UP proposa la convocatòria del Pacte contra la Violència de Gènere per a assegurar l'educació sexoafectiva des de les primeres etapes
La diputada i portaveu en igualtat del grup parlamentari de Unides Podem, Cristina Cabedo, ha plantejat hui la conveniència que es reunisca la comissió del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere “per a avaluar de forma més detinguda l'execució de les mesures que inclou el Pacte respecte a l'acompanyament de denúncies per agressions sexuals i formació de les Forces i Cossos de Seguretat, inclosos els cossos de policies locals i autonòmiques” i per a assegurar que “el mes de novembre comptem ja amb una estratègia integral contra les agressions sexuals que incidisca en l'educació sexoafectiva des de les primeres etapes educatives”.
Cabedo ha recordat que lamentablement s'han registrat a la província de València en un curt espai de temps tres violacions en ramat a la província de València en les quals la víctima era menor.
En aquest sentit, ha presentat una proposició no de llei perquè s'assegure en l'estratègia valenciana contra la violència sexual, emmarcada en el pacte valencià contra la violència de gènere i masclista, la introducció de l'educació sexoafectiva des de primeres etapes educatives com a eina de prevenció de violències sexuals.
Igualment, sol·licita el reforç de la formació en matèria de gènere i especialitzada en violències masclistes al personal de la Policia Local i Autonòmica i al personal de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat des d'un enfocament interseccional, garantint d'aquesta manera una atenció respectuosa a possibles denunciants de violència de gènere, agressions o assetjament, mesura en execució permanent en el pacte valencià contra la violència masclista i de gènere.
També planteja que s'incidisca en la implementació de plans personalitzats d'acompanyament a víctimes/supervivents, incloses aquelles que no denuncien, mesura en execució permanent en el pacte valencià contra la violència masclista i de gènere.
La diputada ha recordat que en la Comunitat Valenciana en 2018 es van incoar 1.781 diligències prèvies en matèria de llibertat sexual, enfront de les 1.479 de l'any anterior, la qual cosa suposa un augment del 17%. Aquest increment, ha afirmat, revela que “les dones del segle XXI, ciutadanes de ple dret, es resisteixen a haver d'aguantar violències sexuals”.
No obstant això, ha advertit, “paral·lelament a l'exercici de la justícia, els poders públics han d'arbitrar mecanismes per a aconseguir que les dones mai hagen d'arribar a denunciar: que mai arriben a haver de ser agredides pel simple fet de ser dones. La garantia que les dones no patisquen violència sexual és, sens dubte, una educació que ens entenga com a subjectes de les nostres pròpies vides i dels nostres propis cossos sexuats”.
Al seu judici, “la disminució de les denúncies per violència sexual no pot donar-se pel fet que les dones deixen de confiar en la justícia i en les seues institucions, sinó pel fet que no patisquen violència sexual, especialment quan en els últims mesos hem conegut de casos de violacions en ramat, com a Massamagrell, Ontinyent i l'última a La Safor fa a penes uns dies”.
En aqueix sentit, ha assegurat, “és necessari implantar no sols mesurades d'actuació enfront de les violències sexuals, sinó també mesurades de prevenció d'aquests delictes, especialment en etapes infantils, on es configura gran part de la sexualitat de les persones i els primers conceptes i pràctiques de respecte”.
La diputada i portaveu en igualtat del grup parlamentari de Unides Podem, Cristina Cabedo, ha plantejat hui la conveniència que es reunisca la comissió del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere “per a avaluar de forma més detinguda l'execució de les mesures que inclou el Pacte respecte a l'acompanyament de denúncies per agressions sexuals i formació de les Forces i Cossos de Seguretat, inclosos els cossos de policies locals i autonòmiques” i per a assegurar que “el mes de novembre comptem ja amb una estratègia integral contra les agressions sexuals que incidisca en l'educació sexoafectiva des de les primeres etapes educatives”.
Cabedo ha recordat que lamentablement s'han registrat a la província de València en un curt espai de temps tres violacions en ramat a la província de València en les quals la víctima era menor.
En aquest sentit, ha presentat una proposició no de llei perquè s'assegure en l'estratègia valenciana contra la violència sexual, emmarcada en el pacte valencià contra la violència de gènere i masclista, la introducció de l'educació sexoafectiva des de primeres etapes educatives com a eina de prevenció de violències sexuals.
Igualment, sol·licita el reforç de la formació en matèria de gènere i especialitzada en violències masclistes al personal de la Policia Local i Autonòmica i al personal de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat des d'un enfocament interseccional, garantint d'aquesta manera una atenció respectuosa a possibles denunciants de violència de gènere, agressions o assetjament, mesura en execució permanent en el pacte valencià contra la violència masclista i de gènere.
També planteja que s'incidisca en la implementació de plans personalitzats d'acompanyament a víctimes/supervivents, incloses aquelles que no denuncien, mesura en execució permanent en el pacte valencià contra la violència masclista i de gènere.
La diputada ha recordat que en la Comunitat Valenciana en 2018 es van incoar 1.781 diligències prèvies en matèria de llibertat sexual, enfront de les 1.479 de l'any anterior, la qual cosa suposa un augment del 17%. Aquest increment, ha afirmat, revela que “les dones del segle XXI, ciutadanes de ple dret, es resisteixen a haver d'aguantar violències sexuals”.
No obstant això, ha advertit, “paral·lelament a l'exercici de la justícia, els poders públics han d'arbitrar mecanismes per a aconseguir que les dones mai hagen d'arribar a denunciar: que mai arriben a haver de ser agredides pel simple fet de ser dones. La garantia que les dones no patisquen violència sexual és, sens dubte, una educació que ens entenga com a subjectes de les nostres pròpies vides i dels nostres propis cossos sexuats”.
Al seu judici, “la disminució de les denúncies per violència sexual no pot donar-se pel fet que les dones deixen de confiar en la justícia i en les seues institucions, sinó pel fet que no patisquen violència sexual, especialment quan en els últims mesos hem conegut de casos de violacions en ramat, com a Massamagrell, Ontinyent i l'última a La Safor fa a penes uns dies”.
En aqueix sentit, ha assegurat, “és necessari implantar no sols mesurades d'actuació enfront de les violències sexuals, sinó també mesurades de prevenció d'aquests delictes, especialment en etapes infantils, on es configura gran part de la sexualitat de les persones i els primers conceptes i pràctiques de respecte”.