Villa Cornelius, l’ AVE i la resta...
![[Img #29804]](upload/img/periodico/img_29804.jpg)
Al Centre Cultural La Beneficència de València s’ exposen les troballes d’ una vila romana que existia a l’ Enova, es tractava d’ una “vil•la” o siga d’ una explotació agrària del segle I de la nostra era dedicada al conreu del li, el propietari era un ric romà e nom Cornelius que residia a l’ antiga Saetabis, actualment Xàtiva. La mostra ha estat el resultat d’ un remarcable treball arqueològic d’ investigació i ens mostra tots els aspectes relacionats amb l’ activitat de l´ esmentada “vil•la” així com del seu entorn i la fauna del lloc.
La troballa que ens ocupa es va produir aram d eles obres de la línea del AVE al 2004, la qual cosa s’ indica a l’ exposició, caldria , però, recordar les circumstàncies que van concórrer al moment de descobrir leds restes, puix si avui podem gaudir del resultat ha estat possible perquè al seu moment va a haver-hi “moguda”. Fou a partir de la petició d’ ajuda del alcalde, en representació d’ un nombre considerable de veïns, per tal de salvar el jaciment quan l’ empresa i les autoritats es van diguem”interessar “ pel tema.
Sense l’ acció de la plataforma cívica en defensa de la vil•la romana de l’ Enova avui aquesta s’ haguera destruït en ares del progrés, d la velocitat. Allò va estar una lluita més en defensa d’ un patrimoni en perill, amb escrit, grups de vigilància dels veïns,intervenció d’ Universitats i el Consell Valencià de Cultura, entre altres. Tot i que no es pogué evitar alguna espoliació.
A poca distància de l`esmentada vila el traçat del’ AVE, fet des dels despatxos a Madrid, incloïa també la total destrucció d’ un aqüeducte islàmic, amb una llargària d’ uns dos o tres cents metros, fet que també motivà tota una seria d’ iniciatives o actuacions per tal d’ evitar la destrucció d’ un be de gran interès arquitectònic , especialment en quant a la seua qualificació com patrimoni hidràulic. Finalment es va aconseguir que sense canviat la línea aquesta es superposar per damunt del aqüeducte, una solució poc estètica òbviament.
Els fets relatats son mostra de com es planifiquen a Espanya les infraestructures, des de la més pura ignorància del valors patrimonials i territorials, amb el sol objectiu de l’ immediata rendibilitat. Tanmateix evidencia com en ocasions l’ acció combinada de la mobilització i l’ ús de vies legals, amb participació d’ entitats públiques amb criteris d’ independència, poden modificar el curs marcat des de dalt.
Em resta recomanar la visita a La Beneficència, tot i sense oblidar als agents que han possible aquesta recuperació, tant els arqueòlegs , com els veïns i demés instàncies que es mobilitzaren, marcant un exemple i un camí a seguir en casos com els esmentats.
Vicent Àlvarez, ex membre del Consell Valencià de Cultura
Al Centre Cultural La Beneficència de València s’ exposen les troballes d’ una vila romana que existia a l’ Enova, es tractava d’ una “vil•la” o siga d’ una explotació agrària del segle I de la nostra era dedicada al conreu del li, el propietari era un ric romà e nom Cornelius que residia a l’ antiga Saetabis, actualment Xàtiva. La mostra ha estat el resultat d’ un remarcable treball arqueològic d’ investigació i ens mostra tots els aspectes relacionats amb l’ activitat de l´ esmentada “vil•la” així com del seu entorn i la fauna del lloc.
La troballa que ens ocupa es va produir aram d eles obres de la línea del AVE al 2004, la qual cosa s’ indica a l’ exposició, caldria , però, recordar les circumstàncies que van concórrer al moment de descobrir leds restes, puix si avui podem gaudir del resultat ha estat possible perquè al seu moment va a haver-hi “moguda”. Fou a partir de la petició d’ ajuda del alcalde, en representació d’ un nombre considerable de veïns, per tal de salvar el jaciment quan l’ empresa i les autoritats es van diguem”interessar “ pel tema.
Sense l’ acció de la plataforma cívica en defensa de la vil•la romana de l’ Enova avui aquesta s’ haguera destruït en ares del progrés, d la velocitat. Allò va estar una lluita més en defensa d’ un patrimoni en perill, amb escrit, grups de vigilància dels veïns,intervenció d’ Universitats i el Consell Valencià de Cultura, entre altres. Tot i que no es pogué evitar alguna espoliació.
A poca distància de l`esmentada vila el traçat del’ AVE, fet des dels despatxos a Madrid, incloïa també la total destrucció d’ un aqüeducte islàmic, amb una llargària d’ uns dos o tres cents metros, fet que també motivà tota una seria d’ iniciatives o actuacions per tal d’ evitar la destrucció d’ un be de gran interès arquitectònic , especialment en quant a la seua qualificació com patrimoni hidràulic. Finalment es va aconseguir que sense canviat la línea aquesta es superposar per damunt del aqüeducte, una solució poc estètica òbviament.
Els fets relatats son mostra de com es planifiquen a Espanya les infraestructures, des de la més pura ignorància del valors patrimonials i territorials, amb el sol objectiu de l’ immediata rendibilitat. Tanmateix evidencia com en ocasions l’ acció combinada de la mobilització i l’ ús de vies legals, amb participació d’ entitats públiques amb criteris d’ independència, poden modificar el curs marcat des de dalt.
Em resta recomanar la visita a La Beneficència, tot i sense oblidar als agents que han possible aquesta recuperació, tant els arqueòlegs , com els veïns i demés instàncies que es mobilitzaren, marcant un exemple i un camí a seguir en casos com els esmentats.
Vicent Àlvarez, ex membre del Consell Valencià de Cultura
