Allò que pintava Genovés

Si es fixeu l’objecte de la seua obra eren figures humanes, les persones que s’aproximen o s’ajunten, que pateixen, que esperen i confien...no hi ha diferències de sexe, color, idees, o edats. L’artista ens emplaçava a ser això: humans. Òbviament, en una situació com la vivíem en la dictadura, amb repressió i violència institucional, calia el compromís, que l’art, essent art, protestés alhora apostant per la solidaritat i l’ entesa, i això tenia prou a veure amb l’amnistia.

La societat valenciana ha perdut a un gran artista, i això, obliga al reconeixement, manca més presència de l’obre de Genovès al nostre territori. A Vilafamés al seu Museu tenim un obra molt significativa, Al conjunt del nostre territori hi ha, però, més espais on eixe reconeixement és podria materialitzar més. La Generalitat ja li va atorgà el corresponen guardó, així com també altres instàncies acadèmiques.

Recorde que fa anys l’Ajuntament de València li va dedicar un carrer, en aquella ocasió el propi artista em va comentar que havia anat a veure el carrer i en digué, un tant decebut, que era una carreró de quatre cases.