Vilafamés
Els Pobles Més Bonics
![[Img #40318]](upload/img/periodico/img_40318.jpg)
Sota el nom de “Els pobles més bonics d’ Espanya” hi ha una entitat creada per fomentar, difondre i promocionar turísticament municipis i nuclis rurals de menys de quinze mil habitants, mitjançant la protecció i preservació del seu patrimoni cultural i natural. Per pertànyer a aquesta associació s’han de complir una sèrie de requisits tant en allò que afecta a la seua bellesa monumental com la paisatgística i implicar-se en el projecte, es tracta d’ una marca de prestigi i una xarxa de relacions i intercanvis entre uns i altres municipis. Vull remarcar una frase del follet que ha arribat a les meues mans que ve dir que cal emprendre un camí cap el futur “Un futur on es recupera l’ essència de poble autèntic, on les seus places jo no son dels vehicles, sinó que tornen a ser de la gent i on l’ animació i la bellesa en torn al seu casc antic fa estable el turisme i el converteix en un destí cultural i de qualitat..”.
He tingut l’ ocasió d’ estar-hi present en l’un acte d’ integració de Vilafamés en aquesta entitat de municipis considerats “més bonics”, l’ acte era de celebració, de satisfacció a la qual ens sumen de bon grau, i ho fet en nom de l’ Associació d’ Amics del Casc Antic; cal reconèixer que el conjunt històric de Vilafamés, després del impuls inicial que es donà aram de la creació del Museu d’ Art Contemporani, ha recuperat gran part del seu patrimoni i el seu encant. En l’ acte que comente també hi eren els alcaldes de Morella i Penyíscola dos pobles valencians més que estan integrats,igual que Guadalest, tots de gran bellesa i d’ interès turístic, puix, el turisme cultural o de qualitat es veu aleshores com una eixida, i al cas de Vilafamés aquest perspectiva esta lligada a l’ art, a l’ existència d’ un Museu més que singular.
La consideració de poble bonic implica,però, la necessitat de millorar, un perill que pot haver-hi és que els centres històrics acaben essent una mena de parcs temàtics, al nostre cas s’ ha recuperat la part arquitectònica però manca encara donar-li vida, reocupar les cases deshabitades, incentivar que noves famílies s’ instal•len, cal, a més amés, soterrar els cables de subministrament elèctric i de telefonia , i que direm del problema dels cotxes?, cal habilitar espais d’ aparcament i deixar els carrers lliures de vehicles, no continue el llistat pendent puix el paper s’ allargaria.
Una bona iniciativa, resta,també, cuidar l’ entorn , seguir les pautes de construcció respectant el patrimoni, cuidar del paisatge rural, els masos, els camins, els rius i rierols, tot allò que ha estat el llegat dels nostres avantpassats i que deguem deixar als que vindran després, sense oblidar la nostra llengua que ens identifica.
Vicent Àlvarez.
Sota el nom de “Els pobles més bonics d’ Espanya” hi ha una entitat creada per fomentar, difondre i promocionar turísticament municipis i nuclis rurals de menys de quinze mil habitants, mitjançant la protecció i preservació del seu patrimoni cultural i natural. Per pertànyer a aquesta associació s’han de complir una sèrie de requisits tant en allò que afecta a la seua bellesa monumental com la paisatgística i implicar-se en el projecte, es tracta d’ una marca de prestigi i una xarxa de relacions i intercanvis entre uns i altres municipis. Vull remarcar una frase del follet que ha arribat a les meues mans que ve dir que cal emprendre un camí cap el futur “Un futur on es recupera l’ essència de poble autèntic, on les seus places jo no son dels vehicles, sinó que tornen a ser de la gent i on l’ animació i la bellesa en torn al seu casc antic fa estable el turisme i el converteix en un destí cultural i de qualitat..”.
He tingut l’ ocasió d’ estar-hi present en l’un acte d’ integració de Vilafamés en aquesta entitat de municipis considerats “més bonics”, l’ acte era de celebració, de satisfacció a la qual ens sumen de bon grau, i ho fet en nom de l’ Associació d’ Amics del Casc Antic; cal reconèixer que el conjunt històric de Vilafamés, després del impuls inicial que es donà aram de la creació del Museu d’ Art Contemporani, ha recuperat gran part del seu patrimoni i el seu encant. En l’ acte que comente també hi eren els alcaldes de Morella i Penyíscola dos pobles valencians més que estan integrats,igual que Guadalest, tots de gran bellesa i d’ interès turístic, puix, el turisme cultural o de qualitat es veu aleshores com una eixida, i al cas de Vilafamés aquest perspectiva esta lligada a l’ art, a l’ existència d’ un Museu més que singular.
La consideració de poble bonic implica,però, la necessitat de millorar, un perill que pot haver-hi és que els centres històrics acaben essent una mena de parcs temàtics, al nostre cas s’ ha recuperat la part arquitectònica però manca encara donar-li vida, reocupar les cases deshabitades, incentivar que noves famílies s’ instal•len, cal, a més amés, soterrar els cables de subministrament elèctric i de telefonia , i que direm del problema dels cotxes?, cal habilitar espais d’ aparcament i deixar els carrers lliures de vehicles, no continue el llistat pendent puix el paper s’ allargaria.
Una bona iniciativa, resta,també, cuidar l’ entorn , seguir les pautes de construcció respectant el patrimoni, cuidar del paisatge rural, els masos, els camins, els rius i rierols, tot allò que ha estat el llegat dels nostres avantpassats i que deguem deixar als que vindran després, sense oblidar la nostra llengua que ens identifica.
Vicent Àlvarez.
