Opinió
El mestre Lazhar, eix secundari
La pel•lícula quebequesa “Professor Lazhar”, la qual es pot veure als cinemes aquestos dies, ens plateja moltes coses, l´ eix principal gira al voltant de la problemàtica en una escola, una problemàtica molt particular generada aram del suïcidi d´ una de les mestres, la qual, a més a més, era volguda i estimada pels seus xiquets. No és la meua intenció centrar-me en el fons, en la temàtica central, d’això, s´ en ocuparan d´ altres professionals del cinema o la crítica, o, tanmateix el personal de l’ensenyament, com ja he comprovat escoltant comentaris de gent amiga.
Doncs be, el personatge que intenta substituir a la mestra és Lazhac, un refugiat argelí que ha arribat a Quebec, fugint del seu país, després d´ un atemptat que ha matat a la seua família. El tema, el seu és un drama doble, del dol familiar, i el del seu poble sotmès a l´ opressió i violència. Casualment, el mateix dia que vaig al cinema, pel matí, havia estat rellegint unes notes meues de 1961, eren una punts o reflexions sobre com estava el tema de la descolonització de les antigues colònies en lluita, tot aram d’un text de l´ historiador Toybe, segons aquest, el ressentiment generat per l´ ocupació per part d´ occident generava les lluites nacionalistes, o d´ alliberament, justes òbviament, la qual cosa, comportava ressentiment amb una resposta violenta, que tal vegada no acabaria.
Vivim ja en món sense la fórmula clàssica de la colonització occidental, en nom, però, de la civilització continuen existint actuacions occidentals, de les grans potencies, que continuen generant violència, l’espiral cobra noves formes. Desapareixen unes, i de nou ens apareixen d´ altres, les respostes i la revenja, van unides. Tenim molts exemples recents.
El nostre professor va a l´ occident ric, amb tot el seu drama, serà un refugiat més, tindrà que entrar en rutines burocràtiques, vivint amb les nostres normes, mestres el seu país porta cinquanta anys descolonitzat però sota l´ opressió i violència de la seua pròpia gent. Una versió concreta del drama que afecta a molts pobles descolonitzats, especialment de l´ Africa. En un món globalitzat, en uns estats rics com el Canadà, dins del qual es troba Quebec, l’ asil polític és el testimoniatge d’un problema no resolt, el de la descolonització.
VICENT ÀLVAREZ
La pel•lícula quebequesa “Professor Lazhar”, la qual es pot veure als cinemes aquestos dies, ens plateja moltes coses, l´ eix principal gira al voltant de la problemàtica en una escola, una problemàtica molt particular generada aram del suïcidi d´ una de les mestres, la qual, a més a més, era volguda i estimada pels seus xiquets. No és la meua intenció centrar-me en el fons, en la temàtica central, d’això, s´ en ocuparan d´ altres professionals del cinema o la crítica, o, tanmateix el personal de l’ensenyament, com ja he comprovat escoltant comentaris de gent amiga.
Doncs be, el personatge que intenta substituir a la mestra és Lazhac, un refugiat argelí que ha arribat a Quebec, fugint del seu país, després d´ un atemptat que ha matat a la seua família. El tema, el seu és un drama doble, del dol familiar, i el del seu poble sotmès a l´ opressió i violència. Casualment, el mateix dia que vaig al cinema, pel matí, havia estat rellegint unes notes meues de 1961, eren una punts o reflexions sobre com estava el tema de la descolonització de les antigues colònies en lluita, tot aram d’un text de l´ historiador Toybe, segons aquest, el ressentiment generat per l´ ocupació per part d´ occident generava les lluites nacionalistes, o d´ alliberament, justes òbviament, la qual cosa, comportava ressentiment amb una resposta violenta, que tal vegada no acabaria.
Vivim ja en món sense la fórmula clàssica de la colonització occidental, en nom, però, de la civilització continuen existint actuacions occidentals, de les grans potencies, que continuen generant violència, l’espiral cobra noves formes. Desapareixen unes, i de nou ens apareixen d´ altres, les respostes i la revenja, van unides. Tenim molts exemples recents.
El nostre professor va a l´ occident ric, amb tot el seu drama, serà un refugiat més, tindrà que entrar en rutines burocràtiques, vivint amb les nostres normes, mestres el seu país porta cinquanta anys descolonitzat però sota l´ opressió i violència de la seua pròpia gent. Una versió concreta del drama que afecta a molts pobles descolonitzats, especialment de l´ Africa. En un món globalitzat, en uns estats rics com el Canadà, dins del qual es troba Quebec, l’ asil polític és el testimoniatge d’un problema no resolt, el de la descolonització.
VICENT ÀLVAREZ
