Opinión
ESTEM BUSCANT AL “TORREBLANQUÍ TOP 10”.
A cada poble hi ha persones encantadores que honoren la seua existència i la de tots els que es relacionen en ells. Poden ser persones anònimes i no per això perden la seua categoria de notables.
Volem referir-nos ara als que han despuntat més del normal en alguna faceta i han traspassat l'àmbit ciutadà. Son personatges que, habitualment (no sempre), han fet vida fora de la seua casa natalícia. És de lògica acceptar que en molts pobles no es troben eines suficients per a que puguen destacar en altres contexts que no siguen estrictament municipals. No farà falta enumerar les causes que porten a esta conclusió. El cert és que, sense desmerèixer gens als genis que poc han viatjat, són més numerosos els que ha tingut una existència fora del nostre estimat poble.
Ens agradaria fer una repassada als paisanos que ens han precedit i trobar al més important de tots ells. Enseguida apareixien els noms de Vidal i Salvador en Literatura, Domingo Fabregat entre els religiosos, Josep Clarà en Medicina, Roca Traver entre els historiadors, Eduardo París Pitarch entre els alcaldes, José Joaquin Fabregat en l'Art, i alguns més que ens donarien una col·lecció prou numerosa. Seria interessant conèixer quin lloc ocupen estos personatges entre l'imaginari dels torreblanquins.
Entre els noms que no hem citat està Francesc Climent, i ho hem fet ben a propòsit per creure que el personatge es mereixedor de “donar-li menjar apart”. Per confirmar-ho serà bo recordar alguns mèrits de Francesc:
--va viure en la difícil època del Cisma d'Occident, concretament entre 1349 i 1430.
--és un dels més fidels servidors de Pedro de Luna (Benet XIII o “Papa Luna”).
--va arribar a ocupar 45 càrrecs o treballs (evidentment de forma alternativa).
--entre els càrrecs més coneguts estan el de bisbe de Tarassona, Mallorca i Tortosa.
--en 2 ocasions també va ser bisbe de Barcelona.
--entre 1419 i la seua mort era Patriarca de Jerusalem, jerarquia similar a la d'un Arquebisbe.
--el Papa Luna el va fer Arquebisbe de Saragossa, el major càrrec eclesiàstic de la Corona d'Aragó. No oblidem que la Corona comprenia València, Aragó, Catalunya, Mallorca, Sicília, Còrsega, Sardenya i Nàpols.
--però a més, exercia de Tresorer Papal, la major autoritat financera del Cisma (sector d'Avinyó).
--i també de Nunci Papal (o sigui, “ambaixador del Papa”) a la poderosa cort de Castella.
--de moltes més temes de la seua vida podríem comentar, com els seus viatges per Europa, la especial sintonia amb Benet XIII, la relació respecte al Compromís de Casp, l'enorme contribució a l'acabament de la Catedral de Barcelona, el patiment durant els terratrèmols de Catalunya, i mil asuntos més que omplen pàgines i pàgines de la Història d'aquell temps.
I tenim que preguntar-nos: ...perquè sabíem tan poc de Francesc i la seua rellevància? ... ... L'explicació és que, per aquelles casualitats de la vida, poquíssims historiadors l'havien investigat, cosa absolutament sorprenent, ja que en tots els tractats de l'època era citat, però mai en detall.
Recentment, s'han pogut analitzar els més de 1.200 documents que parlen d'ell, i tot gràcies a una de les seues qualitats més singulars: la meticulositat. Francesc Climent era un mestre en eixa virtut: era lògic en qui ostentava el càrrec de Tresorer Papal. Francesc guardava tots els escrits que li arribaven i se'ls emportava allà on anava. Gràcies a això, els seus documents es conserven (en bon estat) en l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, on va morir en 1430. Els detalls que hem donat, son menuda mostra de la vida dinàmica, distreta, apassionant i llarga (va arribar als 82 anys) que va viure. Poc a poc, el personatge va adquirint reconeixements que el van situant en el lloc de la Història que li correspon.
Davant del “palmarés” que s'ha comprovat, i sense desmerèixer en res els demés torreblanquins citats,, Climent és un “animal històric” d'una altra magnitud, a suficient distància d'ells per a que siga considerat com el més notori “TOP 10” dels torreblanquins nascuts mai a Torreblanca.
Estem molt satisfets de contribuir a traure'l a la “superfície”, que des d'ara puga divulgar-se tant com mereix la seua insigne figura i, que entre els torreblanquins el anem fem nostre i l'estimem com cal.
EDUARDO PARÍS MUÑOZ. Barcelona, 9 d'octubre de 2019.
A cada poble hi ha persones encantadores que honoren la seua existència i la de tots els que es relacionen en ells. Poden ser persones anònimes i no per això perden la seua categoria de notables.
Volem referir-nos ara als que han despuntat més del normal en alguna faceta i han traspassat l'àmbit ciutadà. Son personatges que, habitualment (no sempre), han fet vida fora de la seua casa natalícia. És de lògica acceptar que en molts pobles no es troben eines suficients per a que puguen destacar en altres contexts que no siguen estrictament municipals. No farà falta enumerar les causes que porten a esta conclusió. El cert és que, sense desmerèixer gens als genis que poc han viatjat, són més numerosos els que ha tingut una existència fora del nostre estimat poble.
Ens agradaria fer una repassada als paisanos que ens han precedit i trobar al més important de tots ells. Enseguida apareixien els noms de Vidal i Salvador en Literatura, Domingo Fabregat entre els religiosos, Josep Clarà en Medicina, Roca Traver entre els historiadors, Eduardo París Pitarch entre els alcaldes, José Joaquin Fabregat en l'Art, i alguns més que ens donarien una col·lecció prou numerosa. Seria interessant conèixer quin lloc ocupen estos personatges entre l'imaginari dels torreblanquins.
Entre els noms que no hem citat està Francesc Climent, i ho hem fet ben a propòsit per creure que el personatge es mereixedor de “donar-li menjar apart”. Per confirmar-ho serà bo recordar alguns mèrits de Francesc:
--va viure en la difícil època del Cisma d'Occident, concretament entre 1349 i 1430.
--és un dels més fidels servidors de Pedro de Luna (Benet XIII o “Papa Luna”).
--va arribar a ocupar 45 càrrecs o treballs (evidentment de forma alternativa).
--entre els càrrecs més coneguts estan el de bisbe de Tarassona, Mallorca i Tortosa.
--en 2 ocasions també va ser bisbe de Barcelona.
--entre 1419 i la seua mort era Patriarca de Jerusalem, jerarquia similar a la d'un Arquebisbe.
--el Papa Luna el va fer Arquebisbe de Saragossa, el major càrrec eclesiàstic de la Corona d'Aragó. No oblidem que la Corona comprenia València, Aragó, Catalunya, Mallorca, Sicília, Còrsega, Sardenya i Nàpols.
--però a més, exercia de Tresorer Papal, la major autoritat financera del Cisma (sector d'Avinyó).
--i també de Nunci Papal (o sigui, “ambaixador del Papa”) a la poderosa cort de Castella.
--de moltes més temes de la seua vida podríem comentar, com els seus viatges per Europa, la especial sintonia amb Benet XIII, la relació respecte al Compromís de Casp, l'enorme contribució a l'acabament de la Catedral de Barcelona, el patiment durant els terratrèmols de Catalunya, i mil asuntos més que omplen pàgines i pàgines de la Història d'aquell temps.
I tenim que preguntar-nos: ...perquè sabíem tan poc de Francesc i la seua rellevància? ... ... L'explicació és que, per aquelles casualitats de la vida, poquíssims historiadors l'havien investigat, cosa absolutament sorprenent, ja que en tots els tractats de l'època era citat, però mai en detall.
Recentment, s'han pogut analitzar els més de 1.200 documents que parlen d'ell, i tot gràcies a una de les seues qualitats més singulars: la meticulositat. Francesc Climent era un mestre en eixa virtut: era lògic en qui ostentava el càrrec de Tresorer Papal. Francesc guardava tots els escrits que li arribaven i se'ls emportava allà on anava. Gràcies a això, els seus documents es conserven (en bon estat) en l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, on va morir en 1430. Els detalls que hem donat, son menuda mostra de la vida dinàmica, distreta, apassionant i llarga (va arribar als 82 anys) que va viure. Poc a poc, el personatge va adquirint reconeixements que el van situant en el lloc de la Història que li correspon.
Davant del “palmarés” que s'ha comprovat, i sense desmerèixer en res els demés torreblanquins citats,, Climent és un “animal històric” d'una altra magnitud, a suficient distància d'ells per a que siga considerat com el més notori “TOP 10” dels torreblanquins nascuts mai a Torreblanca.
Estem molt satisfets de contribuir a traure'l a la “superfície”, que des d'ara puga divulgar-se tant com mereix la seua insigne figura i, que entre els torreblanquins el anem fem nostre i l'estimem com cal.
EDUARDO PARÍS MUÑOZ. Barcelona, 9 d'octubre de 2019.
