Mª Cristina Laborda va presentar al Calvari de Torreblanca el seu últim llibre “Lluís, Enric i 600 anys pel mig”

La vesprada del dissabte 29 de juliol, es va fer la presentació de la novel·la “Lluís Enric i 600 anys pel mig”, en el calvari de Torreblanca. Va ser una presentació amena on va participar l’autora, Mª Cristina Laborda, l’editora d' ACEN, Marta Senent i el regidor de Cultura, Carlos Albert.

A banda d’explicar com va ser el procés creatiu de la novel·la (inspirada amb el Barreig de Torreblanca de 1397) també es va fer una exposició amb dibuixos de l’alumnat de l’escoleta d’estiu, fotos relatives a la trama de la novel·la i llocs com per exemple l’actual ciutat de Dellys /Tedeliç, on l’armada va anar a fer revenja en 1398 pel barreig del poble.

També es fera donació de varius exemplars de la novel·la, i de recopilatoris de relats del concurs literari “Las mujeres cuentan” de la GVA. Per acabar amb el sorteig entre els assistents de ceràmica feta per l’autora, signatura d’exemplars i visita a l’interior de l’església fortificada de sant Francesc.

En el facebook de la novel·la podeu trobar més detalls i fotos de l’acte. Afegir que aquest perfil de la xarxa social servirà per a anar pujant dades interessants i curioses relatives al marc històric de la novel·la, però també del Barreig de Torreblanca, com per exemple: “El grup de pirates que assaltaren Torreblanca, el guiava un conegut pel mal nom de “Fusta”. Encara que no es té clar si era el pirata català Pere Fuster, o el pirata valencià Francesc Fuster. Fora quin fora, els dos tenien el mateix mal cor.

Per a conèixer millor com se les gastaven tenim 2 testimonis de l’any 1400: “Un obrer calafat a Collo, Mallorca, denuncia que Fuster el renegat ha entrat en cors amb dues galiotes e ha fet 150 persones però per fam e per set ha llansades en mar entor n 50, bé en aquestes 50 hi eren compreses les que havia abans lapidat, unes 10”. O aquest altre testimoni ... “Fuster el renegat amb 4 galeres de sarraïns atacà la nau “Adirmi” de peregrins cristians que anaven a Roma. A la major part d’ells els fou tallada la mà dreta e portats a Barbaria, a Orà e allà foren venuts. Sent rescatats els germans Pietro e Antonio de Paris, oriünds de Messina, per 136 dobles d’or”.

Molt interessant també és aquesta altra notícia: L’any del Barreig de Torreblanca, oficialment és el 1397, encara que hi ha alguna documentació que el posa en dubte, amb 1396. L’any tal volta no té massa importància, però si les dades trobades al respecte que ens aporten una visió més clara sobre els pirates que van participar.

En una Carta de la reina Maria del 27 de setembre de 1396, es refereix ja al barreig de Torreblanca, concretament a la mort en la lluita d’un dels atacants: “el seu cadàver quedà en el lloc i els moros del lloc d’Alcalà de Xivert el van sepultar a la manera islàmica, cosa que els suposà ésser sotmesos a procés”.

També hem trobat aquest altre apunt respecte a l’execució d’uns dels pirates: Registre 7 maig 1397: “Anthoni Jordà nadiu del Vall Duxó del regne de Valencia, que dabans estat moro e lo qual havia confessat que era estat pres per fustes de moros en la galiota del Tropera e que fou amenat a Bugia, en lo qual loch per sperit diabolical induhit renega e hac nom Sayt, e que apres munta ab les fustes armades de moros de bugia e fou al barreig de Torra Blancha del regne de Valencia don sen amenaren tota la gent, mostrant los passos, per lo quial crim, per sentencia donada per lo dit lochtinent, fou condempnat com fos rocegat e penjat al mol e apres fou mudat als forges del Pont d’Incha, segons que totes les dites messions son continuades per menut en un full de paper que cobre ab scriptura de duas libras noven solidi octo denarii.

(ARM RP 3488 fol. 76-76v)

Totes aquestes dades ajuden a fer-nos millor a la idea com es vivia en aquells temps tan llunyans i fins i tot una mica llegendaris, així que us animem a seguir gaudint d’aquestes notícies a través de https://www.facebook.com/LluisEnric600anys/