Responsabilitats i legitimitat
Rellegint un llibre, publicat fa uns anys, he reparat en unes línees que venen al cas. L´ autora, la filosofa Victoria Camps, -quina casualitat o ironia Camps- deia literalment:” u pot no ser responsable penalment, però sí políticament, u pot ser considerat no culpable ni jurídica ni políticament i, tanmateix, sentir que no ha actuat com deuria haver-ho fet. I, al contrari també esdevé que la consciencia jurídica o la professional s´ equivoquen als seus veredictes”. Quina clarividència!.
Com podeu veure la cita dona moltes de les claus de coses que passen, i, que ens deixen perplexos o alhora indignats. Allò que esta tipificat com delicte és una cosa, i altre ben distinta, és fer una bona gestió, garantint-ne el control democràtic dels servidors públics, siguen politics, contractistes, o, simplement, personal administratiu.
La judicialització de la vida pública, generada aram de casos de tracte de favor, corrupteles, i tota mena d´ actuacions poc clares, evidencia, si més no, que la democràcia que tenim es feble, que hi ha escletxes, que ha mancat el necessari control per part institucional, intencionada o negligentment. Això, doncs,exigiria rectificacions i responsabilitats davant de la ciutadania. No fer-ho devalua els valors democràtics, no afavoreix una ciutadania responsable.
La ja esmentada professora Camps apuntava , el mateix, llibre com ”No sempre la bona política és la que aconsegueix més vots ni la millor cultura és la quer es ven més fàcilment. Tampoc els valors morals els que es transmeten més fàcilment...”. Així, hores d´ ara com hem comprovat, amb tot el que s´ ha evidenciat, independentment, dels veredictes penals, hi ha moltes responsabilitats per dirimir i els vots han servit de coartada per no fer-ho.
La realitat és complexa, amb els vots, o siga, amb victòries electorals, tant a nivell valencià, com estatal, es pretén legitimar el desgovern, i , en alguns casos, les implicacions de autoritats o gestors interessades en operacions o negocis gens clars. Què hi podem fer?. Com obrir els ulls a un ampli sector de ciutadans, i dir-li que el descontrol i la corrupció no son generalitzables?. Sembla com si aquestes coses son costos inevitables del joc democràtic, donant per bons els veredictes judicials. Fins i tot, es cau en la confusió, per la desinformació creada des de Canal 9, de confondre la responsabilitats política i la penal.
La veritat és que tenim que reivindicar els valors democràtics, la qual cosa, comporta pedagogia, la qual no es pot limitar als resultats electorals, ni al debats parlamentaris, sense negar la seua rellevància. Tal vegada algunes de coses que hem deixat de fer, puix pensàvem que la democràcia estava consolidada, deuran de tornar a ser plantejades, per exemple, davant de les càrregues policials dels darrers dies. Sense alarmisme, però, amb realisme, necessitem crear dinàmiques o iniciatives que eduquen a exercir com ciutadà, demanant comptes i si cal, responsabilitats, corregint-ne les deficiències dels sistema i les irregularitats del poder.
Rellegint un llibre, publicat fa uns anys, he reparat en unes línees que venen al cas. L´ autora, la filosofa Victoria Camps, -quina casualitat o ironia Camps- deia literalment:” u pot no ser responsable penalment, però sí políticament, u pot ser considerat no culpable ni jurídica ni políticament i, tanmateix, sentir que no ha actuat com deuria haver-ho fet. I, al contrari també esdevé que la consciencia jurídica o la professional s´ equivoquen als seus veredictes”. Quina clarividència!.
Com podeu veure la cita dona moltes de les claus de coses que passen, i, que ens deixen perplexos o alhora indignats. Allò que esta tipificat com delicte és una cosa, i altre ben distinta, és fer una bona gestió, garantint-ne el control democràtic dels servidors públics, siguen politics, contractistes, o, simplement, personal administratiu.
La judicialització de la vida pública, generada aram de casos de tracte de favor, corrupteles, i tota mena d´ actuacions poc clares, evidencia, si més no, que la democràcia que tenim es feble, que hi ha escletxes, que ha mancat el necessari control per part institucional, intencionada o negligentment. Això, doncs,exigiria rectificacions i responsabilitats davant de la ciutadania. No fer-ho devalua els valors democràtics, no afavoreix una ciutadania responsable.
La ja esmentada professora Camps apuntava , el mateix, llibre com ”No sempre la bona política és la que aconsegueix més vots ni la millor cultura és la quer es ven més fàcilment. Tampoc els valors morals els que es transmeten més fàcilment...”. Així, hores d´ ara com hem comprovat, amb tot el que s´ ha evidenciat, independentment, dels veredictes penals, hi ha moltes responsabilitats per dirimir i els vots han servit de coartada per no fer-ho.
La realitat és complexa, amb els vots, o siga, amb victòries electorals, tant a nivell valencià, com estatal, es pretén legitimar el desgovern, i , en alguns casos, les implicacions de autoritats o gestors interessades en operacions o negocis gens clars. Què hi podem fer?. Com obrir els ulls a un ampli sector de ciutadans, i dir-li que el descontrol i la corrupció no son generalitzables?. Sembla com si aquestes coses son costos inevitables del joc democràtic, donant per bons els veredictes judicials. Fins i tot, es cau en la confusió, per la desinformació creada des de Canal 9, de confondre la responsabilitats política i la penal.
La veritat és que tenim que reivindicar els valors democràtics, la qual cosa, comporta pedagogia, la qual no es pot limitar als resultats electorals, ni al debats parlamentaris, sense negar la seua rellevància. Tal vegada algunes de coses que hem deixat de fer, puix pensàvem que la democràcia estava consolidada, deuran de tornar a ser plantejades, per exemple, davant de les càrregues policials dels darrers dies. Sense alarmisme, però, amb realisme, necessitem crear dinàmiques o iniciatives que eduquen a exercir com ciutadà, demanant comptes i si cal, responsabilitats, corregint-ne les deficiències dels sistema i les irregularitats del poder.
