Orpesa, el temps d’una vila, de Josep Lluis Romero
El llibre “Orpesa, el temps d’una vila”, d’en Josep Lluis Romero, ens parla ben a les clares de dos coneptes intimament arrelats a la rica historia d’Orpesa, plena d’esdeveniments que han tingut repercusio no tan sols al municipi, sino que han sigut trascendents mes enllá del seus llimits municipals, es eixa trascendentalitat i l’apasionament en el que el seu autor parla del seu poble.
![[Img #33234]](upload/img/periodico/img_33234.jpg)
Es tracta d’un llibre que es constitueix en eina de consulta per coneixer i compendre l’historia d’Orpesa i, potser el mes important, per contextualitzar en el marc de l’historia de la regio i el país.
La narració comença a l’any 700, situant al lector a l’escenari de l’establiment de la cultura islámica a la Península Ibérica. La referencia a Orpesa com a ens local la trobem als anys 1093 i 1103, una població vinculada al nom de Pere I d’Aragó i Pamplona, amb documents que demostren que pertanyia als territoris sota el seu domini.
Moltes i molt importants son les dades que l’autor ha recopilat, sempre amb el recolzament de documentació de l’epoca, sobre el Castell d’Orpesa, la seua cessió inicial a l’ordre de l’Hospital i posteriorment a la del Temple. També crida l’atenció la constatació que fa del toponim Orpesa des de les primeres cróniques escrites de les que es te constancia, us que ha perdurat al llarg dels segles.
El treball de Romero omple els buits de l’historia d’Orpesa sense fabulació o novelització dels fets, sino que mitjançant la asimilació de documents, informació i procediments semblants dels que es te constancia a localitats veínes, com el cas de Cervera o Alcalà de Xivert, per donar l’informació necesaria per que el lector puga fer-se una idea fidel del que va ocorrer i com va ocorrer. Tal es el cas de la capitulació dels moriscos que vivíen en Orpesa, que s’assimilaren com a pobladors sota les ordens religioses/militars, con la Orde de l’Hospital –en el cas de Cervera-, o dels Templaris –si parlem del Castell de Xivert-.
Una part molt important del llibre es dedica als atacs dels pirates berberiscs, les seues consequencies en la població i les mesures defensives que es prengueren al llarg del litoral d’Orpesa i a la práctica totalitat del llevant, per tal de vigilar i defensar-se d’aquestos atacs, amb especial atenció al brutal atac que Orpesa va patir, amb un saqueig que va costar un alt preu en vides de pobladors, una crónica que podem llegir en dues narracions dels fets de l’época que l’autor aporta, per donar una comprensió general d’aquest fet historic.
Al text trobem les referencies a la construcció de la Torre del Rei i les diferents Torres de Guaita, com la de La Colomera o La Corda. Aquest sistema defensiu, les ordenances que regien la Guardia Costera i molts mes detalls significatius están plasmats fidelment a les págines d’aquest treball d’investigació, que també parla de la construcció de l’esglesia d’Orpesa al 1420, encara que demostra l’existencia de una parroquia molt de temps avans d’aquesta data, al 1314, gracies als documents de la visita pastoral del Bisbe de Tortosa, Francesc de Paulhac.
Els aspectes religiosos, com l’advocació dels temples o la Cofraría de la Mare de Deu del Roser, la segregació al 1768 de la parroquia de Benicàssim, son altres dels fets que apareixen amb luxe de detalls, així com els personatjes histórics mes relevants, com els 276 anys de la Familia Cervelló, Francisco Sevillano Colom, i per supost, l¡episodi de la Guerra del Francés, amb l’atac al Castell pel Mariscal Suchet, així com el saqueix de l’esglesia parroquial, aportant l’autor interesants planols militars, amb les posicions d’artillería que asejaren el poble.
El llibre, publicat amb la col•laboració de l’Ajuntament d’Orpesa i la Fundació Marina d’Or de la Comunitat Valenciana, conforma una obra de consulta important per tal de coneixer, pero sobre tot, compendre, l’historia d’Orpesa.
Es tracta d’un llibre que es constitueix en eina de consulta per coneixer i compendre l’historia d’Orpesa i, potser el mes important, per contextualitzar en el marc de l’historia de la regio i el país.
La narració comença a l’any 700, situant al lector a l’escenari de l’establiment de la cultura islámica a la Península Ibérica. La referencia a Orpesa com a ens local la trobem als anys 1093 i 1103, una població vinculada al nom de Pere I d’Aragó i Pamplona, amb documents que demostren que pertanyia als territoris sota el seu domini.
Moltes i molt importants son les dades que l’autor ha recopilat, sempre amb el recolzament de documentació de l’epoca, sobre el Castell d’Orpesa, la seua cessió inicial a l’ordre de l’Hospital i posteriorment a la del Temple. També crida l’atenció la constatació que fa del toponim Orpesa des de les primeres cróniques escrites de les que es te constancia, us que ha perdurat al llarg dels segles.
El treball de Romero omple els buits de l’historia d’Orpesa sense fabulació o novelització dels fets, sino que mitjançant la asimilació de documents, informació i procediments semblants dels que es te constancia a localitats veínes, com el cas de Cervera o Alcalà de Xivert, per donar l’informació necesaria per que el lector puga fer-se una idea fidel del que va ocorrer i com va ocorrer. Tal es el cas de la capitulació dels moriscos que vivíen en Orpesa, que s’assimilaren com a pobladors sota les ordens religioses/militars, con la Orde de l’Hospital –en el cas de Cervera-, o dels Templaris –si parlem del Castell de Xivert-.
Una part molt important del llibre es dedica als atacs dels pirates berberiscs, les seues consequencies en la població i les mesures defensives que es prengueren al llarg del litoral d’Orpesa i a la práctica totalitat del llevant, per tal de vigilar i defensar-se d’aquestos atacs, amb especial atenció al brutal atac que Orpesa va patir, amb un saqueig que va costar un alt preu en vides de pobladors, una crónica que podem llegir en dues narracions dels fets de l’época que l’autor aporta, per donar una comprensió general d’aquest fet historic.
Al text trobem les referencies a la construcció de la Torre del Rei i les diferents Torres de Guaita, com la de La Colomera o La Corda. Aquest sistema defensiu, les ordenances que regien la Guardia Costera i molts mes detalls significatius están plasmats fidelment a les págines d’aquest treball d’investigació, que també parla de la construcció de l’esglesia d’Orpesa al 1420, encara que demostra l’existencia de una parroquia molt de temps avans d’aquesta data, al 1314, gracies als documents de la visita pastoral del Bisbe de Tortosa, Francesc de Paulhac.
Els aspectes religiosos, com l’advocació dels temples o la Cofraría de la Mare de Deu del Roser, la segregació al 1768 de la parroquia de Benicàssim, son altres dels fets que apareixen amb luxe de detalls, així com els personatjes histórics mes relevants, com els 276 anys de la Familia Cervelló, Francisco Sevillano Colom, i per supost, l¡episodi de la Guerra del Francés, amb l’atac al Castell pel Mariscal Suchet, així com el saqueix de l’esglesia parroquial, aportant l’autor interesants planols militars, amb les posicions d’artillería que asejaren el poble.
El llibre, publicat amb la col•laboració de l’Ajuntament d’Orpesa i la Fundació Marina d’Or de la Comunitat Valenciana, conforma una obra de consulta important per tal de coneixer, pero sobre tot, compendre, l’historia d’Orpesa.
