Remar tots junts, però en quina direcció?

És molt freqüent dir i escoltar frases que no tenen discussió i que són evidents: pel bé del poble, mirar per tots, o com estic sentint molt darrerament, remar tots junts. El significat superficial d’estes frases és totalment indiscutible; qui ha de dir que no hem de remar tots junts en el sentit de que cadascú de nosaltres està obligat a col·laborar en la solució dels problemes que tenim? Dient-ho més clar, en solucionar l’actual crisi de la COVID-19, que és el tema quasi únic de debat actual.

Intentem entrar més profundament en el significat d’eixes frases “indiscutibles”; anem a remar tots junts, però, en quina direcció? La pregunta no és banal. Si ens referim a la sanitat, haurem de decidir si li donem els recursos suficients a la sanitat pública, base essencial del nostre sistema sanitari, o si anem a privatitzar-la, passant a dependre la nostra salut del benefici de les entitats privades. En quina direcció remem? En la de rescatar la banca una vegada i una altra mentre esta no perdona el desnonament a moltes famílies, deixant-les al carrer? Remem per a omplir-nos les butxaques i especular a costa de la construcció d’escoles mentre tenim als xiquets en barracons, o remem per a què tots els xiquets i xiquetes tinguen llibres i almenys una menjada diària completa fins i tot en època de confinament i, a més a més, accés a internet amb la donació de tauletes per a poder seguir el curs des de casa? Cap on remem? Cap a la construcció d’un món més sostenible o cap a la destrucció del planeta? I els polítics, remem cap a la presa de decisions que ens afavorisquen personalment o cap a la búsqueda del bé comú?

Si ens eixim de l’àmbit estatal i ens situem en el local, a Torreblanca, què significa remar tots junts? Significa que cal anar als plens i les comissions informatives per a decidir la puja del preu de l’aigua i posar nom a un carrer que mai ha tingut nom, com va passar en els punts del darrer ple, quan a la resta de la població li exigim que no isca de sa casa per res del món? O significa fer les reunions dels òrgans de govern i representatius de manera telemàtica, fent cas de les recomanacions del govern central i de la Generalitat Valenciana?

Concloent, clar que volem remar junts, però la nostra direcció és la de donar recursos a la sanitat pública, a l’escola pública, als serveis socials; la nostra direcció és la de fer governs progressistes que estiguen al costat del comerç local, dels agricultors i dels autònoms en general, en estos temps tan difícils i els que vindran. El nostre interès és avançar amb les infraestructures locals com el Pla General d’Ordenació Urbana que és l’instrument essencial i imprescindible per a millorar l’economia del nostre poble i que es trobe totalment bloquejat.

 En estos moments de confinament que derivaran en una crisi econòmica que patirem la majoria de la població, no ens podem permetre tindre un poble paralitzat. Remarem en la direcció de dotar el nostre poble d’un polígon industrial que tanta falta fa, remarem per a desbloquejar la situació de la Cooperativa Doñana que hui en dia podria donar treball a un sector de la població i remarem per a vetllar pels nostres majors més vulnerables així com per les seues famílies. Remarem per a buscar solucions que afavorisquen el sector del turisme, que és la nostra base econòmica en estos moments, i que està sent greument colpejat per esta crisi. Però també hem de remar en la direcció de diversificar l’economia local i no jugar-nos-ho tot a una sola carta, ja que un simple microorganisme acel·lular pot fer caure tot el castell de naips en un tres i no res. Fa dos mesos pensàvem de ser invencibles, creiem que estes coses ací no passaven, i ara ens hem tornat insignificants davant d’un virus que no entén de classes socials ni fronteres. Torreblanca necessita uns fonaments sòlids i no castells en l’aire, necessita un bon escut que protegisca la seua gent en els temps més difícils.

Des del primer moment, Compromís s’ha posat a disposició de la Senyora Alcaldessa primer i l’Alcaldessa accidental després, per tal de gestionar tots els partits junts esta crisi. Estic totalment convençuda que amb el diàleg i l’estima que sentim pel nostre poble, tots els partits podrem arribar a consensos per a millorar la vida dels torreblanquins i torreblanquines. És l’hora de deixar les diferències de costat i remar tots junts, encara que cal decidir primer la bona direcció.