Opinión
ESGRAFIATS, EXALTACIO SUPREMA DEL BARROC
![[Img #75510]](http://el7set.es/upload/images/11_2019/7868_20191103_105935.jpg)
![[Img #75509]](http://el7set.es/upload/images/11_2019/6169_20191103_110104.jpg)
Han hagut de passar més de 200 anys i el fet casual que fa un temps les ames de casa decidiren instal·lar el Betlem dins l´església possibilitant el descobriment dels esgrafiats al aumentar la il·luminació de les voltes, perquè hui comencem a gaudir, gràcies al finançament de la Diputació i la perseverança del pàrroc Nuno Vieira en aconseguir-lo, de aquells àngels, figures antropomorfes, fulles d´acant, flors i altres fruites que ens mostren el barroc més pur en tota la seua glòria.
Aquests esgrafiats corresponen a la fàbrica de la primitiva església del segle XVII, aquella menuda església de 12x30 metres que va ser construïda en quedar-se menuda la de Sant Francesc després del creixement demogràfic experimentat pel poble al llarg del segle XVII
Existia en aquesta època el gust d´acabar els murs i voltes amb revestiments de morter a la calç interposant dues capes de distints colors que una vegada seca la inferior i aplicada una superior estant encara aquesta fresca es dibuixava un motiu pictòric que després seria raspallat en algunes de les seus parts fent sobreeixir d'aquesta manera el color inferior i formant així un baix relleu decoratiu.
Passada aquesta moda, en la segona meitat del segle XVIII tal com es van introduint els gustos neoclàssics comence a decaure el seu ús. Afortunadament els murs ja esgrafiats van ser tapats amb pintura a la calç i no amb un nou revoc que els haguera fet perdre's per a sempre i és per això que en la resta de l´edifici quan es fa l´ampliació ja no s´en executen més. . De ahí la seu importància, ja que juntament amb la mostra de frisó i cornisa situats al cor n'ajuden a vore l´aspecte que haguera pogut tindre tota l´església al segle XVII.
En l´actualitat es conserven els del cancel, els del mur de la façana en la seu part interior des de el cor fins a la volta central, els de part de l´antiga primera capella de la part de l'evangeli en algun arc de la nau central, al frisó de la mostra de cornisa abans al·ludida així com en l´arc rebaixat que s'ostenta el cor en la seua part frontal però no en la inferior, ja que els dos arcs de mig punt que subjecten les portes d´accés continuara amagant-los a pesar de la reforma feta fa un any..
Una poc afortunada restauració de la façana en els anys 80 va acabar fent desapareixer el també frisó de fulles d´acant que la rematava i que donava realç a un conjunt de per si ja senzill per al que sol ser el barroc.
![[Img #75510]](http://el7set.es/upload/images/11_2019/7868_20191103_105935.jpg)
![[Img #75509]](http://el7set.es/upload/images/11_2019/6169_20191103_110104.jpg)
Han hagut de passar més de 200 anys i el fet casual que fa un temps les ames de casa decidiren instal·lar el Betlem dins l´església possibilitant el descobriment dels esgrafiats al aumentar la il·luminació de les voltes, perquè hui comencem a gaudir, gràcies al finançament de la Diputació i la perseverança del pàrroc Nuno Vieira en aconseguir-lo, de aquells àngels, figures antropomorfes, fulles d´acant, flors i altres fruites que ens mostren el barroc més pur en tota la seua glòria.
Aquests esgrafiats corresponen a la fàbrica de la primitiva església del segle XVII, aquella menuda església de 12x30 metres que va ser construïda en quedar-se menuda la de Sant Francesc després del creixement demogràfic experimentat pel poble al llarg del segle XVII
Existia en aquesta època el gust d´acabar els murs i voltes amb revestiments de morter a la calç interposant dues capes de distints colors que una vegada seca la inferior i aplicada una superior estant encara aquesta fresca es dibuixava un motiu pictòric que després seria raspallat en algunes de les seus parts fent sobreeixir d'aquesta manera el color inferior i formant així un baix relleu decoratiu.
Passada aquesta moda, en la segona meitat del segle XVIII tal com es van introduint els gustos neoclàssics comence a decaure el seu ús. Afortunadament els murs ja esgrafiats van ser tapats amb pintura a la calç i no amb un nou revoc que els haguera fet perdre's per a sempre i és per això que en la resta de l´edifici quan es fa l´ampliació ja no s´en executen més. . De ahí la seu importància, ja que juntament amb la mostra de frisó i cornisa situats al cor n'ajuden a vore l´aspecte que haguera pogut tindre tota l´església al segle XVII.
En l´actualitat es conserven els del cancel, els del mur de la façana en la seu part interior des de el cor fins a la volta central, els de part de l´antiga primera capella de la part de l'evangeli en algun arc de la nau central, al frisó de la mostra de cornisa abans al·ludida així com en l´arc rebaixat que s'ostenta el cor en la seua part frontal però no en la inferior, ja que els dos arcs de mig punt que subjecten les portes d´accés continuara amagant-los a pesar de la reforma feta fa un any..
Una poc afortunada restauració de la façana en els anys 80 va acabar fent desapareixer el també frisó de fulles d´acant que la rematava i que donava realç a un conjunt de per si ja senzill per al que sol ser el barroc.



















