Vilafamés
Una de freda i altra de calenta a Vilafamés
![[Img #28321]](upload/img/periodico/img_28321.jpg)
En ocasions des d’ aquesta associació ens troben en l' incomoda situació de fer crítiques tant a autoritats com a altra gent. En tant que entitat ciutadana, tenim que mantenir la nostra independència de criteri i i per tant, si cal emetre una opinió crítica, ho fem. Durant l’ any que acaba hem seguit actuant com sempre, insistint en temes ajornats, eternament ajornats, com és el del i el tràfic al casc antic, i també, hem reconegut com positives algunes iniciatives municipals, tal és el cas de l’ ús , encara que siga en precari o provisional, de la Sala Quatre Cantons.
Hem vist un augment de la sensibilitat envers el nostre patrimoni històric, així com igualment, algunes iniciatives tendents a dinamitzar la vida al poble. En la mateixa línea, davant del perill que significava la línea de molt alta tensió, puix afectava negativament tant al paisatge com a les persones, recolzàrem a les nostres autoritats en la tasca de caviar el traçat com mal menor, tot i pensant que la millor opció era soterrar la línea. Tot s’ ha de dir, cal, però, reconèixer la tasca de la gent que va encetar la lluita.
Per contra, manifestaren dos discrepàncies que al nostre parer tenen importància. La primera esta relacionada amb la recuperació d’ edificis al casc antic, al haver-nos assabentat del premi municipal atorgat a una rehabilitació al carrer Mestre Bernat, ja que al nostre parer alguns elements del immoble premiat desfiguraven la tipologia original, juntament l’ introducció d’ elements externs que no s’ ajusten al seu entorn i no son propis del territori valencià, tenim noticia de que enguany s’ ha aplicat un criteri més rigorós, malgrat que en aquesta matèria pot haver-hi diferents interpretacions, puix és important mantenir el caràcter d’ allò que es objecte de recuperació.
La segona fou de nou, amb ocasió de la festa del 1.900, ja que observarem que juntament amb moltes coses positives, la quasi totalitat, es tornaren a veure símbols i figures de la dictadura franquista. Si ens situem al 1.900 aleshores el cap de l’ Estat era o la Regent Maria Cristina o Alfonso XIII, si posem escuts o banderes deguem, igualment, emprar aquells d’ aleshores. Finalment, la Guerra de Cuba acabà al final del segle XIX, i les escenificacions d’aquesta no cabien al 1.900 com es va fer.
Dins del capítol de les satisfaccions cal esmentar que seguin col•laborant activament amb el govern municipal en un projecte d’ auto guia, la qual permetre als visitant rebre al seu mòbil una informació sobre els punts més importants del poble, de forma documentada i breu, contribuint així a la millora de les prestacions turístiques existents. Per altra banda, el nostre soci i membre del directiva Francisco Grande ha rebut el premi d’ arquitectura d’ enguany que concedeix la Cadena Ser de Castelló, el guardó li ha estat atorgat pel projecte de Nou Paranimf de la Universitat Jaume I.
La nostra disponibilitat esta, doncs, present, dialogar, fer critiques raonades, reconèixer els encerts, ajudar, recuperar patrimoni, tot això es el que fem i seguirem fent.
Vicent Àlvarez, president d’ AACAV.
En ocasions des d’ aquesta associació ens troben en l' incomoda situació de fer crítiques tant a autoritats com a altra gent. En tant que entitat ciutadana, tenim que mantenir la nostra independència de criteri i i per tant, si cal emetre una opinió crítica, ho fem. Durant l’ any que acaba hem seguit actuant com sempre, insistint en temes ajornats, eternament ajornats, com és el del i el tràfic al casc antic, i també, hem reconegut com positives algunes iniciatives municipals, tal és el cas de l’ ús , encara que siga en precari o provisional, de la Sala Quatre Cantons.
Hem vist un augment de la sensibilitat envers el nostre patrimoni històric, així com igualment, algunes iniciatives tendents a dinamitzar la vida al poble. En la mateixa línea, davant del perill que significava la línea de molt alta tensió, puix afectava negativament tant al paisatge com a les persones, recolzàrem a les nostres autoritats en la tasca de caviar el traçat com mal menor, tot i pensant que la millor opció era soterrar la línea. Tot s’ ha de dir, cal, però, reconèixer la tasca de la gent que va encetar la lluita.
Per contra, manifestaren dos discrepàncies que al nostre parer tenen importància. La primera esta relacionada amb la recuperació d’ edificis al casc antic, al haver-nos assabentat del premi municipal atorgat a una rehabilitació al carrer Mestre Bernat, ja que al nostre parer alguns elements del immoble premiat desfiguraven la tipologia original, juntament l’ introducció d’ elements externs que no s’ ajusten al seu entorn i no son propis del territori valencià, tenim noticia de que enguany s’ ha aplicat un criteri més rigorós, malgrat que en aquesta matèria pot haver-hi diferents interpretacions, puix és important mantenir el caràcter d’ allò que es objecte de recuperació.
La segona fou de nou, amb ocasió de la festa del 1.900, ja que observarem que juntament amb moltes coses positives, la quasi totalitat, es tornaren a veure símbols i figures de la dictadura franquista. Si ens situem al 1.900 aleshores el cap de l’ Estat era o la Regent Maria Cristina o Alfonso XIII, si posem escuts o banderes deguem, igualment, emprar aquells d’ aleshores. Finalment, la Guerra de Cuba acabà al final del segle XIX, i les escenificacions d’aquesta no cabien al 1.900 com es va fer.
Dins del capítol de les satisfaccions cal esmentar que seguin col•laborant activament amb el govern municipal en un projecte d’ auto guia, la qual permetre als visitant rebre al seu mòbil una informació sobre els punts més importants del poble, de forma documentada i breu, contribuint així a la millora de les prestacions turístiques existents. Per altra banda, el nostre soci i membre del directiva Francisco Grande ha rebut el premi d’ arquitectura d’ enguany que concedeix la Cadena Ser de Castelló, el guardó li ha estat atorgat pel projecte de Nou Paranimf de la Universitat Jaume I.
La nostra disponibilitat esta, doncs, present, dialogar, fer critiques raonades, reconèixer els encerts, ajudar, recuperar patrimoni, tot això es el que fem i seguirem fent.
Vicent Àlvarez, president d’ AACAV.
