols ha sigut possible conservar el motiu central del relleu , com tampoc s´ha pogut salvar cap dels dos costats per poder reproduir-ne l´altre.
Per tant quan s´ admire aquesta obra les llacunes que es vegen s'hauràn de reomplir amb la imaginació que cadascú puga tindré.
Per perduts també es podrien donar els que amb gran probabilitat pertanyerien a una segona porta d´accés a l´església a través del carrer Bonaire igual que perdut està el fris que rematava la façana i que molt afectat per la humitat va acabar sent picat a mitjans dels anys 80 sense tindre el més minim pensament de fer-li una fotografia perquè quedara constància de com era.
Les humitats a part del sostre vendrien també a través del subsol iniciades en el moment que es fa l´ampliació del temple al segle XVIII al fer que tots els carrers limítrofs desaiguaren a la mateixa paret de l'edifici.
No cal ser un gran enginyer per veure
que la solució depenia de fer un fosso entre el sòcol de la paret i l'empedrat del carrer que evitara les filtracions.
Pareix que ser de Torreblanca i estimar el patrimoni no van de la mateixa ma ja no per tot el que he descrit anteriorment sinó perquè a data d´avui segueix deteriorant-se el patrimoni de tots en edificis més moderns del que puga ser l'església. M'estic referint a la casa del carrer Sant Antoni número 43.
En la fotografia es mostre com en aquest edifici que estava destinat a ser museu i que a la fi no va poder ser, com que no se li està fent cap classe de manteniment ja no és que les portes balconeres s´hagen deteriorat pel mínim fet de pintar-les en un poc de vernís o col·locar unes persianes per protegir la fusta del sol o de la pluja sinó que ja comencen els despreniments de part de la façana . En aquest cas la part que afecte el balcó principal.
Afortunadament per a l´edifici ja no plou el que plovia abans si no ja no estaríem parlant d´una casa sinó d´un solar.
El fet de pensar que hi ha inclús subvencions per a aquestes rehabilitacions encara és més frustrant i no s'encontre altra explicació que la mateixa desídia de qui té en les seues mans evitar-ho i no fa.
Si en totes les èpoques es podrien encontrar paral·lelismes entre l'ara i l'abans aquest és un bon exemple....
Si fa uns dies ens alegràvem de redescobrir la Torreblanca del segle XVII a través dels esgrafiats de l´església ara podríem dir allò que diuen en castellà de " mi gozo en un pozo " ja que gran part d´ells s´han perdut per a sempre pel simple motiu de no haver acudit durant dècades a vigilar la teulada de l´edifici.
El pany del cor està pràcticament acabat i apareix en color gris plom tota la zona perduda. Ni tan sols ha sigut possible conservar el motiu central del relleu , com tampoc s´ha pogut salvar cap dels dos costats per poder reproduir-ne l´altre.
Per tant quan s´ admire aquesta obra les llacunes que es vegen s'hauràn de reomplir amb la imaginació que cadascú puga tindré.
Per perduts també es podrien donar els que amb gran probabilitat pertanyerien a una segona porta d´accés a l´església a través del carrer Bonaire igual que perdut està el fris que rematava la façana i que molt afectat per la humitat va acabar sent picat a mitjans dels anys 80 sense tindre el més minim pensament de fer-li una fotografia perquè quedara constància de com era.
Les humitats a part del sostre vendrien també a través del subsol iniciades en el moment que es fa l´ampliació del temple al segle XVIII al fer que tots els carrers limítrofs desaiguaren a la mateixa paret de l'edifici.
No cal ser un gran enginyer per veure
que la solució depenia de fer un fosso entre el sòcol de la paret i l'empedrat del carrer que evitara les filtracions.
Pareix que ser de Torreblanca i estimar el patrimoni no van de la mateixa ma ja no per tot el que he descrit anteriorment sinó perquè a data d´avui segueix deteriorant-se el patrimoni de tots en edificis més moderns del que puga ser l'església. M'estic referint a la casa del carrer Sant Antoni número 43.
En la fotografia es mostre com en aquest edifici que estava destinat a ser museu i que a la fi no va poder ser, com que no se li està fent cap classe de manteniment ja no és que les portes balconeres s´hagen deteriorat pel mínim fet de pintar-les en un poc de vernís o col·locar unes persianes per protegir la fusta del sol o de la pluja sinó que ja comencen els despreniments de part de la façana . En aquest cas la part que afecte el balcó principal.
Afortunadament per a l´edifici ja no plou el que plovia abans si no ja no estaríem parlant d´una casa sinó d´un solar.
El fet de pensar que hi ha inclús subvencions per a aquestes rehabilitacions encara és més frustrant i no s'encontre altra explicació que la mateixa desídia de qui té en les seues mans evitar-ho i no fa.
