Tertulians o periodistes?
![[Img #38333]](upload/img/periodico/img_38333.jpg)
L’altre dia el teòricament “moderador” a la tertúlia de 24 hores de la 1 de TVE, que és televisió pública, interpel•lant a Pablo Iglesias li va preguntar si estava d’enhorabona aram de les excarceracions recents de presos d’Eta, òbviament, la pregunta comportava una clara càrrega valorativa cosa que va motivat la posterior justa indignació d’alguna gent, incloent-hi alguns periodistes, registrant-ne tant posicionaments en contra com a favor, cal dir que l’ interpel•lat en va sortir bé deixant en evidencia al periodista.
El programa esmentat ens mostra com algunes papers i oficis estan canviant. Com podeu observar els tertulians son periodistes que viuen d’eixe ofici, amb un diguem-ne moderador de TVE, durant el programa aborden diferents successos, o esdeveniments de l’actualitat, el quals es centren quasi exclusivament en qüestions politiques. Si fem un seguiment del programa, ens adonem com la selecció dels participants esta clarament instrumentalitzada: tots es declaren constitucionalistes o siga a favor del text constitucional tal qual, es manifesten en contra del dret a decidir, son fervents partidaris del sistema econòmic i del model productiu existent, monàrquics i per tant no admeten la república...
Aquestos tertulians actuen pontificant, donant permanent opinions, judicis de valor, consells als governants i opositors, al darrer cas sols al PSOE, a la resta els ignoren, quan no els anatemitzen, com es veu semblen més politòlegs o politics que no professionals de la premsa. Aquesta situació es repeteix en altres cadenes i mitjans de comunicació, sembla com si el paper d’allò que venia fent el periodista lis semblés insuficient o poca cosa. Aleshors resulta que molts periodistes deixen d’informar per prendre partit i fer de la seua activitat professional un exercici de propaganda a favor dels valors dominants i en contra d’ altres alternatius.
Certament, informar ha comportat sempre alguna mena de subjectivitat, l’aportació de dades, d’opinions contrastades, d’elements provinents de diferents fonts, ha estat, però, el principal objectiu del quefer periodístic, el canvi de percepció és avui evident, especialment a la televisió, convertint-ho tot en espectacle i sensacionalisme. El cas de la tertúlia que comentem em resulta, però, prou cridaner per tractar-se d’una cadena que deuria reflectir el pluralisme real existent, i que podria oferir o be la vesant informativa, o la de debat al voltant d’ opcions polítiques o ciutadanes.
Si es vol debatre, cosa positiva, parlar o comentar l’actualitat política, crec que deguem exigir que els participants representen diferents sensibilitats, i tanmateix a sectors, o professions. El monopoli del debat per part de periodistes, polítics, o altres estrats o corporacions, no respon al tipus de societat que som. Cosa prou diferent és el cas de periodistes que deixen la seua professió i es passen al camp de la política, això comporta una decisió clara que no enganya a ningú, com feu Jordi Sebastià.
Vicent Àlvarez
L’altre dia el teòricament “moderador” a la tertúlia de 24 hores de la 1 de TVE, que és televisió pública, interpel•lant a Pablo Iglesias li va preguntar si estava d’enhorabona aram de les excarceracions recents de presos d’Eta, òbviament, la pregunta comportava una clara càrrega valorativa cosa que va motivat la posterior justa indignació d’alguna gent, incloent-hi alguns periodistes, registrant-ne tant posicionaments en contra com a favor, cal dir que l’ interpel•lat en va sortir bé deixant en evidencia al periodista.
El programa esmentat ens mostra com algunes papers i oficis estan canviant. Com podeu observar els tertulians son periodistes que viuen d’eixe ofici, amb un diguem-ne moderador de TVE, durant el programa aborden diferents successos, o esdeveniments de l’actualitat, el quals es centren quasi exclusivament en qüestions politiques. Si fem un seguiment del programa, ens adonem com la selecció dels participants esta clarament instrumentalitzada: tots es declaren constitucionalistes o siga a favor del text constitucional tal qual, es manifesten en contra del dret a decidir, son fervents partidaris del sistema econòmic i del model productiu existent, monàrquics i per tant no admeten la república...
Aquestos tertulians actuen pontificant, donant permanent opinions, judicis de valor, consells als governants i opositors, al darrer cas sols al PSOE, a la resta els ignoren, quan no els anatemitzen, com es veu semblen més politòlegs o politics que no professionals de la premsa. Aquesta situació es repeteix en altres cadenes i mitjans de comunicació, sembla com si el paper d’allò que venia fent el periodista lis semblés insuficient o poca cosa. Aleshors resulta que molts periodistes deixen d’informar per prendre partit i fer de la seua activitat professional un exercici de propaganda a favor dels valors dominants i en contra d’ altres alternatius.
Certament, informar ha comportat sempre alguna mena de subjectivitat, l’aportació de dades, d’opinions contrastades, d’elements provinents de diferents fonts, ha estat, però, el principal objectiu del quefer periodístic, el canvi de percepció és avui evident, especialment a la televisió, convertint-ho tot en espectacle i sensacionalisme. El cas de la tertúlia que comentem em resulta, però, prou cridaner per tractar-se d’una cadena que deuria reflectir el pluralisme real existent, i que podria oferir o be la vesant informativa, o la de debat al voltant d’ opcions polítiques o ciutadanes.
Si es vol debatre, cosa positiva, parlar o comentar l’actualitat política, crec que deguem exigir que els participants representen diferents sensibilitats, i tanmateix a sectors, o professions. El monopoli del debat per part de periodistes, polítics, o altres estrats o corporacions, no respon al tipus de societat que som. Cosa prou diferent és el cas de periodistes que deixen la seua professió i es passen al camp de la política, això comporta una decisió clara que no enganya a ningú, com feu Jordi Sebastià.
Vicent Àlvarez
