El Suprem ens dona la raó
El Tribunal Suprem ha dictat dos sentències en dos assumptes de gran
importància, un correspon a Castelló i l’ altre a València, el del pas del bus
pe parc Ribalta i que afecta al Cabanyal respectivament. Als dos casos el
tribunal dona la raó als moviments ciutadans que han vingut lluitant contra les
pretensions i projectes de dos governs municipals del PP.
En quant al Parc Ribalta, per decisió del govern municipal, avalat per la
Conselleria de Transports, es decidí un traçat al bus guiat que implicava
passar per enmig del Part Ribalta, seccionant aquest jardí històric, i per tant
afectant a una part del conjunt històric artístic de la Plaça de Tetuà,
coneguda com de “La Farola”. El projecte es va desenvolupar, malgrat la forta
oposició ciutadana, amb informes desfavorables de diverses entitats consultives
i professionals. Al seu moment ja va haver-hi un pronunciament judicial que
considerava que el projecte atemptava al patrimoni històric declarat BIC. El
ajuntament, però, va acabar les obres.
Un cosa semblant passà amb el tema de la prolongació de Blasco Ibañez, un projecte que implica destruir una part
important de la trama i edificacions del barri, que és també en gran part bé d’
interès cultural. Ara el Suprem ha ratificat una Ordre Ministerial, del govern
de Zapatero, que suspenia el projecte, al considerar-lo espoliador. Igualment
el PP va continuar enderrocant edificis, i, per contra, no concedint llicencies
per a reformar o millorar edificis.
Ens trobem aleshores amb fets consumats, al Parc Ribalta el dany s’ ha fet,
i al cas del Cabanyal s’ han en derrocat
edificis,doncs, fer?. El llac temps del procés ha permès les obres, destruint
valors patrimonials. Quines responsabilitats es podem demanar, fins i tot, pot
haver algun fet delictiu?
El mal difícilment es pot restablir, hi ha persones concretes que han
decidit, especialment els alcaldes i l’ alcaldessa corresponents.
Des dels governs de Castelló i València es vol minimitzar la qüestió, es
suscita una mena de dilació en base a com aplicar o interpretar cada
pronunciament judicial. Al cas del cap i casal Rita Barberà s’ ha tret de la
manega una reforma, segons diu, pactada amb el govern central, tot queda a
casa. Tot pura i simple obstinació,
mentrestant el temps corre.
A més a més, a València, resulta que a la ciutat hi ha un bon accés al mar,
es tracta de la Avinguda dels Tarongers, creada al darrers anys per la Universitat
de València i la Politècnica, una via de ràpida eixa a la platja que la gent s’
ha acostumat a emprar, que te amplària i fluïdesa. Allò de que els valencians
volen arribar a la mar fàcilment ja s’ ha resolt, no cal donar-li més voltes.
Es podria,doncs, tancar un conflicte que venim arrossegant des de fa ja més de
quinze anys. El PP tan “partidari” de la llei escrita l’ ha transgredit,
continua com si no res.
Vicent Àlvarez
El Tribunal Suprem ha dictat dos sentències en dos assumptes de gran importància, un correspon a Castelló i l’ altre a València, el del pas del bus pe parc Ribalta i que afecta al Cabanyal respectivament. Als dos casos el tribunal dona la raó als moviments ciutadans que han vingut lluitant contra les pretensions i projectes de dos governs municipals del PP.
En quant al Parc Ribalta, per decisió del govern municipal, avalat per la Conselleria de Transports, es decidí un traçat al bus guiat que implicava passar per enmig del Part Ribalta, seccionant aquest jardí històric, i per tant afectant a una part del conjunt històric artístic de la Plaça de Tetuà, coneguda com de “La Farola”. El projecte es va desenvolupar, malgrat la forta oposició ciutadana, amb informes desfavorables de diverses entitats consultives i professionals. Al seu moment ja va haver-hi un pronunciament judicial que considerava que el projecte atemptava al patrimoni històric declarat BIC. El ajuntament, però, va acabar les obres.
Un cosa semblant passà amb el tema de la prolongació de Blasco Ibañez, un projecte que implica destruir una part important de la trama i edificacions del barri, que és també en gran part bé d’ interès cultural. Ara el Suprem ha ratificat una Ordre Ministerial, del govern de Zapatero, que suspenia el projecte, al considerar-lo espoliador. Igualment el PP va continuar enderrocant edificis, i, per contra, no concedint llicencies per a reformar o millorar edificis.
Ens trobem aleshores amb fets consumats, al Parc Ribalta el dany s’ ha fet, i al cas del Cabanyal s’ han en derrocat edificis,doncs, fer?. El llac temps del procés ha permès les obres, destruint valors patrimonials. Quines responsabilitats es podem demanar, fins i tot, pot haver algun fet delictiu?
El mal difícilment es pot restablir, hi ha persones concretes que han decidit, especialment els alcaldes i l’ alcaldessa corresponents.
Des dels governs de Castelló i València es vol minimitzar la qüestió, es suscita una mena de dilació en base a com aplicar o interpretar cada pronunciament judicial. Al cas del cap i casal Rita Barberà s’ ha tret de la manega una reforma, segons diu, pactada amb el govern central, tot queda a casa. Tot pura i simple obstinació, mentrestant el temps corre.
A més a més, a València, resulta que a la ciutat hi ha un bon accés al mar,
es tracta de la Avinguda dels Tarongers, creada al darrers anys per la Universitat
de València i la Politècnica, una via de ràpida eixa a la platja que la gent s’
ha acostumat a emprar, que te amplària i fluïdesa. Allò de que els valencians
volen arribar a la mar fàcilment ja s’ ha resolt, no cal donar-li més voltes.
Es podria,doncs, tancar un conflicte que venim arrossegant des de fa ja més de
quinze anys. El PP tan “partidari” de la llei escrita l’ ha transgredit,
continua com si no res.
Vicent Àlvarez
