Òscar Pérez recupera la figura de Josep Francesc Boix en un llibre sobre el seu llegat a la docència, el valencianisme i la poesia
![[Img #80216]](http://el7set.es/upload/images/11_2020/7090_captura-de-pantalla-2020-10-15-a-les-123620.jpg)
Si parlem el llibre Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933) de Òscar Pérez Silvestre, editat per la Universitat Jaume I i la Fundació Càtedra Soler i Godes, potser no trobem cap vinculació amb el nostre territori. però si expliquem que Josep Francesc Boix Senmartí es el pare de la benvolguda mestra Francisca Boix Tena, coneguda per tots en Torreblanca com a “Doña Paquita”, ens adonarem de la rellevància d'aquesta obra per tal de recuperar el lloc que correspon en l'historia recent del País Valencià a aquest mestre i poeta nascut a Benassal, i situar-lo junt a figures com Carles Salvador, Enric Soler i Godes i Antoni Porcar.
L'autor, Oscar Pérez, entra en contacte en el llegat de Boix Senmartí a l'any 1995, mentre estudiava quart curs de Filologia Catalana a la Universitat de València. la seua recerca en diverses publicacions dels anys 20 del segle passat va trobar referencies a Francesc Boix, que després va ampliar a l'arxiu de la Fundació Carles Salvador a Benassal, on es conserven els originals del poemes de Francesc Boix, que van ser enviats a Carles Salvador per la seua vídua després de que, amb tan sols 32 anys, trobés la mort de manera accidental.
La recerca continuà amb la col·laboració de les filles del mestre, Paquita i Rosa, que van oferir tota la seua ajuda per tal de recuperar la memoria de son pare. a Castellfort i a Gramós (Lleida), on es va poder recopilar els darrers records del mestre.
Aquesta investigació descobrí a una persona molt senzilla, sense el reconeixement d'altres figures del seu temps, que estimava l'ensenyament i que va tractar de ampliar l'horitzó dels seus alumnes amb una manera personal de entendre la docència, que ensenyava els minerals i les plantes al camp, feina cine amb un cinematògraf casolà, creava mapes i escrivia poesia.
La immensa majoria de la seua obra poètica va quedar inèdita i ara, gracies a Oscar Pérez, veuen la llum en aquest llibre que fa justícia i dona reconeixement merescut a un mestre oblidat, situant-lo junt a grans noms com Carles Salvador, Enric Soler i Godes i Antoni Porcar.
Josep Francesc Boix Senmartí va imaginar una escola i un País Valencia diferents als que l'hi tocaren viure, aportant en la seua malauradament curta vida tot el necessari per tal de poder canviar eixa realitat.
Si parlem el llibre Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933) de Òscar Pérez Silvestre, editat per la Universitat Jaume I i la Fundació Càtedra Soler i Godes, potser no trobem cap vinculació amb el nostre territori. però si expliquem que Josep Francesc Boix Senmartí es el pare de la benvolguda mestra Francisca Boix Tena, coneguda per tots en Torreblanca com a “Doña Paquita”, ens adonarem de la rellevància d'aquesta obra per tal de recuperar el lloc que correspon en l'historia recent del País Valencià a aquest mestre i poeta nascut a Benassal, i situar-lo junt a figures com Carles Salvador, Enric Soler i Godes i Antoni Porcar.
L'autor, Oscar Pérez, entra en contacte en el llegat de Boix Senmartí a l'any 1995, mentre estudiava quart curs de Filologia Catalana a la Universitat de València. la seua recerca en diverses publicacions dels anys 20 del segle passat va trobar referencies a Francesc Boix, que després va ampliar a l'arxiu de la Fundació Carles Salvador a Benassal, on es conserven els originals del poemes de Francesc Boix, que van ser enviats a Carles Salvador per la seua vídua després de que, amb tan sols 32 anys, trobés la mort de manera accidental.
La recerca continuà amb la col·laboració de les filles del mestre, Paquita i Rosa, que van oferir tota la seua ajuda per tal de recuperar la memoria de son pare. a Castellfort i a Gramós (Lleida), on es va poder recopilar els darrers records del mestre.
Aquesta investigació descobrí a una persona molt senzilla, sense el reconeixement d'altres figures del seu temps, que estimava l'ensenyament i que va tractar de ampliar l'horitzó dels seus alumnes amb una manera personal de entendre la docència, que ensenyava els minerals i les plantes al camp, feina cine amb un cinematògraf casolà, creava mapes i escrivia poesia.
La immensa majoria de la seua obra poètica va quedar inèdita i ara, gracies a Oscar Pérez, veuen la llum en aquest llibre que fa justícia i dona reconeixement merescut a un mestre oblidat, situant-lo junt a grans noms com Carles Salvador, Enric Soler i Godes i Antoni Porcar.
Josep Francesc Boix Senmartí va imaginar una escola i un País Valencia diferents als que l'hi tocaren viure, aportant en la seua malauradament curta vida tot el necessari per tal de poder canviar eixa realitat.
