De veritat que tots estem contra el tractat amb Sud-àfrica?
Després de les darreres manifestacions d’Alcaldes i regidors de tots els partits en contra del tractat signat per la Unió Europea i altres països africans com Sud-àfrica, volem fer públicament aquesta pregunta: de veritat que tots estem en contra d’aquest tractat? La pregunta és evident perquè, si ningú n’està d’acord, com és que s’ha aprovat?
![[Img #70187]](http://el7set.es/upload/images/01_2019/5129_baldovi-naranja.jpg?30)
Deixem clar que la nostra voluntat no és la de criticar ningú dels que avui estan recolzant els llauradors valencians, és més, creiem que els alcaldes i regidors que estan presents en les manifestacions ho fan sincerament perquè coneixen les persones del seu poble i les dificultats que tenen per fer rendibles les seues explotacions. Però cal anar més enllà, no ens hem de quedar en la protesta popular, per molt imprescindible que siga per a trobar solució a aquest problema. Cal saber perquè s’ha arribat a produir aquesta situació, perquè la nostra taronja és sempre la perjudicada en la majoria dels acords europeus amb països tercers.
![[Img #70188]](http://el7set.es/upload/images/01_2019/6787_cartel-unio.jpg?37)
Com és que es va aprovar el tractat? Òbviament perquè els eurodiputats van votar a favor, però no és només per això. El procés d’aprovació d’aquest tractat es va iniciar en la Comissió de Comerç Internacional. Una vegada aprovat en ella es debat i vota en el Parlament on el nostre eurodiputat, Jordi Sebastià, es va moure per a evitar la seua aprovació. Alguns grups ja havien decidit votar en contra, òbviament l’ALE, on està integrat Compromís, i l’Esquerra Europea. Altres, que ja havien votat favorablement en la comissió, van canviar el vot, com els socialistes espanyols que s’abstindrien o el PNV que es va abstindre també. Però el PP va votar a favor, amb l’abstenció d’algun diputat valencià, com González Pons. La Unió de Llauradors i Ramaders ho va denunciar amb la imatge que afegim.
Perquè es va arribar ahí? Al nostre diputat Jordi Sebastià li ho van deixar molt clar: la ministra d’Agricultura (García Tejerina) coneixia el text de l’acord amb el màxim detall i n’estava d’acord.
Però una vegada aprovat en la Comissió i en el Parlament europeu, encara li queda un altre pas; calia que se ratificara en el Congrés i en el Senat.
![[Img #70186]](http://el7set.es/upload/images/01_2019/3388_votacion.jpg?23)
El nostre portaveu al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, va realitzar una petició “urgent i inajornable” demanant que es paralitzant les importacions de taronja sud-africanes. Per una altra part, el portaveu al Senat, Carles Mulet, va demanar la no ratificació de l’acord. El resultat de la votació ha quedat registrat; només tres llums roges: les dels dos senadors de Compromís i una senadora de Podemos.
Arribats a aquest punt només ens queda aprofitar les manifestacions i les mocions aprovades en plenari donant recolzament a les peticions de la Plataforma per la Dignitat del Llaurador, però els gestos tindrien més valor i serien molt més creïbles si, almenys, els representants municipal del PSOE i del PP, a mes d’estar presents a les manifestacions, demanaren responsabilitats al seus representants al Parlament Europeu, al Congrés i al Senat. Recorden que en les manifestacions també aplaudien el darrer punt del manifest que demanava la dimissió dels responsables.
A nivell de Torreblanca hem d’agrair la decisió de Jorge Méndez que ha assistit , per voluntat pròpia, a les reunions de la Plataforma per la Dignitat del Llaurador i ha pressionat per a que es produïren les dues concentracions que han tingut lloc en la Plaça Major. Gràcies a la seua constància, l’ajuntament ha passat de la desídia mostrada en la primera concentració, en la que ni l’Alcaldessa ni el Regidor d’Agricultura, ni cap altre regidor o regidora el va acompanyar en el balcó de l’edifici municipal, on es va trobar sense megafonia i sense que ningú tallara el tràfic mentre es llegia el manifest, a una postura més participativa en aquesta segona concentració, solucionant totes aquestes mancances. Però la feina no ha acabat, cada vegada és més difícil solucionar el mal que s’ha fet; però encara queda un mecanisme que pot aturar aquest procés i és aplicar la clàusula de salvaguarda. Les Corts Valencianes tenen previst aprovar-la a petició de Compromís. Sembla que la pressió del moviment realitzat tindrà algun fruit ja que pareix que la postura inicial del Ministeri d’Agricultura, que volia espera al proper octubre per a valorar si era necessari demanar-la, ara ja ha canviat a una altra més favorable a considerar-ho. Si volem aconseguir-ho ens hem de mobilitzar totes i tots, avui TOTS SOM LLAURADORS.
Després de les darreres manifestacions d’Alcaldes i regidors de tots els partits en contra del tractat signat per la Unió Europea i altres països africans com Sud-àfrica, volem fer públicament aquesta pregunta: de veritat que tots estem en contra d’aquest tractat? La pregunta és evident perquè, si ningú n’està d’acord, com és que s’ha aprovat?
Deixem clar que la nostra voluntat no és la de criticar ningú dels que avui estan recolzant els llauradors valencians, és més, creiem que els alcaldes i regidors que estan presents en les manifestacions ho fan sincerament perquè coneixen les persones del seu poble i les dificultats que tenen per fer rendibles les seues explotacions. Però cal anar més enllà, no ens hem de quedar en la protesta popular, per molt imprescindible que siga per a trobar solució a aquest problema. Cal saber perquè s’ha arribat a produir aquesta situació, perquè la nostra taronja és sempre la perjudicada en la majoria dels acords europeus amb països tercers.
Com és que es va aprovar el tractat? Òbviament perquè els eurodiputats van votar a favor, però no és només per això. El procés d’aprovació d’aquest tractat es va iniciar en la Comissió de Comerç Internacional. Una vegada aprovat en ella es debat i vota en el Parlament on el nostre eurodiputat, Jordi Sebastià, es va moure per a evitar la seua aprovació. Alguns grups ja havien decidit votar en contra, òbviament l’ALE, on està integrat Compromís, i l’Esquerra Europea. Altres, que ja havien votat favorablement en la comissió, van canviar el vot, com els socialistes espanyols que s’abstindrien o el PNV que es va abstindre també. Però el PP va votar a favor, amb l’abstenció d’algun diputat valencià, com González Pons. La Unió de Llauradors i Ramaders ho va denunciar amb la imatge que afegim.
Perquè es va arribar ahí? Al nostre diputat Jordi Sebastià li ho van deixar molt clar: la ministra d’Agricultura (García Tejerina) coneixia el text de l’acord amb el màxim detall i n’estava d’acord.
Però una vegada aprovat en la Comissió i en el Parlament europeu, encara li queda un altre pas; calia que se ratificara en el Congrés i en el Senat.
El nostre portaveu al Congrés dels Diputats, Joan Baldoví, va realitzar una petició “urgent i inajornable” demanant que es paralitzant les importacions de taronja sud-africanes. Per una altra part, el portaveu al Senat, Carles Mulet, va demanar la no ratificació de l’acord. El resultat de la votació ha quedat registrat; només tres llums roges: les dels dos senadors de Compromís i una senadora de Podemos.
Arribats a aquest punt només ens queda aprofitar les manifestacions i les mocions aprovades en plenari donant recolzament a les peticions de la Plataforma per la Dignitat del Llaurador, però els gestos tindrien més valor i serien molt més creïbles si, almenys, els representants municipal del PSOE i del PP, a mes d’estar presents a les manifestacions, demanaren responsabilitats al seus representants al Parlament Europeu, al Congrés i al Senat. Recorden que en les manifestacions també aplaudien el darrer punt del manifest que demanava la dimissió dels responsables.
A nivell de Torreblanca hem d’agrair la decisió de Jorge Méndez que ha assistit , per voluntat pròpia, a les reunions de la Plataforma per la Dignitat del Llaurador i ha pressionat per a que es produïren les dues concentracions que han tingut lloc en la Plaça Major. Gràcies a la seua constància, l’ajuntament ha passat de la desídia mostrada en la primera concentració, en la que ni l’Alcaldessa ni el Regidor d’Agricultura, ni cap altre regidor o regidora el va acompanyar en el balcó de l’edifici municipal, on es va trobar sense megafonia i sense que ningú tallara el tràfic mentre es llegia el manifest, a una postura més participativa en aquesta segona concentració, solucionant totes aquestes mancances. Però la feina no ha acabat, cada vegada és més difícil solucionar el mal que s’ha fet; però encara queda un mecanisme que pot aturar aquest procés i és aplicar la clàusula de salvaguarda. Les Corts Valencianes tenen previst aprovar-la a petició de Compromís. Sembla que la pressió del moviment realitzat tindrà algun fruit ja que pareix que la postura inicial del Ministeri d’Agricultura, que volia espera al proper octubre per a valorar si era necessari demanar-la, ara ja ha canviat a una altra més favorable a considerar-ho. Si volem aconseguir-ho ens hem de mobilitzar totes i tots, avui TOTS SOM LLAURADORS.
