Federalisme plurinacional
S’
ha presentat el llibre “El federalismo plurinacional.¿Fin de viaje para el
estado autonómico?" (1), es tracta d’ una clara aposta per una alternativa
federalista des d’ una perspectiva socialdemòcrata, la qual vol anar més enllà
de la feta pel socialisme oficial, incloent-hi al valencià, ja que no
reconeixen el caràcter plurinacional del estat espanyol ni el dret a decidir de
les comunitats nacionals minoritàries.
El format elegit de llibre de lectura fàcil permet
el debat en amplis sectors de la ciutadania, cosa ja de per si resulta
positiva, a més a més, com es pot veure per l’ actualitat del tema al afrontar
una qüestió històrica de gran calat. Ens troben segons els autors davant del
major desafiament col·lectiu de la societat espanyola, reconèixer o no el fet
plurinacional. La realitat ens mostra com una part molt ampla de ciutadans a
Catalunya i el País Basc es considera nació, al sentir-se més catalana o basca
que espanyols. El nacionalisme espanyol, el majoritari,però, considera com
dogma que l’ única nació és Espanya.
Des
de els dos nacionalisme perifèrics esmentats, es veu que tant la via autonòmica
com la federal estan bloquejades o esgotada la seua viabilitat, donada la
negativa del nacionalisme espanyol. La crisi es visualitzà amb l’ inclusió del
concepte de nació en l’ Estatut de Catalunya, plebiscit at no fa gaire temps, o
abans amb el Pla Ibarretxe. Els autors del llibre aposten per una via federal
que implicaria reconèixer el fet nacional de Catalunya i Euskadi, basat en un
nou pacte o reforma constitucionals, garantint-ne l’ igualtats de drets socials
i polítics a tots els ciutadans del estat. Es pretén salvar la situació,
evitant un carreró sense sortida, o en
una “solució” imposada.
Enmig,
doncs, de l’ opció recentralitzadora, preconitzada des del conservadorisme més
extrem ,i l’ independentisme, la socialdemocràcia oficial ha optat per un
federalisme “ligth”, al no reconèixer el dret a decidir ni el fet nacional
platejat des de Catalunya i el País Basc, el federalisme plurinacional serial
una eixida millor.
Al
meu parer,des del País Valencià,entitat diferenciada, però, amb un nivell de consciencia
identitària feble, ens interessaria aproximar-nos al tema, puix possiblement el
nostre seria un cas d’ encaix en una estructura federal; per altra banda, no
podem ignorar com el cicle encetat amb la constitució de 1978 va introduir un
model d’ estat que s’ ha anat esgotant, hi ha, doncs, que donar passes
endavant. Tanmateix, existeix la tentació d’ anar cap enrere. El debat ample a
tots els nivells, acadèmic , ciutadà , i,òbviament a les elits polítiques és
urgent i necessari.
Una puntualització que faig, des de fa molts
anys, al 1978 es va perdre l’ ocasió, la Constitució, que no fou votada de forma
igual a Catalunya i Euskadi que a la resta d’ Espanya, adoptà unes definicions
ambigües , reservant a Espanya la sola condició de nació, la pregunta és si
estem encara a temps i es viable corregir eixa errada.
Vicent Álvarez
(1)-Els autors son J. Martin
Cubas,José A.Perez,Joan Romero, Margarita Soler i José M. Vidal.. Vidal.
S’
ha presentat el llibre “El federalismo plurinacional.¿Fin de viaje para el
estado autonómico?" (1), es tracta d’ una clara aposta per una alternativa
federalista des d’ una perspectiva socialdemòcrata, la qual vol anar més enllà
de la feta pel socialisme oficial, incloent-hi al valencià, ja que no
reconeixen el caràcter plurinacional del estat espanyol ni el dret a decidir de
les comunitats nacionals minoritàries.
El format elegit de llibre de lectura fàcil permet el debat en amplis sectors de la ciutadania, cosa ja de per si resulta positiva, a més a més, com es pot veure per l’ actualitat del tema al afrontar una qüestió històrica de gran calat. Ens troben segons els autors davant del major desafiament col·lectiu de la societat espanyola, reconèixer o no el fet plurinacional. La realitat ens mostra com una part molt ampla de ciutadans a Catalunya i el País Basc es considera nació, al sentir-se més catalana o basca que espanyols. El nacionalisme espanyol, el majoritari,però, considera com dogma que l’ única nació és Espanya.
Des de els dos nacionalisme perifèrics esmentats, es veu que tant la via autonòmica com la federal estan bloquejades o esgotada la seua viabilitat, donada la negativa del nacionalisme espanyol. La crisi es visualitzà amb l’ inclusió del concepte de nació en l’ Estatut de Catalunya, plebiscit at no fa gaire temps, o abans amb el Pla Ibarretxe. Els autors del llibre aposten per una via federal que implicaria reconèixer el fet nacional de Catalunya i Euskadi, basat en un nou pacte o reforma constitucionals, garantint-ne l’ igualtats de drets socials i polítics a tots els ciutadans del estat. Es pretén salvar la situació, evitant un carreró sense sortida, o en una “solució” imposada.
Enmig, doncs, de l’ opció recentralitzadora, preconitzada des del conservadorisme més extrem ,i l’ independentisme, la socialdemocràcia oficial ha optat per un federalisme “ligth”, al no reconèixer el dret a decidir ni el fet nacional platejat des de Catalunya i el País Basc, el federalisme plurinacional serial una eixida millor.
Al meu parer,des del País Valencià,entitat diferenciada, però, amb un nivell de consciencia identitària feble, ens interessaria aproximar-nos al tema, puix possiblement el nostre seria un cas d’ encaix en una estructura federal; per altra banda, no podem ignorar com el cicle encetat amb la constitució de 1978 va introduir un model d’ estat que s’ ha anat esgotant, hi ha, doncs, que donar passes endavant. Tanmateix, existeix la tentació d’ anar cap enrere. El debat ample a tots els nivells, acadèmic , ciutadà , i,òbviament a les elits polítiques és urgent i necessari.
Una puntualització que faig, des de fa molts
anys, al 1978 es va perdre l’ ocasió, la Constitució, que no fou votada de forma
igual a Catalunya i Euskadi que a la resta d’ Espanya, adoptà unes definicions
ambigües , reservant a Espanya la sola condició de nació, la pregunta és si
estem encara a temps i es viable corregir eixa errada.
Vicent Álvarez
(1)-Els autors son J. Martin Cubas,José A.Perez,Joan Romero, Margarita Soler i José M. Vidal.. Vidal.



















