Les Bandes al Palau
La Banda de Música d’Alcalà de Xivert actuà al Palau de Congressos de Peníscola
![[Img #17940]](upload/img/periodico/img_17940.jpg)
Sona l’alarma, entra el solet per la finestra. Qualsevol altre diumenge l’aprofitaria per dormir, però és 27 de gener, cal matinar perquè la Banda d’Alcalà de Xivert té avui el privilegi d’oferir un concert al Palau de Congressos de Peníscola. Ara si que pego un bot del llit!
La rutina ja ens la sabem, anem a la Casa de la Cultura i baixem tot el material necessari per al concert, instruments de percussió principalment. Mentre baixem els timbals per les estretes escaletes pensem, com sempre, que un dia caurem de dalt baix. Tot carregat? Arranquem la caravana de cotxes des de la Plaça Juan Vilanova cap a Peníscola.
Ens trobem tots al Palau, lloc on ens sentim més músics encara, on la música que fem, ves a saber perquè, puja dos o tres graons en qualitat. Després de preparar l’escenari, el mestre vol que provem l’acústica tocant algun fragment de les obres. La sala fa que sonem molt bé i que ens sentim còmodes tocant.
Després d’un necessari descans, fem l’entrada definitiva a l’escenari, seguits pel director Juan Serra. Ens posem de cara al públic, i és una gran alegria poder comprovar que el nombre d’espectadors ha augmentat de manera important des de la nostra darrera actuació al Palau. Més pressió, però més voluntat de fer-ho bé. El primer pasdoble, “El Tito” de S. Ruibio Gil, ens serveix per trencar el gel. Després d’una bona sensació, la resta d’obres ixen amb més naturalitat.
Sense menysprear algunes intervencions solístiques al llarg del concert, cal reconèixer l’important paper del fliscorn a la sarsuela “Dansa d’Apatxes”, solejat amb valentia per Javier Traver i el mateix per part de la clarinetista Blanca Vinuesa en l’obertura d’ “Orfeu als Inferns”. Una altra gran solista, la jove Nuria Esteller a la trompeta, es llueix en “Jesucrist Superstar”, i no podem oblidar el fantàstic final de Jose Luis Serret, acompanyat de Juan M. Gargallo amb el pasdoble flamenc “Agárrate Saxo”.
Eixim de l’escenari amb ganes de més. Esperem que el pròxim no es faja esperar, i que vostés puguen gaudir-lo tant com nosaltres.
Sona l’alarma, entra el solet per la finestra. Qualsevol altre diumenge l’aprofitaria per dormir, però és 27 de gener, cal matinar perquè la Banda d’Alcalà de Xivert té avui el privilegi d’oferir un concert al Palau de Congressos de Peníscola. Ara si que pego un bot del llit!
La rutina ja ens la sabem, anem a la Casa de la Cultura i baixem tot el material necessari per al concert, instruments de percussió principalment. Mentre baixem els timbals per les estretes escaletes pensem, com sempre, que un dia caurem de dalt baix. Tot carregat? Arranquem la caravana de cotxes des de la Plaça Juan Vilanova cap a Peníscola.
Ens trobem tots al Palau, lloc on ens sentim més músics encara, on la música que fem, ves a saber perquè, puja dos o tres graons en qualitat. Després de preparar l’escenari, el mestre vol que provem l’acústica tocant algun fragment de les obres. La sala fa que sonem molt bé i que ens sentim còmodes tocant.
Després d’un necessari descans, fem l’entrada definitiva a l’escenari, seguits pel director Juan Serra. Ens posem de cara al públic, i és una gran alegria poder comprovar que el nombre d’espectadors ha augmentat de manera important des de la nostra darrera actuació al Palau. Més pressió, però més voluntat de fer-ho bé. El primer pasdoble, “El Tito” de S. Ruibio Gil, ens serveix per trencar el gel. Després d’una bona sensació, la resta d’obres ixen amb més naturalitat.
Sense menysprear algunes intervencions solístiques al llarg del concert, cal reconèixer l’important paper del fliscorn a la sarsuela “Dansa d’Apatxes”, solejat amb valentia per Javier Traver i el mateix per part de la clarinetista Blanca Vinuesa en l’obertura d’ “Orfeu als Inferns”. Una altra gran solista, la jove Nuria Esteller a la trompeta, es llueix en “Jesucrist Superstar”, i no podem oblidar el fantàstic final de Jose Luis Serret, acompanyat de Juan M. Gargallo amb el pasdoble flamenc “Agárrate Saxo”.
Eixim de l’escenari amb ganes de més. Esperem que el pròxim no es faja esperar, i que vostés puguen gaudir-lo tant com nosaltres.
