UN REGAL DE NADAL PER AL NOSTRE PATRIMONI I LA NOSTRA HISTORIA
![[Img #76254]](http://el7set.es/upload/images/01_2020/8261_unnamed.jpg)
Quan de menut solia els diumenges pujar al calvari amb els meus pares, per què la meua infantesa encara correspon a aquella època en què la gent del poble solia en dia de festa arreglar-se i eixir a passejar cap al centre per prendre alguna cosa o menjar un pastel abans d´anar al cine o al futbol, no haguera pogut imaginar que dècades després, aquella imatge desdibuixada d´una Dolorosa i un Crist a la creu que tan m´agradava veure assomat als barrots de ferro forjat i que a la vegada em donava un poc de por a causa del´estat en runa en què s' encontrava tot l´edifici acabaria portant-me a exercir d´investigador i tal vegada descobridor del nostre patrimoni local perdut.
Estic referint-me clar a l´ermita de Sant Francesc.
El seu origen ha estat o està sent per als historiadors un trencacaps però jo en aquest moment em centraré en l´interior i més en concret amb la seua decoració.
A propòsit de les obres de rehabilitació als anys noranta, aquelles imatges que he citat abans es va poder comprobar que només eren la punta d´iceberg d´un conjunt de pintures murals antiquíssimes corresponents al moment de la segona fundació del poble en 1576 i les quals podem gaudir una vegada ja restaurades.
Si es centrem en l´absis veiem que per davall de la dolorosa hi ha com requadres amb motius vegetals com fent d'emmarc a algun motiu central que actualment no es trobe.
Fins ara la unica menció a aquesta decoració l´encontrem feta per Francisco Roca al seu llibre "Noticias históricas de Torreblanca" en la que ens diu que el retaule de Sant Francesc va ser arrancat en 1936 a l´inici de la guerra i per tant deduint perdut al mateix temps que la resta de les obres tant de Sant Francesc com l'ermita del calvari i església de Sant Bartomeu.
Almenys aixina ho creia jo i probablement tota la gent del poble.
Ara fa uns mesos vaig encontrar un recull de premsa en el que s´afirmava que el del.legat provincial de belles arts va iniciar en Torreblanca el dia 28 de juliol de 1936 el seu recorregut per la província en busca d´objectes d´art recollint del nostre poble alguns retaules de certa categoria i un llenç de gran mida i gran valor. Com no podia ser d´una altra manera vaig tirar del fil i aquest em va portar a un altre recull de premsa del dia 20 d'agost de 1936 en què ja es parlava de tots el pobles per on havia estat el delegat i totes les obres de les quals havia confiscat.
A partir d´ eixe moment ja vaig tindre constància que l´esmentat del.legat recull el quadre d´Orient que tenim a l´església de Sant Bartomeu, un satxer de forja de l´ermita del calvari i un altre retaule de l'ermita de Sant Francesc en el qual ja es descriu la seua temàtica "La Missa de Sant Gregori".
Per corroborar que tota aquesta informació fóra certa i més encara en temps bèl·lics, vaig consultar també la causa oberta de després de la guerra en la qual es descriuen els fets ocorreguts al poble des de 1936 a 1939. Per respete a les famílies de les persones que allí apareixen no ho publicaré de manera íntegra sinó tan sols els dos paràgrafs més interessants.
" Ya en el mes de julio de 1936 personase en esta villa un delegado de Bellas Artes, llevándose un lienzo de gran valor de la iglesia parroquial que representava la reconquista de la Santa Custodia robada de la parroquia por los corsarios berberiscos. El mismo delegado, se llevó también un altar de la antigua iglesia de San Francisco Javier, y un candelabro grande de hierro forjado de la ermita del Cristo del Calvario ".
"La Iglesia de San Francisco Javier fue igualmente saqueada e incendiadas sus imágenes y ornamentos. Así mismo lo fue la ermita del poblado de Torrenostra y la del Santo Cristo del calvario, fervorosamente venerado, al que despedazaron en medio de grotescas injurias, rememorando con ello la sagrada muerte y pasión. De la iglesia parroquial fue saqueado por un delegado del gobierno rojo un lienzo de gran valor, que simbolizaba la reconquista de la Santa Custodia, robada de la parroquia por los corsarios berberiscos. El mismo delegado se llevó también el altar mayor de la iglesia de San Francisco, considerado arquitectónicamente como una joya artística" .
El motiu d´haver-se emportat aquestes peces del poble no era altre que preservar-les de la barbàrie destructiva contra el patrimoni artístic i documental que es preveia que ocorreria una vegada esclatada la guerra tal com es va poder comprovar després que va ocórrer i que per evitar-ho el govern va crear la junta de confiscació i protecció del patrimoni artístic el dia 23 de juliol de 1936 salvaguardant així el més representatiu i valuós de cada municipi i que una vegada acabada la guerra passaria a nomenar-se junta de recuperació i a la qual es podia sol·licitar que les obres confiscades foren reintegrades als seus legítims propietaris.
El destí del quadre d´Orient el sabem per què hui torne ha estar penjant a l´altar major de l'església de Sant Bartomeu però que li va ocórrer al retaule de Sant Francesc ?.
Com que les obres una vegada confiscades van ser depositades al museu de belles arts de Castelló el següent pas seria visitar el museu per si el retaule continuara allí. Efectivament allí està.
Com comprendreu en veure´l vaig sentir una alegria immensa i després de passejar el museu i no encontrar altre retaule amb la temàtica de "La Missa de Sant Gregori " baix deduir que part del retaule allí exposat seria el nostre retaule de Sant Francesc.
Per a portar-me a tal deducció m'he basat en què van ser 3 les taules confiscades amb la temàtica de "La Missa de Sant Gregori" a la província de Castelló. La de Torreblanca, Onda i Sant Mateu. Aquestes dues últimes ja van ser tornades a les seues corresponents parròquies per tant l'exposta al museu seria la de Sant Francesc.
Amb la fitxa de les obres confiscades a Torreblanca es donen les mides de la taula central que coincideixen pràcticament en
l´exposada al museu a la vegada que es parle també d´un àtic del qual també es donen les mides i de dues columnes que no estan exposades i que tot encaixaria en el buit en blanc que he comentat abans.
La taula porte inscrit l´any en què va ser pintada (1572 ) data molt pròxima a la de repoblació de (1576 ) i que ens estaria indicant que pocs anys abans de la constitució jurídica del poble per segona vegada aquest ja poguera estar habitat amb la seua església oficiant misses, cosa tampoc descartable que davant l'abandonament de cases i terres en quasi un segle hi haguera gent que decidira instal.lar-se en elles. De fet quatre-cents cinquanta anys després continue passant amb l'ocupació de habitatges buits.
Centrant-nos ja en l´obra en si, es tracta d'una taula pintada al tremp de 187 x 127 cm,
d´autor desconegut . No es tracta d´una obra mestra de cap pintor afamat del moment sinó a l'obra d'una forta impremta popular com correspondria a la repoblació d'un poble que en eixe moment contaria tan sols amb una quarantena de families i que no es podria permetre econòmicament una altra cosa.
En el centre està pintat l'instant en què el Papa Gregori I oficiant la missa en la basílica de la Santa Creu de Jerusalem davant el dubte
d´uns acòlits de la presència de Crist en
l´eucaristia aquest apareix de dins d´un arca sobre l´altar , nu , coronat d´espines, sostingut per un àngel i de quina ferida al costat s´ ompli el calis amb la seua sang.
La resta de la taula està dedicada al sufragi
d´animes en la que en la part baixa dreta correspon a l´infern amb una gran caldera en la qual el dimoni transporta amb barca als condemnats pels 7 pecats capitals i que en la part baixa esquerra representa als elegits del purgatori de camí per travessar les muralles de Jerusalem per estar al cel en companyia de Jesucrist i la Mare de déu representats en la part alta central juntament amb sants i apòstols encapçalats per Sant Pere qui porta la clau del cel per entrar les animes.
Al llarg de l´escena apareixen diversos àngels, des del que acompanya al xiquet en el limbe, fins als que anuncien als elegits així com els que porten símbols de la passió de Crist com són la creu i la columna de flagel·lació.
Tant la temàtica de Sant Gregori com la del judici final són temàtiques molt pròpies del segle XV i XVI la primera per un intent de sobrerepresentat la iconografia religiosa i la segona per una obsessió amb la mort i el poder encontrar la salvació de l´ànima provocada tal vegada per les nombroses pestes medievals.
A partir d´ara cal seguir investigant. Segona parada Madrid, fons del tresor artístic a l'Institut de patrimoni històric espanyol per si apareguera la fotografia que demostrara definitivament la procedència de l´obra, ja que el museu amb la ressenya al costat de la taula quan parla de la procedència la té catalogada com que prové de la junta de recuperació sense cap menció al poble de Torreblanca i cal també esbrinar perquè aquesta obra una vegada acabada la guerra no va retornar al poble com sí que ho va fer el quadre del lleó i la custòdia d´Orient.
Sant Francesc continua tenint un lloc reservat, en original o copia deu de ser ocupat.
Quan de menut solia els diumenges pujar al calvari amb els meus pares, per què la meua infantesa encara correspon a aquella època en què la gent del poble solia en dia de festa arreglar-se i eixir a passejar cap al centre per prendre alguna cosa o menjar un pastel abans d´anar al cine o al futbol, no haguera pogut imaginar que dècades després, aquella imatge desdibuixada d´una Dolorosa i un Crist a la creu que tan m´agradava veure assomat als barrots de ferro forjat i que a la vegada em donava un poc de por a causa del´estat en runa en què s' encontrava tot l´edifici acabaria portant-me a exercir d´investigador i tal vegada descobridor del nostre patrimoni local perdut.
Estic referint-me clar a l´ermita de Sant Francesc.
El seu origen ha estat o està sent per als historiadors un trencacaps però jo en aquest moment em centraré en l´interior i més en concret amb la seua decoració.
A propòsit de les obres de rehabilitació als anys noranta, aquelles imatges que he citat abans es va poder comprobar que només eren la punta d´iceberg d´un conjunt de pintures murals antiquíssimes corresponents al moment de la segona fundació del poble en 1576 i les quals podem gaudir una vegada ja restaurades.
Si es centrem en l´absis veiem que per davall de la dolorosa hi ha com requadres amb motius vegetals com fent d'emmarc a algun motiu central que actualment no es trobe.
Fins ara la unica menció a aquesta decoració l´encontrem feta per Francisco Roca al seu llibre "Noticias históricas de Torreblanca" en la que ens diu que el retaule de Sant Francesc va ser arrancat en 1936 a l´inici de la guerra i per tant deduint perdut al mateix temps que la resta de les obres tant de Sant Francesc com l'ermita del calvari i església de Sant Bartomeu.
Almenys aixina ho creia jo i probablement tota la gent del poble.
Ara fa uns mesos vaig encontrar un recull de premsa en el que s´afirmava que el del.legat provincial de belles arts va iniciar en Torreblanca el dia 28 de juliol de 1936 el seu recorregut per la província en busca d´objectes d´art recollint del nostre poble alguns retaules de certa categoria i un llenç de gran mida i gran valor. Com no podia ser d´una altra manera vaig tirar del fil i aquest em va portar a un altre recull de premsa del dia 20 d'agost de 1936 en què ja es parlava de tots el pobles per on havia estat el delegat i totes les obres de les quals havia confiscat.
A partir d´ eixe moment ja vaig tindre constància que l´esmentat del.legat recull el quadre d´Orient que tenim a l´església de Sant Bartomeu, un satxer de forja de l´ermita del calvari i un altre retaule de l'ermita de Sant Francesc en el qual ja es descriu la seua temàtica "La Missa de Sant Gregori".
Per corroborar que tota aquesta informació fóra certa i més encara en temps bèl·lics, vaig consultar també la causa oberta de després de la guerra en la qual es descriuen els fets ocorreguts al poble des de 1936 a 1939. Per respete a les famílies de les persones que allí apareixen no ho publicaré de manera íntegra sinó tan sols els dos paràgrafs més interessants.
" Ya en el mes de julio de 1936 personase en esta villa un delegado de Bellas Artes, llevándose un lienzo de gran valor de la iglesia parroquial que representava la reconquista de la Santa Custodia robada de la parroquia por los corsarios berberiscos. El mismo delegado, se llevó también un altar de la antigua iglesia de San Francisco Javier, y un candelabro grande de hierro forjado de la ermita del Cristo del Calvario ".
"La Iglesia de San Francisco Javier fue igualmente saqueada e incendiadas sus imágenes y ornamentos. Así mismo lo fue la ermita del poblado de Torrenostra y la del Santo Cristo del calvario, fervorosamente venerado, al que despedazaron en medio de grotescas injurias, rememorando con ello la sagrada muerte y pasión. De la iglesia parroquial fue saqueado por un delegado del gobierno rojo un lienzo de gran valor, que simbolizaba la reconquista de la Santa Custodia, robada de la parroquia por los corsarios berberiscos. El mismo delegado se llevó también el altar mayor de la iglesia de San Francisco, considerado arquitectónicamente como una joya artística" .
El motiu d´haver-se emportat aquestes peces del poble no era altre que preservar-les de la barbàrie destructiva contra el patrimoni artístic i documental que es preveia que ocorreria una vegada esclatada la guerra tal com es va poder comprovar després que va ocórrer i que per evitar-ho el govern va crear la junta de confiscació i protecció del patrimoni artístic el dia 23 de juliol de 1936 salvaguardant així el més representatiu i valuós de cada municipi i que una vegada acabada la guerra passaria a nomenar-se junta de recuperació i a la qual es podia sol·licitar que les obres confiscades foren reintegrades als seus legítims propietaris.
El destí del quadre d´Orient el sabem per què hui torne ha estar penjant a l´altar major de l'església de Sant Bartomeu però que li va ocórrer al retaule de Sant Francesc ?.
Com que les obres una vegada confiscades van ser depositades al museu de belles arts de Castelló el següent pas seria visitar el museu per si el retaule continuara allí. Efectivament allí està.
Com comprendreu en veure´l vaig sentir una alegria immensa i després de passejar el museu i no encontrar altre retaule amb la temàtica de "La Missa de Sant Gregori " baix deduir que part del retaule allí exposat seria el nostre retaule de Sant Francesc.
Per a portar-me a tal deducció m'he basat en què van ser 3 les taules confiscades amb la temàtica de "La Missa de Sant Gregori" a la província de Castelló. La de Torreblanca, Onda i Sant Mateu. Aquestes dues últimes ja van ser tornades a les seues corresponents parròquies per tant l'exposta al museu seria la de Sant Francesc.
Amb la fitxa de les obres confiscades a Torreblanca es donen les mides de la taula central que coincideixen pràcticament en
l´exposada al museu a la vegada que es parle també d´un àtic del qual també es donen les mides i de dues columnes que no estan exposades i que tot encaixaria en el buit en blanc que he comentat abans.
La taula porte inscrit l´any en què va ser pintada (1572 ) data molt pròxima a la de repoblació de (1576 ) i que ens estaria indicant que pocs anys abans de la constitució jurídica del poble per segona vegada aquest ja poguera estar habitat amb la seua església oficiant misses, cosa tampoc descartable que davant l'abandonament de cases i terres en quasi un segle hi haguera gent que decidira instal.lar-se en elles. De fet quatre-cents cinquanta anys després continue passant amb l'ocupació de habitatges buits.
Centrant-nos ja en l´obra en si, es tracta d'una taula pintada al tremp de 187 x 127 cm,
d´autor desconegut . No es tracta d´una obra mestra de cap pintor afamat del moment sinó a l'obra d'una forta impremta popular com correspondria a la repoblació d'un poble que en eixe moment contaria tan sols amb una quarantena de families i que no es podria permetre econòmicament una altra cosa.
En el centre està pintat l'instant en què el Papa Gregori I oficiant la missa en la basílica de la Santa Creu de Jerusalem davant el dubte
d´uns acòlits de la presència de Crist en
l´eucaristia aquest apareix de dins d´un arca sobre l´altar , nu , coronat d´espines, sostingut per un àngel i de quina ferida al costat s´ ompli el calis amb la seua sang.
La resta de la taula està dedicada al sufragi
d´animes en la que en la part baixa dreta correspon a l´infern amb una gran caldera en la qual el dimoni transporta amb barca als condemnats pels 7 pecats capitals i que en la part baixa esquerra representa als elegits del purgatori de camí per travessar les muralles de Jerusalem per estar al cel en companyia de Jesucrist i la Mare de déu representats en la part alta central juntament amb sants i apòstols encapçalats per Sant Pere qui porta la clau del cel per entrar les animes.
Al llarg de l´escena apareixen diversos àngels, des del que acompanya al xiquet en el limbe, fins als que anuncien als elegits així com els que porten símbols de la passió de Crist com són la creu i la columna de flagel·lació.
Tant la temàtica de Sant Gregori com la del judici final són temàtiques molt pròpies del segle XV i XVI la primera per un intent de sobrerepresentat la iconografia religiosa i la segona per una obsessió amb la mort i el poder encontrar la salvació de l´ànima provocada tal vegada per les nombroses pestes medievals.
A partir d´ara cal seguir investigant. Segona parada Madrid, fons del tresor artístic a l'Institut de patrimoni històric espanyol per si apareguera la fotografia que demostrara definitivament la procedència de l´obra, ja que el museu amb la ressenya al costat de la taula quan parla de la procedència la té catalogada com que prové de la junta de recuperació sense cap menció al poble de Torreblanca i cal també esbrinar perquè aquesta obra una vegada acabada la guerra no va retornar al poble com sí que ho va fer el quadre del lleó i la custòdia d´Orient.
Sant Francesc continua tenint un lloc reservat, en original o copia deu de ser ocupat.
