El sistema contraataca

La dreta ho te clar, el sistema jua al seu favor i no esta disposada a perdre majories, o al seu cas vol evitar que les esquerres col·ligades puguen gaudir de majories. La reforma del sistema electoral municipal, tal i com molta gent ha destacat va en eixa direcció, frenar l’ ascens de l’ esquerra. Es tracta d’ una operació de gran abast que alhora influiria en molts aspectes de la vida pública, més enllà del marc municipal.

El sistema electoral municipal ve regulat en la Llei Orgànica Electoral, que com sabeu és un nivell alt a la jerarquia normativa, ja que desenvolupa drets fonamentals, i per tant exigeix una majoria qualificada per a la seua aprovació, de majoria absoluta, de la qual ara per ara  disposa el PP,  i per tant podria eixir.

Si la operació segueix endavant, en solitari amb els vots el PP, possiblement el PSOE es trobaria al costat de la resta de l’ esquerra i l’ oposició parlamentaria, de forma que aquest es situaria més a l’ esquerra. El sistema, però, necessita un nivell d’ acords amb la socialdemocràcia, no pot permetre que aquesta se situe frontalment a la seua contra. L’ elecció de cúpula a l’ Unió Europea en base a l’ acord entre els dos grans grups parlamentaris es el model a seguir i no altre.

El missatge que esta llançant ara el PP al PSOE  en un moment de possibles canvis d’ orientació estratègica, Congrés i primàries a la secretaria general, es simple: acordem una reforma, entre nosaltres ens repartim els governs municipals, eliminem a unes minories que resulten més que molestes, i que, a més a més, te volen menjar el terreny. Pensen que estan a temps de frenar les esquerres emergents, i l’ elecció directa dels alcaldes sens dubte afavoriria a la dreta, però possiblement també evitarien situacions de  coalicions d’ esquerra.

De moment el debat al si del PSOE esta situat al voltant de persones, poc s’ ha concretat sobre estratègia. Al meu parer algunes coses que he escoltat al si de les altres “esquerres” poc ajuden a l’ evolució de la socialdemocràcia, puix es pateix de l’ impossibilitat de la seua  evolució,ja que més aviat es veu la situació en termes de “sor passo”, una qüestió que no apunta  a bastir un bloc alternatiu ample.

Els comportaments partidistes, condicionats pel fet de competir per la recerca de vots, crea compartiments estancs, distàncies, falten espais de debat compartits, es  cert que hi ha practiques conjuntes, com hem vist a les nostres Corts, que aproximen posicions, que sumen. Des de la perspectiva dels canvis socials, de recuperar la política, trobe que manca confrontació d’ idees dirigida la recerca de camins convergents, sense que això signifiqués la pèrdua de les identitats o diferencies.

El sistema, ha reaccionat, no podem infravalorar la seua capacitat de maniobra.