el7set
Lunes, 15 de Agosto de 2016
Una serenata al bou de pel·lícula
![[Img #51330]](upload/img/periodico/img_51330.jpg)
El concert de "La serenata al bou" d'enguany a Vilafamés ha tingut com a tema les bandes sonores de grans èxits de la cinematografia universal. El director, Juan A. Rebollar, va fer que la banda de música la Lira de Vilafamés sincronitzara perfectament amb les seqüències de les grans produccions cinematogràfiques, com ara, Ben Hur, El Zorro, Pirates del Carib, West Side Story, La Bella i la Bèstia, Memòries d'Àfrica, El Fantasma de l'Òpera, Titànic i La Vida és Bella. La presentació de l'acte va estar a càrrec de Pasqual Benet.
La gran pantalla de la plaça de la Font va transportar el públic a la memòria del desaparegut "cine del Bolangero". En 1942, a la sala Serrano, amb la projecció de La Vida de la Boheme es va inaugurar el cinema sonor a Vilafamés. El primer problema tècnic va ser precisament l'acústica. Segons conta Longi Gil, en "Una apróximación a la exhibición cinematogràfica, el caso de Vilafamés", la reverberació feia impossible que s'escoltaren diàlegs i música. La solució va ser senzilla i casolana, es van cobrir les parets amb tela de sacs de remolatxa i es van poder escoltar les primeres bandes sonores a la localitat.
El concert de "La serenata al bou" d'enguany a Vilafamés ha tingut com a tema les bandes sonores de grans èxits de la cinematografia universal. El director, Juan A. Rebollar, va fer que la banda de música la Lira de Vilafamés sincronitzara perfectament amb les seqüències de les grans produccions cinematogràfiques, com ara, Ben Hur, El Zorro, Pirates del Carib, West Side Story, La Bella i la Bèstia, Memòries d'Àfrica, El Fantasma de l'Òpera, Titànic i La Vida és Bella. La presentació de l'acte va estar a càrrec de Pasqual Benet.
La gran pantalla de la plaça de la Font va transportar el públic a la memòria del desaparegut "cine del Bolangero". En 1942, a la sala Serrano, amb la projecció de La Vida de la Boheme es va inaugurar el cinema sonor a Vilafamés. El primer problema tècnic va ser precisament l'acústica. Segons conta Longi Gil, en "Una apróximación a la exhibición cinematogràfica, el caso de Vilafamés", la reverberació feia impossible que s'escoltaren diàlegs i música. La solució va ser senzilla i casolana, es van cobrir les parets amb tela de sacs de remolatxa i es van poder escoltar les primeres bandes sonores a la localitat.
