Opinió
Amb Fuster a la barbería
Fuster fou un “home de poble” com es sol dir, venia a la capital una vegada la setmana i es quedava poc, el suficient per xerrar amb els amics, a la tertúlia o fora d´ ella, veure llibres a Rigal, Dàvila o a les les llibreries de vell del carrer La Nau, també, aprofitava el moment per a coses més elementals, més corrents: comprar el café per sa mare, que tenia que ser de Barrachina, el conyac Torres o Mascaró al celler Casanova al carrer de Russafa, i de tard en tard, fins i tot, a una barberia al carrer de Les Comèdies.
En ocasions es deixava acompanyar fins l´ estació on prenia el tren per anar-hi a Sueca. Doncs be, vaig tindre el gust de fer-li companyia, i recorde una vegada d’ aquestes per les raons que vos exposaré tot seguit, puix en va regalar un llibre que conserve com or en pany. El cas és que un dia anàrem junts a veure llibres de vell al carrer de la Nau, ell volia buscar algunes papers de contingut sociopolític per encàrrec de l’exiliat català resident a París Jordi Arquer, tot un personatge, puix havia estat fundador del Partit Obrer d´ Unificació Marxista (POUM) al 1934, a canvi aquest darrer li enviava a Fuster altres papers. Aleshores, caigué a les nostres mans un exemplar del llibre “ Socialismo y Anarquisme” del pare Antoni Vicent, a l´ edició de 1893, Joan em digué “pren un regal per que ho estudies”.
Una vegada eixirem de la llibreria, Fuster en demanà que l’ acompanyés al barber, ja que érem molt a prop, tan sols a uns patis entre el carrer de la Nau i el de la Pau, enmig del Carrer de les Comèdies. Aleshores, entrà altre client, i resultà ser un antic company de curs de Fuster, cal recordar com al carrer San Josep a Sueca a sa casa el nostre amic sempre conservà la placa d’advocat, “Juan de la Cruz Fuster, abogado” deia; el nou client tenia una bona amistat amb Joan, exercia com lletrat amb una clientela de classe mitjana i de burgesia local, es va encetar la conversa, aleshores, sorgí un tema que després es va desenvolupà a “Nosaltres els Valencians”, el de la burgesia valenciana, la del cap i casal, sobre la qual el pensament de Fuster insistiria en allò de que “ Hauria d´ haver una burgesia que mantingués el tó”. Fou una conversa afable de barberia, de les que es donaven en aquests tipus d´ encontres, jo assistí una mica sorprès i amb silenci, em limitava a escoltar. Al final el nou, l’advocat, li donà la raó, no recorde el seu nom , si un poc el seu físic, amb seu bon vestit i la corbata.
Aquest record en surt ara puix, avui per avui, malgrat que han passat cinquanta anys, seguim amb una burgesia que no te el “to”, continua sucursalista, indolent, pendent més del negocis especulatius que d’altres coses, com ja deixà escrit Fuster.
VICENT ÀLVAREZ
Fuster fou un “home de poble” com es sol dir, venia a la capital una vegada la setmana i es quedava poc, el suficient per xerrar amb els amics, a la tertúlia o fora d´ ella, veure llibres a Rigal, Dàvila o a les les llibreries de vell del carrer La Nau, també, aprofitava el moment per a coses més elementals, més corrents: comprar el café per sa mare, que tenia que ser de Barrachina, el conyac Torres o Mascaró al celler Casanova al carrer de Russafa, i de tard en tard, fins i tot, a una barberia al carrer de Les Comèdies.
En ocasions es deixava acompanyar fins l´ estació on prenia el tren per anar-hi a Sueca. Doncs be, vaig tindre el gust de fer-li companyia, i recorde una vegada d’ aquestes per les raons que vos exposaré tot seguit, puix en va regalar un llibre que conserve com or en pany. El cas és que un dia anàrem junts a veure llibres de vell al carrer de la Nau, ell volia buscar algunes papers de contingut sociopolític per encàrrec de l’exiliat català resident a París Jordi Arquer, tot un personatge, puix havia estat fundador del Partit Obrer d´ Unificació Marxista (POUM) al 1934, a canvi aquest darrer li enviava a Fuster altres papers. Aleshores, caigué a les nostres mans un exemplar del llibre “ Socialismo y Anarquisme” del pare Antoni Vicent, a l´ edició de 1893, Joan em digué “pren un regal per que ho estudies”.
Una vegada eixirem de la llibreria, Fuster en demanà que l’ acompanyés al barber, ja que érem molt a prop, tan sols a uns patis entre el carrer de la Nau i el de la Pau, enmig del Carrer de les Comèdies. Aleshores, entrà altre client, i resultà ser un antic company de curs de Fuster, cal recordar com al carrer San Josep a Sueca a sa casa el nostre amic sempre conservà la placa d’advocat, “Juan de la Cruz Fuster, abogado” deia; el nou client tenia una bona amistat amb Joan, exercia com lletrat amb una clientela de classe mitjana i de burgesia local, es va encetar la conversa, aleshores, sorgí un tema que després es va desenvolupà a “Nosaltres els Valencians”, el de la burgesia valenciana, la del cap i casal, sobre la qual el pensament de Fuster insistiria en allò de que “ Hauria d´ haver una burgesia que mantingués el tó”. Fou una conversa afable de barberia, de les que es donaven en aquests tipus d´ encontres, jo assistí una mica sorprès i amb silenci, em limitava a escoltar. Al final el nou, l’advocat, li donà la raó, no recorde el seu nom , si un poc el seu físic, amb seu bon vestit i la corbata.
Aquest record en surt ara puix, avui per avui, malgrat que han passat cinquanta anys, seguim amb una burgesia que no te el “to”, continua sucursalista, indolent, pendent més del negocis especulatius que d’altres coses, com ja deixà escrit Fuster.
VICENT ÀLVAREZ
