Actuació de Nadal de La Lliura, 7 gener 2011
Torreblanca viu un final de festes amb la il•lusió de La Lliura.
El dissabte dia 7 de gener el grup torreblanquí de danses 'La Lliura' tancava el Cicle Cultural de Nadal que va posar en marxa la regidoria de Cultura des de l'inici de les festes.
![[Img #2345]](upload/img/periodico/img_2345.jpg)
Les vacances arribaven al seu final, però el Nadal encara no s'havia acabat del tot. Després de tants dies de reunir-se amb la família i amics i conversar, però també beure i menjar sense parar... no va ser gens malament alçar-se de la taula per anar a gaudir de l’actuació de Nadal del Grup de Danses La Lliura.
“Aquestes són també dates de fer-se presents, i què millor que regalar-vos una vesprada plena de balls, que és el que més ens agrada oferir-vos. Tot això, acompanyats de les notes de la rondalla i la dolçaina i el tabal, teixint entre tots una mostra de la cultura valenciana, la que ens pertany, a la que pertanyem”.
D'esta manera, 'La Lliura' ens presentava un programa replet de colorit, desimbolt i ple de gustosos balls regionals que es va desenrotllar en el següent programa:
PRIMERA PART
“La Lliura”, va fer l’entrada al so del Ball Pla de Benassal.
1.- A la comarca de l’Alt Maestrat, ara al poble de Culla, d’on és el ball de la Carraspera.
2.- Al Baix Maestrat, al municipi que es troba més al nord del País Valencià. La Jotilla de Vinaròs.
3.- I del nord del País, baixem a la Ribera Alta. Allà, a la Vall dels Alcalans, travessat pel riu Magre, es troba Alfarb, d’on és la Jota.
4.- La capital dels Ports, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, no necessita massa presentació. Una particular silueta, bells monuments, unes festes excepcionals... i la Corroquina, de Morella, que ara ballarem.
5.- Un bolero. L’aparició d’aquest tipus de ball suposà una revolució en el món del folklore i la cultura popular de l’època ja que significà l’inici de la codificació en les danses dintre d’una lògica de moviments acadèmics en contraposició a l’aparent anarquia dels balls precedents. De caràcter noble i majestuós, propi d’un ball de saló, cortesà, el bolero de Castelló.
6.- Una dansa amb un ritme i uns passos molt característics, apareguda ja al segle XVI, però que assolí la màxima popularitat al segle XIX. La Lliura ens va mostrar com es balla una Massurca.
7.- I per arribar al final de la primera part, tornàvem a les comarques del Nord, i concretament al Baix Maestrat, amb el ball Pla de Sant Mateu
SEGONA PART
8.- “Com hem dit al començament, les festes del Nadal ja estan acabant, però l’hivern ve acompanyat d’altres celebracions... En el cas del nostres poble, a Torreblanca, el fred ve acompanyat de les festes de Sant Antoni i Santa Llúcia. El poble s’engalana, xiquets i xiquetes corren pels carrers, són dies de festa, coets, bous, fartera (això no pot faltar), música... i danses, com no”.
9.- És típic d’eixes festes el Ball de Plaça pel carrer de torn, siga llarg o curt, faça vent o fred. Balladors i “no tant balladors”, xiquets i majors, ixen al carrer preparats per recórrer-lo mentre ballen la dansa típica del nostre poble. Avançant-nos una mica a eixos dies, a mode de “calfament”, la Lliura va començar la segona part de l’actuació amb el Ball de Plaça de Torreblanca.
10.- De la capital de la Plana Alta, a Castelló, un altre ball majestuós, delicat: les Seguidilles de Castelló
11.- I de l’interior del País valencià, a la Plana d’Utiel, el Bolero de Requena.
12.- Del Baix Maestrat; una dansa animada, “moguda”, on els balladors poden lluir-se i mostrar la seua gràcia de moviments... el Fandango de Sant Mateu
13.- De la Marjaleria de Castelló ens una dansa de caràcter mariner, ballada en quadres, Marineries de Castelló
14.- De l’Horta Sud, entre l’Albufera i la Serra Perenxisa, el poble d’Albal, ens van presentar un bolero.
15.- Ja per acabar aquesta actuació de nadal, la jota de Castelló. Amb ella ens invitaven, no sense abans agrair la presència de el públic, “a més de la col•laboració de la rondalla, dels membres del Senill i dels membres del grup Els Millars que avui han estat ací damunt l’escenari. A tots, moltes gràcies i esperem que gaudiu amb el final de la nostra actuació. És tot. Acabem amb la Jota de Castelló”.
Les vacances arribaven al seu final, però el Nadal encara no s'havia acabat del tot. Després de tants dies de reunir-se amb la família i amics i conversar, però també beure i menjar sense parar... no va ser gens malament alçar-se de la taula per anar a gaudir de l’actuació de Nadal del Grup de Danses La Lliura.
“Aquestes són també dates de fer-se presents, i què millor que regalar-vos una vesprada plena de balls, que és el que més ens agrada oferir-vos. Tot això, acompanyats de les notes de la rondalla i la dolçaina i el tabal, teixint entre tots una mostra de la cultura valenciana, la que ens pertany, a la que pertanyem”.
D'esta manera, 'La Lliura' ens presentava un programa replet de colorit, desimbolt i ple de gustosos balls regionals que es va desenrotllar en el següent programa:
PRIMERA PART
“La Lliura”, va fer l’entrada al so del Ball Pla de Benassal.
1.- A la comarca de l’Alt Maestrat, ara al poble de Culla, d’on és el ball de la Carraspera.
2.- Al Baix Maestrat, al municipi que es troba més al nord del País Valencià. La Jotilla de Vinaròs.
3.- I del nord del País, baixem a la Ribera Alta. Allà, a la Vall dels Alcalans, travessat pel riu Magre, es troba Alfarb, d’on és la Jota.
4.- La capital dels Ports, situada estratègicament als límits d'Aragó, Catalunya i el País Valencià, no necessita massa presentació. Una particular silueta, bells monuments, unes festes excepcionals... i la Corroquina, de Morella, que ara ballarem.
5.- Un bolero. L’aparició d’aquest tipus de ball suposà una revolució en el món del folklore i la cultura popular de l’època ja que significà l’inici de la codificació en les danses dintre d’una lògica de moviments acadèmics en contraposició a l’aparent anarquia dels balls precedents. De caràcter noble i majestuós, propi d’un ball de saló, cortesà, el bolero de Castelló.
6.- Una dansa amb un ritme i uns passos molt característics, apareguda ja al segle XVI, però que assolí la màxima popularitat al segle XIX. La Lliura ens va mostrar com es balla una Massurca.
7.- I per arribar al final de la primera part, tornàvem a les comarques del Nord, i concretament al Baix Maestrat, amb el ball Pla de Sant Mateu
SEGONA PART
8.- “Com hem dit al començament, les festes del Nadal ja estan acabant, però l’hivern ve acompanyat d’altres celebracions... En el cas del nostres poble, a Torreblanca, el fred ve acompanyat de les festes de Sant Antoni i Santa Llúcia. El poble s’engalana, xiquets i xiquetes corren pels carrers, són dies de festa, coets, bous, fartera (això no pot faltar), música... i danses, com no”.
9.- És típic d’eixes festes el Ball de Plaça pel carrer de torn, siga llarg o curt, faça vent o fred. Balladors i “no tant balladors”, xiquets i majors, ixen al carrer preparats per recórrer-lo mentre ballen la dansa típica del nostre poble. Avançant-nos una mica a eixos dies, a mode de “calfament”, la Lliura va començar la segona part de l’actuació amb el Ball de Plaça de Torreblanca.
10.- De la capital de la Plana Alta, a Castelló, un altre ball majestuós, delicat: les Seguidilles de Castelló
11.- I de l’interior del País valencià, a la Plana d’Utiel, el Bolero de Requena.
12.- Del Baix Maestrat; una dansa animada, “moguda”, on els balladors poden lluir-se i mostrar la seua gràcia de moviments... el Fandango de Sant Mateu
13.- De la Marjaleria de Castelló ens una dansa de caràcter mariner, ballada en quadres, Marineries de Castelló
14.- De l’Horta Sud, entre l’Albufera i la Serra Perenxisa, el poble d’Albal, ens van presentar un bolero.
15.- Ja per acabar aquesta actuació de nadal, la jota de Castelló. Amb ella ens invitaven, no sense abans agrair la presència de el públic, “a més de la col•laboració de la rondalla, dels membres del Senill i dels membres del grup Els Millars que avui han estat ací damunt l’escenari. A tots, moltes gràcies i esperem que gaudiu amb el final de la nostra actuació. És tot. Acabem amb la Jota de Castelló”.
