Bous al carrer
![[Img #25203]](upload/img/periodico/img_25203.jpg)
De nou hem de lamentar una nova víctima mortal a causa dels espectacles taurins, com es vol anomenar aquest practica al meu parer atàvica, al present cas, es tracta del veí de Nules. Com en moltes altres ocasions, el conseller de torn, l’ inefable Serafí Castellano, s’ha compromès una investigació, com si tot es limites a un simple compliment de la normativa vigent o aplicable. La pèrdua d’ una vida es sempre un fet a lamentar, com ja he dit, i més quan es deu a una causa tant absurda i poc clara .
La practica dels bous al carrer em va ocupar un temps no fa gaire, en aquella ocasió l’ esmentat conseller, conegut tanmateix per les seues amistats amb constructors, va pretendre influir sobre el posicionament del Consell Valencià de Cultura sobre el tema, puix, poc després, de la visita que ens feu, va haver-hi una proposta per declarar com bé d’ interès cultural aquesta mena de practica festiva. Les coses no van sortir com ell volia, ja que des del CVC es va qüestionar el bou al carrer, especialment a la seua modalitat de” l’ embolat”, i no es va avalar la proposta de la declaració de BIC, la qual, a més amés, al final es va arxivar.
El nucli bàsic del problema, òbviament, afegit als perills pels humans, rau es que es tracta d’ un tipus de festa o espectacle protagonitzat pel bou i la gent, en el qual l’ animal pateix un sofriment totalment innecessari. Per altra banda, els bous al carrer no aporten elements culturals o educatius.
Llegim a la premsa que els ramaders dels bous al carrer veuen amb temor la disminució del nombre de festejos, miren sols pel seu negoci, un negoci recolzat per molts polítics, que veuen en ells guanys electorals o, tanmateix, beneficis pels seus amics. Dissortadament, hi ha bous al carrer a molts pobles, especialment es una cosa obligada a les festes patronals, com les processons. Ja van hora de tindre més trellat, estant a l’ alçada dels temps. Els animals, també, hi tenen drets, especialment a no ser sotmesos a maltractaments, més que en cas de necessitat, i sempre amb una certa justificació, com seria el cas de l’ alimentació dels humans.
La gent d’ esquerra, així ho veig jo, no deguem silenciar les coses, malgrat que això puga resultar impopular; no tenint altra opció que ser coherents, per eixe motiu, obertament, als nostres ajuntaments, i a la vida ciutadana, cal estar en contra de les programacions de bous al carrer. Hi moltes altres opcions a l’ abast per a gaudir de la festa i enriquir la nostra cultura popular.
De nou hem de lamentar una nova víctima mortal a causa dels espectacles taurins, com es vol anomenar aquest practica al meu parer atàvica, al present cas, es tracta del veí de Nules. Com en moltes altres ocasions, el conseller de torn, l’ inefable Serafí Castellano, s’ha compromès una investigació, com si tot es limites a un simple compliment de la normativa vigent o aplicable. La pèrdua d’ una vida es sempre un fet a lamentar, com ja he dit, i més quan es deu a una causa tant absurda i poc clara .
La practica dels bous al carrer em va ocupar un temps no fa gaire, en aquella ocasió l’ esmentat conseller, conegut tanmateix per les seues amistats amb constructors, va pretendre influir sobre el posicionament del Consell Valencià de Cultura sobre el tema, puix, poc després, de la visita que ens feu, va haver-hi una proposta per declarar com bé d’ interès cultural aquesta mena de practica festiva. Les coses no van sortir com ell volia, ja que des del CVC es va qüestionar el bou al carrer, especialment a la seua modalitat de” l’ embolat”, i no es va avalar la proposta de la declaració de BIC, la qual, a més amés, al final es va arxivar.
El nucli bàsic del problema, òbviament, afegit als perills pels humans, rau es que es tracta d’ un tipus de festa o espectacle protagonitzat pel bou i la gent, en el qual l’ animal pateix un sofriment totalment innecessari. Per altra banda, els bous al carrer no aporten elements culturals o educatius.
Llegim a la premsa que els ramaders dels bous al carrer veuen amb temor la disminució del nombre de festejos, miren sols pel seu negoci, un negoci recolzat per molts polítics, que veuen en ells guanys electorals o, tanmateix, beneficis pels seus amics. Dissortadament, hi ha bous al carrer a molts pobles, especialment es una cosa obligada a les festes patronals, com les processons. Ja van hora de tindre més trellat, estant a l’ alçada dels temps. Els animals, també, hi tenen drets, especialment a no ser sotmesos a maltractaments, més que en cas de necessitat, i sempre amb una certa justificació, com seria el cas de l’ alimentació dels humans.
La gent d’ esquerra, així ho veig jo, no deguem silenciar les coses, malgrat que això puga resultar impopular; no tenint altra opció que ser coherents, per eixe motiu, obertament, als nostres ajuntaments, i a la vida ciutadana, cal estar en contra de les programacions de bous al carrer. Hi moltes altres opcions a l’ abast per a gaudir de la festa i enriquir la nostra cultura popular.
