EL JUTGE BERMUDEZ
![[Img #21480]](upload/img/periodico/img_21480.jpg)
L’ entrevista de l’ altra nit a La Sexta del jutge Bermúdez no ha tingut el ressò mediàtic d’ anteriors edicions, possiblement, la concisió en les respostes, o el to d’ aquestes, no facilités el debat posterior. Van aparèixer,però, prou temes, molts, segurament massa, entre altres el del frau fiscal, la corrupció, el procés del onze 11-m, el casos d’ Otegi o Garzón,la lentitud als procediments, la qüestió de l’ indult com instrument jurídic, el paper els jutges, i, tanmateix, l’ actuació de l’ entrevistat a l’ Audiència Nacional.
El periodista, crec que intentà situar les claus del programa en aquelles qüestions més directament relacionades amb el present polític, ja que això és allò que habitualment es fa, sens dubte, guiat pel redit immediat, per la connexió amb les expectatives del dia a dia. L’ entrevistat, pel seu costat, volia no deixar de ser jutge, ho digué clarament, insistint que ell ho era les vint-i-quatre hores de la jornada, així les respostes situaven el debat en els problemes de fons de la justícia espanyola. Bermudez refermava d’ aquesta forma, la necessitat de la neutralitat o imparcialitat del jutge, la qual és “ la brúixola essencial de la justícia”(P.Flores d’ Arcois).
Del conjunt de les preguntes o de les lacòniques respostes, retindria alguns elements que considere de rellevància. Al parlar sobre un tema estrella, el cas Bárcenas, del finançament irregular del partit que ens governa, s’ han generat expectatives oblidant que una cosa és la norma escrita, i altra, l’ ètica o moral, puix, amb la llei escrita ens trobem amb una infracció administrativa i no amb un delicte, com segurament deuria ésser-ho. Durant tot aquest temps de democràcia formal, no s’ha suscitat de forma seria legislar o regular penalment aquesta practica, les majories parlamentàries no han tingut voluntat.
Les desigualtats socials, també, tenen el seu reflex en la practica processal, desigualtat de mitjans de defensa, i de tots tipus, és en aquest punt precisament on el jutge deu buscar una aplicació igualitària de la llei, recorrin-ne, fins i tot, a llibertats condicionals, com va mostrar el jutge amb l’ exemple de dos condemnats en un cas de drogues, donat que el govern havia indultat a altre del mateix procediment per ser un “fill de papa”.
El problema de la justícia es, doncs, clau, la seua posta al dia no ha estat mai una prioritat en l’ agenda els que han gaudit de poder, és més, els no gestors, la gent que successivament han representat l’ oposició d’ esquerra o progressista no han estat a l’ alçada; prima l’ immediatesa, la rendibilitat política a curt termini, i a hores d’ara, quan surten els problemes, les insuficiències del sistema judicial s’ en adonem. Com diu el politòleg que he esmentat línees a dalt, existeix la proba del cotó per evidenciar la democratització de la justícia . En síntesi,la justícia a Espanya continua mancada d’eixa proba del cotó.
VICENT ÀLVAREZ
L’ entrevista de l’ altra nit a La Sexta del jutge Bermúdez no ha tingut el ressò mediàtic d’ anteriors edicions, possiblement, la concisió en les respostes, o el to d’ aquestes, no facilités el debat posterior. Van aparèixer,però, prou temes, molts, segurament massa, entre altres el del frau fiscal, la corrupció, el procés del onze 11-m, el casos d’ Otegi o Garzón,la lentitud als procediments, la qüestió de l’ indult com instrument jurídic, el paper els jutges, i, tanmateix, l’ actuació de l’ entrevistat a l’ Audiència Nacional.
El periodista, crec que intentà situar les claus del programa en aquelles qüestions més directament relacionades amb el present polític, ja que això és allò que habitualment es fa, sens dubte, guiat pel redit immediat, per la connexió amb les expectatives del dia a dia. L’ entrevistat, pel seu costat, volia no deixar de ser jutge, ho digué clarament, insistint que ell ho era les vint-i-quatre hores de la jornada, així les respostes situaven el debat en els problemes de fons de la justícia espanyola. Bermudez refermava d’ aquesta forma, la necessitat de la neutralitat o imparcialitat del jutge, la qual és “ la brúixola essencial de la justícia”(P.Flores d’ Arcois).
Del conjunt de les preguntes o de les lacòniques respostes, retindria alguns elements que considere de rellevància. Al parlar sobre un tema estrella, el cas Bárcenas, del finançament irregular del partit que ens governa, s’ han generat expectatives oblidant que una cosa és la norma escrita, i altra, l’ ètica o moral, puix, amb la llei escrita ens trobem amb una infracció administrativa i no amb un delicte, com segurament deuria ésser-ho. Durant tot aquest temps de democràcia formal, no s’ha suscitat de forma seria legislar o regular penalment aquesta practica, les majories parlamentàries no han tingut voluntat.
Les desigualtats socials, també, tenen el seu reflex en la practica processal, desigualtat de mitjans de defensa, i de tots tipus, és en aquest punt precisament on el jutge deu buscar una aplicació igualitària de la llei, recorrin-ne, fins i tot, a llibertats condicionals, com va mostrar el jutge amb l’ exemple de dos condemnats en un cas de drogues, donat que el govern havia indultat a altre del mateix procediment per ser un “fill de papa”.
El problema de la justícia es, doncs, clau, la seua posta al dia no ha estat mai una prioritat en l’ agenda els que han gaudit de poder, és més, els no gestors, la gent que successivament han representat l’ oposició d’ esquerra o progressista no han estat a l’ alçada; prima l’ immediatesa, la rendibilitat política a curt termini, i a hores d’ara, quan surten els problemes, les insuficiències del sistema judicial s’ en adonem. Com diu el politòleg que he esmentat línees a dalt, existeix la proba del cotó per evidenciar la democratització de la justícia . En síntesi,la justícia a Espanya continua mancada d’eixa proba del cotó.
VICENT ÀLVAREZ
