Educació
Pañella: “La preferència del Consell per l’ensenyament privat sobre el públic és clarament ideològica”
El diputat de Compromís considera que “la crisi els ha sigut una bona excusa per a dur endavant els seus plans contra l’ensenyament plural, laic, progressista i en valencià”
El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, ha assegurat que “només cal veure com les ajudes a l’ensenyament privat per part del Consell no paren d’augmentar any rere any, mentre continuen sistemàticament retallant tot el que es relaciona amb l’ensenyament públic, per a entendre que les retallades no responen a necessitats derivades de la crisi, sinó que formen part d’un pla, de clar contingut ideològic, per a debilitar l’ensenyament públic en favor de l’escola privada. Tant és així que, fa unes setmanes, quan van fer una modificació de crèdit per destinar els diners que s’estalviaven amb la no contractació dels interins, no van destinar eixos diners a les necessitats dels centres públics sinó, ben al contrari, a aquests privats”.
Pañella diu que “tal com denuncien els sindicats del sector, al PP li ha vingut de perles la crisi per a dotar-se de suposats arguments per a mirar de justificar les sistemàtiques retallades a l’educació pública. I la millor prova que no es tracta només de mesures que prenen obligats per la crisi, en contra de la seua voluntat, sinó tot el contrari, és que, simultàniament, les ajudes a l’ensenyament privat no paren de créixer. I ens referim a formes d’educació que de vegades contradiuen la mateixa Constitució, per exemple en el tema de la separació de l’alumnat per sexes, o amb una clara marginació de l’alumnat de famìlies immigrants, i que sovint no acompleixen les condicions exigides a la seua concertació: que hi haja necessitats d’escolarització que l’ensenyament públic no puga atendre; que el centre dedique una especial atenció a la població escolar desatesa; i que duga a terme experiències educatives innovadores”.
El diputat de Compromís ha dit que “no pot ser que el Consell destine 50 milions d’euros a subvencionar els 40 centres educatius privats de la província, mentre continua la retallada sistemàtica de l’educació pública, amb episodis tan lamentables com el tema dels tuppers i la quantitat que pretén fer pagar a unes famìlies que no es poden permetre el luxe de dur els seus fills al menjador escolar; amb les beques escolars retallades i impagades; amb milers d’interins llançats al carrer; amb l’augment de les ratios i els problemes pedagògics que aquest fet comporta; amb l’alumnat de la pública cada vegada més en barracons de llarga durada... Estem davant d’una clara política de preferència per la privada, d’una determinada ideologia molt afí al PP, per damunt d’una pública que tenen l’obligació legal d’impulsar” estalviat profess havia de cocertar".
El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, ha assegurat que “només cal veure com les ajudes a l’ensenyament privat per part del Consell no paren d’augmentar any rere any, mentre continuen sistemàticament retallant tot el que es relaciona amb l’ensenyament públic, per a entendre que les retallades no responen a necessitats derivades de la crisi, sinó que formen part d’un pla, de clar contingut ideològic, per a debilitar l’ensenyament públic en favor de l’escola privada. Tant és així que, fa unes setmanes, quan van fer una modificació de crèdit per destinar els diners que s’estalviaven amb la no contractació dels interins, no van destinar eixos diners a les necessitats dels centres públics sinó, ben al contrari, a aquests privats”.
Pañella diu que “tal com denuncien els sindicats del sector, al PP li ha vingut de perles la crisi per a dotar-se de suposats arguments per a mirar de justificar les sistemàtiques retallades a l’educació pública. I la millor prova que no es tracta només de mesures que prenen obligats per la crisi, en contra de la seua voluntat, sinó tot el contrari, és que, simultàniament, les ajudes a l’ensenyament privat no paren de créixer. I ens referim a formes d’educació que de vegades contradiuen la mateixa Constitució, per exemple en el tema de la separació de l’alumnat per sexes, o amb una clara marginació de l’alumnat de famìlies immigrants, i que sovint no acompleixen les condicions exigides a la seua concertació: que hi haja necessitats d’escolarització que l’ensenyament públic no puga atendre; que el centre dedique una especial atenció a la població escolar desatesa; i que duga a terme experiències educatives innovadores”.
El diputat de Compromís ha dit que “no pot ser que el Consell destine 50 milions d’euros a subvencionar els 40 centres educatius privats de la província, mentre continua la retallada sistemàtica de l’educació pública, amb episodis tan lamentables com el tema dels tuppers i la quantitat que pretén fer pagar a unes famìlies que no es poden permetre el luxe de dur els seus fills al menjador escolar; amb les beques escolars retallades i impagades; amb milers d’interins llançats al carrer; amb l’augment de les ratios i els problemes pedagògics que aquest fet comporta; amb l’alumnat de la pública cada vegada més en barracons de llarga durada... Estem davant d’una clara política de preferència per la privada, d’una determinada ideologia molt afí al PP, per damunt d’una pública que tenen l’obligació legal d’impulsar” estalviat profess havia de cocertar".
