El problema
Carlos M. Rama des de Montevideo va estudiar els arrels dels problemes que afecten a l’ Espanya contemporània, la seua era una visió externa, no interessada, diferent de la d’ altres intel•lectuals espanyols, així, remarcava com a Espanya existien dos oposades concepcions de l’ organització de l’ estat; tinc a ma un estudi seu el qual conté unes notes prèvies on podem llegir “Nada más español, en efecto, que el pleito Castilla-Cataluña”.
Des de l’ afirmació del professor Rama han passat moltes coses, ja no estem en dictadura, hi ha autonomia, però, el fet tan “español” com ella deia continua en peu, fixeu-vos, Rama parlava del “pleito Castilla- Catalunya” i no a l’ inversa, posant l’ accent en Castella com generador del conflicte. Altre pensador, Ortega y Gasset, ho feia així al seu llibre :“España Invertebrada”: “España es un cosa hecha por Castilla, y hay razones para ir sospechando que, en general, solo cabezas castellanas tienen órganos adecuados para percibir el gran problema de la España integral”.
A hores d’ ara observem com aquestos textos escrits fa prou de temps, continuen evidenciant la singularitat del problema i el seu origen, que no es altre que el domini d’ una concepció arrelada al centre peninsular i imposada al conjunt de l’ estat. A hores d’ ara, després del 9N, des de la meua òptica, no independentista, veig la necessitat d’ uns debats assenyats amb perspectiva històrica, en paral•lel la amb aquelles actuacions cíviques i polítiques que es consideren oportunes des del Principat.
Cal que en espais universitaris, intel•lectuals, o d’ altres formes d’ intercanvi d’ opinions i generadors d’ idees, es parle, es debatés, donant a la ciutadania visions i opcions no marcades per la passió política o l’ immediatesa de la política quotidiana. El problema encara no te un final proper, ni querelles o les sentencies, ni la confrontació que vivim, van a resoldre’l “el problema” a curt termini..
Al moment actual prima més la resposta directa i fàcil, estar o no favor de l’ independència, o tot el contrari, tancar-se a qualsevol reforma o canvi d’ estatus, refermant l’ unitat de la nació espanyola, posició defensada pel govern central, la qual compta amb complicitats per banda d’ altres partits i sectors de la societat, tant perifèrics com centrals.
No oblidem com la problemàtica relativa del model d’ estat afecta a més territoris, com és el nostre, el del País Valencià, un cas, el valencià que presenta les seues particularitats. Una perspectiva a tindre en compte, podria estar la d’ una Europa en la qual es superaren les fronteres i els estat-nació, procés bastant verd de moment, puix, la UE continua sotmesa als dictats dels governs i els poders fàctics, així i tot, trobe la perspectiva d’ una Europa dels pobles, respectuosa amb les diversitats històriques i culturals, com un horitzó desitjable i possible...
Vicent Álvarez
Carlos M. Rama des de Montevideo va estudiar els arrels dels problemes que afecten a l’ Espanya contemporània, la seua era una visió externa, no interessada, diferent de la d’ altres intel•lectuals espanyols, així, remarcava com a Espanya existien dos oposades concepcions de l’ organització de l’ estat; tinc a ma un estudi seu el qual conté unes notes prèvies on podem llegir “Nada más español, en efecto, que el pleito Castilla-Cataluña”.
Des de l’ afirmació del professor Rama han passat moltes coses, ja no estem en dictadura, hi ha autonomia, però, el fet tan “español” com ella deia continua en peu, fixeu-vos, Rama parlava del “pleito Castilla- Catalunya” i no a l’ inversa, posant l’ accent en Castella com generador del conflicte. Altre pensador, Ortega y Gasset, ho feia així al seu llibre :“España Invertebrada”: “España es un cosa hecha por Castilla, y hay razones para ir sospechando que, en general, solo cabezas castellanas tienen órganos adecuados para percibir el gran problema de la España integral”.
A hores d’ ara observem com aquestos textos escrits fa prou de temps, continuen evidenciant la singularitat del problema i el seu origen, que no es altre que el domini d’ una concepció arrelada al centre peninsular i imposada al conjunt de l’ estat. A hores d’ ara, després del 9N, des de la meua òptica, no independentista, veig la necessitat d’ uns debats assenyats amb perspectiva històrica, en paral•lel la amb aquelles actuacions cíviques i polítiques que es consideren oportunes des del Principat.
Cal que en espais universitaris, intel•lectuals, o d’ altres formes d’ intercanvi d’ opinions i generadors d’ idees, es parle, es debatés, donant a la ciutadania visions i opcions no marcades per la passió política o l’ immediatesa de la política quotidiana. El problema encara no te un final proper, ni querelles o les sentencies, ni la confrontació que vivim, van a resoldre’l “el problema” a curt termini..
Al moment actual prima més la resposta directa i fàcil, estar o no favor de l’ independència, o tot el contrari, tancar-se a qualsevol reforma o canvi d’ estatus, refermant l’ unitat de la nació espanyola, posició defensada pel govern central, la qual compta amb complicitats per banda d’ altres partits i sectors de la societat, tant perifèrics com centrals.
No oblidem com la problemàtica relativa del model d’ estat afecta a més territoris, com és el nostre, el del País Valencià, un cas, el valencià que presenta les seues particularitats. Una perspectiva a tindre en compte, podria estar la d’ una Europa en la qual es superaren les fronteres i els estat-nació, procés bastant verd de moment, puix, la UE continua sotmesa als dictats dels governs i els poders fàctics, així i tot, trobe la perspectiva d’ una Europa dels pobles, respectuosa amb les diversitats històriques i culturals, com un horitzó desitjable i possible...
Vicent Álvarez



















