Vicent Àlvarez
Sábado, 20 de Septiembre de 2014
Opinión
La consulta
Consultar l’ opinió al voltant de problemes polítics, amb les urnes, és una practica democràtica, tal vegada tan important com moltes altres de la democràcia representativa, a Espanya,però, aquesta practica és encara una assignatura pendent. La consulta, en algunes democràcies avançades és una eina per tal de que els ciutadans expressen les seues preferència, i a la vegada, permet que els governants , a nivell local o superior, abans de prendre alguna decisió rellevant coneguem el parer majoritari dels ciutadans.
Les circumstancies que han motivat la convocatòria de la consulta catalana venen de lluny, dels desencontres amb el poder central, evidenciant que sentiments i reaccions ja distants segueixen en peu. La consulta seria simplement això, una forma d’ expressar les preferències dels catalans en relació a la seua entitat política, com hi ha, però, una opinió al sistema, que hi és la dominant, que no vol que el poble de Catalunya canvies el seu estatus quo, ja que eixe canvi alteraria un element fonamental de l’ Estat Espanyol, es vol negar l’ exercici d’ un dret.
El bloc dels que estan en contra de la consulta, PP,PSOE, més acòlits, consideren que dret de consultar sobre aquest temes esta vedat per la llei, feta per ells, cal,però, recordar com la norma, la Constitució, es podria reformar si ells volgueren. Donen un argument, segons aquest la consulta seria vàlida o legitima si es fera a tota la ciutadania d’ Espanya, aleshores, podem interrogar-los per quina raó no convoquen una consulta a tot l’ estat, si ho feren,el resultat donaria una mostra de les preferències incloent-hi les del poble de Catalunya. No ho faran mai, puix consideren que en aquestes qüestions allò que “funciona” és el pacte per les altures, com feren a la transició i en tantes altres ocasions.
Un aspecte que m’ interessa remarcar es com ara , precisament aram de la consulta, els socialistes es volen desmarcar-se traguen del calaix la fórmula federal, fins ara, durant tots els temps que han estat governant, no es parlava de federalisme, ni de la reforma constitucional. Fa temps que he considerat que el federalisme podria ser una eixida molt adient per a la situació d’ Espanya, en tant que estat multinacional, ja el socialista Anselmo Carretero parlava d’ Espanya, nació de nacions. Reparem com un conservador,Cameron, que no està per l’ independència d’ Escòcia qualifica a Escòcia de nació.
Ens podríem plantejar si pot haver-hi una eixida federal, tot i tenint present, que això implica un pacte d’ estat , assumint el dret de consulta i el de secessió, com venint observant en alguns estats, el de Canadà seria el més conegut, on s’ han practicat varies consultes a Quebec.
Més enllà del fet de la consulta a Catalunya hi ha un gran problema per resoldre, afecta ara en primer terme, per l’ immediatesa, a eixa part de l’ estat, però apunta a més pobles, especialment tindríem el cas d’ Euskadi.
Consultar l’ opinió al voltant de problemes polítics, amb les urnes, és una practica democràtica, tal vegada tan important com moltes altres de la democràcia representativa, a Espanya,però, aquesta practica és encara una assignatura pendent. La consulta, en algunes democràcies avançades és una eina per tal de que els ciutadans expressen les seues preferència, i a la vegada, permet que els governants , a nivell local o superior, abans de prendre alguna decisió rellevant coneguem el parer majoritari dels ciutadans.
Les circumstancies que han motivat la convocatòria de la consulta catalana venen de lluny, dels desencontres amb el poder central, evidenciant que sentiments i reaccions ja distants segueixen en peu. La consulta seria simplement això, una forma d’ expressar les preferències dels catalans en relació a la seua entitat política, com hi ha, però, una opinió al sistema, que hi és la dominant, que no vol que el poble de Catalunya canvies el seu estatus quo, ja que eixe canvi alteraria un element fonamental de l’ Estat Espanyol, es vol negar l’ exercici d’ un dret.
El bloc dels que estan en contra de la consulta, PP,PSOE, més acòlits, consideren que dret de consultar sobre aquest temes esta vedat per la llei, feta per ells, cal,però, recordar com la norma, la Constitució, es podria reformar si ells volgueren. Donen un argument, segons aquest la consulta seria vàlida o legitima si es fera a tota la ciutadania d’ Espanya, aleshores, podem interrogar-los per quina raó no convoquen una consulta a tot l’ estat, si ho feren,el resultat donaria una mostra de les preferències incloent-hi les del poble de Catalunya. No ho faran mai, puix consideren que en aquestes qüestions allò que “funciona” és el pacte per les altures, com feren a la transició i en tantes altres ocasions.
Un aspecte que m’ interessa remarcar es com ara , precisament aram de la consulta, els socialistes es volen desmarcar-se traguen del calaix la fórmula federal, fins ara, durant tots els temps que han estat governant, no es parlava de federalisme, ni de la reforma constitucional. Fa temps que he considerat que el federalisme podria ser una eixida molt adient per a la situació d’ Espanya, en tant que estat multinacional, ja el socialista Anselmo Carretero parlava d’ Espanya, nació de nacions. Reparem com un conservador,Cameron, que no està per l’ independència d’ Escòcia qualifica a Escòcia de nació.
Ens podríem plantejar si pot haver-hi una eixida federal, tot i tenint present, que això implica un pacte d’ estat , assumint el dret de consulta i el de secessió, com venint observant en alguns estats, el de Canadà seria el més conegut, on s’ han practicat varies consultes a Quebec.
Més enllà del fet de la consulta a Catalunya hi ha un gran problema per resoldre, afecta ara en primer terme, per l’ immediatesa, a eixa part de l’ estat, però apunta a més pobles, especialment tindríem el cas d’ Euskadi.
Les circumstancies que han motivat la convocatòria de la consulta catalana venen de lluny, dels desencontres amb el poder central, evidenciant que sentiments i reaccions ja distants segueixen en peu. La consulta seria simplement això, una forma d’ expressar les preferències dels catalans en relació a la seua entitat política, com hi ha, però, una opinió al sistema, que hi és la dominant, que no vol que el poble de Catalunya canvies el seu estatus quo, ja que eixe canvi alteraria un element fonamental de l’ Estat Espanyol, es vol negar l’ exercici d’ un dret.
El bloc dels que estan en contra de la consulta, PP,PSOE, més acòlits, consideren que dret de consultar sobre aquest temes esta vedat per la llei, feta per ells, cal,però, recordar com la norma, la Constitució, es podria reformar si ells volgueren. Donen un argument, segons aquest la consulta seria vàlida o legitima si es fera a tota la ciutadania d’ Espanya, aleshores, podem interrogar-los per quina raó no convoquen una consulta a tot l’ estat, si ho feren,el resultat donaria una mostra de les preferències incloent-hi les del poble de Catalunya. No ho faran mai, puix consideren que en aquestes qüestions allò que “funciona” és el pacte per les altures, com feren a la transició i en tantes altres ocasions.
Un aspecte que m’ interessa remarcar es com ara , precisament aram de la consulta, els socialistes es volen desmarcar-se traguen del calaix la fórmula federal, fins ara, durant tots els temps que han estat governant, no es parlava de federalisme, ni de la reforma constitucional. Fa temps que he considerat que el federalisme podria ser una eixida molt adient per a la situació d’ Espanya, en tant que estat multinacional, ja el socialista Anselmo Carretero parlava d’ Espanya, nació de nacions. Reparem com un conservador,Cameron, que no està per l’ independència d’ Escòcia qualifica a Escòcia de nació.
Ens podríem plantejar si pot haver-hi una eixida federal, tot i tenint present, que això implica un pacte d’ estat , assumint el dret de consulta i el de secessió, com venint observant en alguns estats, el de Canadà seria el més conegut, on s’ han practicat varies consultes a Quebec.
Més enllà del fet de la consulta a Catalunya hi ha un gran problema per resoldre, afecta ara en primer terme, per l’ immediatesa, a eixa part de l’ estat, però apunta a més pobles, especialment tindríem el cas d’ Euskadi.
