Paseix al mar
Ahir per una casualitat, al Centre la Nau, vaig assistir a la presentació d´ un documental que considere és un bon exemple a seguir. Es tracta d´ un treball que ens transmet l´ història d´ una promoció de metges que van fer la carrera del 1971 a 1977. Fou la darrera promoció de futurs metges que viuria els darrers anys del franquisme i el principi de la transició.
El documental aborda entre altres, el joc entre estudiants que venien de les comarques amb una llenya pròpia, i els seus companys i campanyes de la ciutat castellanitzada, la pressa de consciència social i política, els comitès de curs, els partits politics revolucionaries, les assembles, com aquella del febrer de 1972, dissolta a colps de porra pels grisos del franquisme, detencions, por...El paper de les cançons, del Llach, Raimón, de Paco Ibañez.
He citat aquella assemblea, que altres com jo mateix la van conèixer des de fora, i ho fet perquè ens porta, també al present, ja que es recordada per la brutalitat amb la qual la política franquista va irrompre al centre, amb quasi un centener de detesos i va apallissar al personal, com aquestos dies ha passat amb els estudiants dels instituts.
La vida al centre entre altres: els comitès de curs i dels partits clandestins, la precària situació del estudis de medicina, basats en una formació llibresca i poc practica, forçarien a aquesta futurs metges i metgesses protagonitzaren vagues i accions per tal de tindre practiques en hospitals, revolucionant la docència que aleshores es practicava, obrint pas, tanmateix, a una concepció que superava la simple cura immediatista de les malalties al situar-les en un contenc de salut més ampli. No manca un espai per a les relacions personals, i com el personal va anar buscant formes de per trencar amb la moral imperant, els pisos van ser el principi de l’emancipació on es podia tindre relacions normals entre els sexes, la recerca de les pastilles anticonceptives aleshores quasi inaccessibles etc. No mancarien expedients, detencions i processaments al TOP.
Certament, una bona iniciativa, pensada per donar testimoni de les experiències, i, alhora dirigida a les noves generacions que en un marc democràtic, devaluat per corrupcions i l’autoritarisme dels governs conservadors que dissortament tenim. Si podeu vos recomana busqueu el DVD, segur que serà possible trobar-lo.
Ahir per una casualitat, al Centre la Nau, vaig assistir a la presentació d´ un documental que considere és un bon exemple a seguir. Es tracta d´ un treball que ens transmet l´ història d´ una promoció de metges que van fer la carrera del 1971 a 1977. Fou la darrera promoció de futurs metges que viuria els darrers anys del franquisme i el principi de la transició.
El documental aborda entre altres, el joc entre estudiants que venien de les comarques amb una llenya pròpia, i els seus companys i campanyes de la ciutat castellanitzada, la pressa de consciència social i política, els comitès de curs, els partits politics revolucionaries, les assembles, com aquella del febrer de 1972, dissolta a colps de porra pels grisos del franquisme, detencions, por...El paper de les cançons, del Llach, Raimón, de Paco Ibañez.
He citat aquella assemblea, que altres com jo mateix la van conèixer des de fora, i ho fet perquè ens porta, també al present, ja que es recordada per la brutalitat amb la qual la política franquista va irrompre al centre, amb quasi un centener de detesos i va apallissar al personal, com aquestos dies ha passat amb els estudiants dels instituts.
La vida al centre entre altres: els comitès de curs i dels partits clandestins, la precària situació del estudis de medicina, basats en una formació llibresca i poc practica, forçarien a aquesta futurs metges i metgesses protagonitzaren vagues i accions per tal de tindre practiques en hospitals, revolucionant la docència que aleshores es practicava, obrint pas, tanmateix, a una concepció que superava la simple cura immediatista de les malalties al situar-les en un contenc de salut més ampli. No manca un espai per a les relacions personals, i com el personal va anar buscant formes de per trencar amb la moral imperant, els pisos van ser el principi de l’emancipació on es podia tindre relacions normals entre els sexes, la recerca de les pastilles anticonceptives aleshores quasi inaccessibles etc. No mancarien expedients, detencions i processaments al TOP.
Certament, una bona iniciativa, pensada per donar testimoni de les experiències, i, alhora dirigida a les noves generacions que en un marc democràtic, devaluat per corrupcions i l’autoritarisme dels governs conservadors que dissortament tenim. Si podeu vos recomana busqueu el DVD, segur que serà possible trobar-lo.
