Posem-nos en marxa

Quan pinten bastos les persones podem reaccionar de diverses formes. A mi personalment no m’agrada ser tremendista i tampoc sóc de les que amaguen el cap baix terra com els estruços mentre deixe passar el perill. Intente traure pit i ser positiva, recordant les paraules del meu “uelo” Agustín que, quan tenia un examen i no em veia amb confiança, sempre em deia “tu ves, que el no ja el tens”. Ara toca ser realistes i afrontar la situació en la que estem sotmesos, la qual és greu i més greu que es posarà. Però hi ha que plantar cara amb una visió positiva i d’esperança, encara que per a això cal posar-nos a treballar seriosament.

Molts ajuntaments han aprovat ja els paquets de mesures immediates derivades de la COVID-19 i pareix que a Torreblanca anem un poc endarrerits al respecte. En estos moments és quan es veu si les persones que estan al capdavant de l’Ajuntament tenen la capacitat d’afrontar situacions i gestionar-les, és quan es demostra que un equip de govern cohesionat i a la vegada diversificat en les tasques a realitzar és capaç de buscar solucions i aplicar-les, però, malauradament, ací no tenim ni equip ni govern. Ara és quan ens donem compte que un equip de govern s’ha d’assentar sobre uns bons fonaments basats en objectius clars i comuns que miren pel conjunt de la ciutadania i no per vuits, nous i cartes que no lliguen amb interessos molt dispars els uns dels altres.

Al meu entendre, l’Ajuntament hauria de funcionar com una empresa on les persones que el dirigeixen han de treballar per departaments coordinats per tal de ser efectius. Teòricament per a això estan les regidories però pareix que la pràctica falla, ja que no veiem eixa coordinació de tasques per part de l’equip de govern quan ara més que mai els necessitem a tots al peu del canó.

Des de Compromís per Torreblanca vam presentar la setmana passada una bateria de mesures dividides en tres blocs. Per una part les mesures econòmiques i fiscals, d’efecte immediat; per una altra les de caràcter social, que ja haurien d’estar funcionant per a atendre les persones que han quedat sense recursos en perdre el seu treball o també per als afectats pels ERTO, que alguns porten dos mesos sense rebre cap sou. I finalment un paquet de mesures de planificació i dinamització econòmica, imprescindibles per a aconseguir una millora de l’economia local a més llarg termini. El  nostre poble necessita que els seus representants reaccionen ràpidament davant d’esta situació amb mesures immediates, però també és necessària una fulla de ruta preparada per a assolir nous reptes que esdevindran d’esta crisi sanitària que a hores d’ara és també econòmica. Per això està molt bé alleugerar càrregues amb la reducció dels impostos i les taxes, però cal anar més enllà i orientar el futur cap a la reactivació econòmica.

Ahir mateix, el President Ximo Puig va anunciar que van a agilitzar el projecte d’un centre de manteniment d’avions a l’aeroport de Castelló i la veritat que em dol vore com Torreblanca porte anys i més anys perdent el temps, quan ja podríem tindre el Pla General aprovat. Desgraciadament es veu que això no està en els objectius de la senyora Villanueva, que ja porta dos legislatures al capdavant de la Regidoria d’Urbanisme i el Pla General ni està ni l’esperem. I sense Pla General, no hi ha polígon i sense polígon perdem un altre tren, o en este cas, l’avió. Recordem que en les dos visites que ens ha fet Joan Piquer, torreblanquí i actual Director General del Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, ja ens va parlar de què, en la situació en què està Torreblanca, hauríem de treballar en eixa direcció, cosa que també ens va dir, Rafa Climent, actual Conseller d’Economia.

Per part de Compromís per Torreblanca, estem disposats a afrontar la situació de manera col·laborativa. Esperem ser escoltats i poder consensuar mesures amb la resta de grups amb el desig de trobar la millor solució pel bé comú de tots els torreblanquins i torreblanquines. Posem-nos en marxa, el nostre poble ens necessita.