8 M
Jo alce la veu per Irene Montero
![[Img #78417]](http://el7set.es/upload/images/04_2020/1533_miriam.jpg)
Hui 8 de març vull dedicar el meu article a la Ministra d’Igualtat Irene Montero, qüestionada constantment per l’opinió pública. Quin és el seu pecat? Ser la companya del Vicepresident Pablo Iglesias.
Les crítiques al treball d’Irene Montero, siguen per a bé o per a mal, passen desapercebudes per a centrar-se només en aspectes de la seua vida personal. Criticada per la seua manera de vestir, la Ministra d’Igualtat no l’encerta mai; si va informal és assenyalada com a “perroflauta” i si s’arregla, és criticada perquè ens ha enganyat i realment pertany a la casta. Dóna igual el fet de què amb només catorze anys ja militara en “las Juventudes Comunistas”, ni que haja participat com a activista en diferents moviments, entre estos la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), ni que obtinguera una beca en Harvard per a dur a terme la seua tesi doctoral, ella seguirà sent mirada com una trepa per compartir vida personal i política amb el líder de Podemos. La realitat és que si les dones ens hem d’esforçar més que els homes per a destacar en el món professional, Irene Montero encara més. El seu currículum està entre allò més buscat en el portal de transparència, una prova més de la constant revisió pública a la qual està sotmesa.
Estos dies corre pel Facebook un post en contra d’Irene Montero que tantes dones estan compartint. Entre altres coses diu “tú tienes el puesto que tienes por ser la novia del jefe. No por tu valía y por tu trayectoria.” No vos pareixen cruels estes afirmacions? Es mereix esta dona ser reduïda “a la novia de” sense tindre en compte qui és i d’on ve? El mateix post diu “el Feminismo es la mujer que lucha cada día con sus actos sin hacer ruido por tener una vida mejor”. No, senyores, el Feminisme no significa callar-se i resignar-se, si no alçar la veu pels nostres drets, per la igualtat de drets.
Però el comentari que m’ha fet decidir-me a escriure este article ha sigut el d’Ana Obregón, qui ha criticat durament la Ministra amb estes paraules “si se hubiera confinado España un día antes de las manifestaciones del 8M se hubieran evitado 20.000 muertes". Una vegada més s’està criminalitzant el 8M i a la Ministra de Igualtat per les morts de COVID-19. Deu ser que el 8 de març de 2020 tot el món estava a casa i només les loques feminazis van eixir al carrer a matar el patriarcat a base de virus. No estava Ortega Smith al míting de Vistalegre donant besadetes i abraçades recent arribat d’Itàlia amb el coronavirus calentet, ni estava el transport públic en funcionament, ni van haver els partits de lliga del Betis - Real Madrid, Osasuna – Espanyol, Valladolid – Athletic, Levante – Granada, ni tampoc el Villareal – Leganés. Els museus, bars i discoteques estaven tancats i tampoc hi va haver el Congreso Aula 2020 a IFEMA, on s’esperaven més de 100.000 visitants. No, tot això no va ocórrer, només estaven pel carrer les boges de morat reclamant els seus drets.
Al cap i a la fi, Ana Obregón és totalment lliure d’opinar sobre la gestió del govern, faltava més, però no té la Ministra d’Igualtat el dret a queixar-se de què prohibeixquen celebrar el 8M als carrers de Madrid, mentre d’altra banda són permeses concentracions de Falangistes antisemites? Ahir sense anar més lluny, vam poder vore com l’afició de l’Athletic de Madrid s’amuntonava fora del camp sense cap tipus de distància i molts d’ells anaven sense mascareta. A més, el govern de la Comunitat de Madrid no creu que hi haja que perimetrar la comunitat durant la Setmana Santa.
Però de veritat criticar el govern és l’objectiu de les paraules d’Ana Obregón? Crec que no, i possiblement ni tan sols criminalitzar el 8M, si no més bé vexar Irene Montero, i això ho demostra al final del seu escrit on diu “no asistir no significa que no seamos feministas, significa que queremos evitar más muertes y eso enaltece a la mujer. Este es mi humilde consejo, Irene. De una madre a otra madre. De una madre soltera que ha cuidado, educado y trabajado sin tener que utilizar (como has hecho tú) una niñera pagada con dinero público, una madre que no ha tenido a Pablo para que le compre un chalet y tener un ministerio (qué suerte)…”
Ana Obregón, que havia entrat en el cor de totes nosaltres el passat 31 de desembre, va ser capaç d’unir-nos al seu dolor al mateix temps ens donava esperança per a eixir d’esta situació. Ara, desgraciadament, fa tot el contrari. Ara, Ana, vol dividir-nos. Aprofita la seua reivindicació per a ridiculitzar Irene Montero despullant-la de tot coneixement i autonomia en la presa de decisions. Ana Obregón, que ha fet tota la vida el que li ha donat la gana, amb perres a la butxaca, clar, critica Montero per tindre una persona que cuida els seus fills i la tracta com si no aportara ni un euro per a pagar la hipoteca del seu xalet. De veritat cal menysprear una dona simplement per no estar d’acord amb la seua opinió respecte a la realització de les manifestacions del 8M? Si Irene Montero i Pablo Iglesias van decidir en el seu moment, erròniament o encertadament, comprar un xalet a Galapagar, ho van decidir els dos, amb els diners dels dos.
No, el Feminisme no divideix com Ana Obregón està fent. El Feminisme uneix, lluitant tant per trencar els sostres de vidre d’aquelles dones amb formació, com per a allisar els sols de fang on tantes dones es queden enganxades. El Feminisme unifica totes les dones, sense distincions entre raça ni classe social. El Feminisme no és callar i resignar-se, el Feminisme és lluitar per la igualtat de cadascuna de les dones, també per la d’aquelles que callen.
Hui jo alce la veu per tu, Irene Montero, perquè ja està bé de qüestionar les dones que brillen, independentment de qui siguen les seues parelles. El Feminisme no enfosca les dones, el Feminisme les fa brillar amb llum pròpia.
Hui 8 de març vull dedicar el meu article a la Ministra d’Igualtat Irene Montero, qüestionada constantment per l’opinió pública. Quin és el seu pecat? Ser la companya del Vicepresident Pablo Iglesias.
Les crítiques al treball d’Irene Montero, siguen per a bé o per a mal, passen desapercebudes per a centrar-se només en aspectes de la seua vida personal. Criticada per la seua manera de vestir, la Ministra d’Igualtat no l’encerta mai; si va informal és assenyalada com a “perroflauta” i si s’arregla, és criticada perquè ens ha enganyat i realment pertany a la casta. Dóna igual el fet de què amb només catorze anys ja militara en “las Juventudes Comunistas”, ni que haja participat com a activista en diferents moviments, entre estos la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), ni que obtinguera una beca en Harvard per a dur a terme la seua tesi doctoral, ella seguirà sent mirada com una trepa per compartir vida personal i política amb el líder de Podemos. La realitat és que si les dones ens hem d’esforçar més que els homes per a destacar en el món professional, Irene Montero encara més. El seu currículum està entre allò més buscat en el portal de transparència, una prova més de la constant revisió pública a la qual està sotmesa.
Estos dies corre pel Facebook un post en contra d’Irene Montero que tantes dones estan compartint. Entre altres coses diu “tú tienes el puesto que tienes por ser la novia del jefe. No por tu valía y por tu trayectoria.” No vos pareixen cruels estes afirmacions? Es mereix esta dona ser reduïda “a la novia de” sense tindre en compte qui és i d’on ve? El mateix post diu “el Feminismo es la mujer que lucha cada día con sus actos sin hacer ruido por tener una vida mejor”. No, senyores, el Feminisme no significa callar-se i resignar-se, si no alçar la veu pels nostres drets, per la igualtat de drets.
Però el comentari que m’ha fet decidir-me a escriure este article ha sigut el d’Ana Obregón, qui ha criticat durament la Ministra amb estes paraules “si se hubiera confinado España un día antes de las manifestaciones del 8M se hubieran evitado 20.000 muertes". Una vegada més s’està criminalitzant el 8M i a la Ministra de Igualtat per les morts de COVID-19. Deu ser que el 8 de març de 2020 tot el món estava a casa i només les loques feminazis van eixir al carrer a matar el patriarcat a base de virus. No estava Ortega Smith al míting de Vistalegre donant besadetes i abraçades recent arribat d’Itàlia amb el coronavirus calentet, ni estava el transport públic en funcionament, ni van haver els partits de lliga del Betis - Real Madrid, Osasuna – Espanyol, Valladolid – Athletic, Levante – Granada, ni tampoc el Villareal – Leganés. Els museus, bars i discoteques estaven tancats i tampoc hi va haver el Congreso Aula 2020 a IFEMA, on s’esperaven més de 100.000 visitants. No, tot això no va ocórrer, només estaven pel carrer les boges de morat reclamant els seus drets.
Al cap i a la fi, Ana Obregón és totalment lliure d’opinar sobre la gestió del govern, faltava més, però no té la Ministra d’Igualtat el dret a queixar-se de què prohibeixquen celebrar el 8M als carrers de Madrid, mentre d’altra banda són permeses concentracions de Falangistes antisemites? Ahir sense anar més lluny, vam poder vore com l’afició de l’Athletic de Madrid s’amuntonava fora del camp sense cap tipus de distància i molts d’ells anaven sense mascareta. A més, el govern de la Comunitat de Madrid no creu que hi haja que perimetrar la comunitat durant la Setmana Santa.
Però de veritat criticar el govern és l’objectiu de les paraules d’Ana Obregón? Crec que no, i possiblement ni tan sols criminalitzar el 8M, si no més bé vexar Irene Montero, i això ho demostra al final del seu escrit on diu “no asistir no significa que no seamos feministas, significa que queremos evitar más muertes y eso enaltece a la mujer. Este es mi humilde consejo, Irene. De una madre a otra madre. De una madre soltera que ha cuidado, educado y trabajado sin tener que utilizar (como has hecho tú) una niñera pagada con dinero público, una madre que no ha tenido a Pablo para que le compre un chalet y tener un ministerio (qué suerte)…”
Ana Obregón, que havia entrat en el cor de totes nosaltres el passat 31 de desembre, va ser capaç d’unir-nos al seu dolor al mateix temps ens donava esperança per a eixir d’esta situació. Ara, desgraciadament, fa tot el contrari. Ara, Ana, vol dividir-nos. Aprofita la seua reivindicació per a ridiculitzar Irene Montero despullant-la de tot coneixement i autonomia en la presa de decisions. Ana Obregón, que ha fet tota la vida el que li ha donat la gana, amb perres a la butxaca, clar, critica Montero per tindre una persona que cuida els seus fills i la tracta com si no aportara ni un euro per a pagar la hipoteca del seu xalet. De veritat cal menysprear una dona simplement per no estar d’acord amb la seua opinió respecte a la realització de les manifestacions del 8M? Si Irene Montero i Pablo Iglesias van decidir en el seu moment, erròniament o encertadament, comprar un xalet a Galapagar, ho van decidir els dos, amb els diners dels dos.
No, el Feminisme no divideix com Ana Obregón està fent. El Feminisme uneix, lluitant tant per trencar els sostres de vidre d’aquelles dones amb formació, com per a allisar els sols de fang on tantes dones es queden enganxades. El Feminisme unifica totes les dones, sense distincions entre raça ni classe social. El Feminisme no és callar i resignar-se, el Feminisme és lluitar per la igualtat de cadascuna de les dones, també per la d’aquelles que callen.
Hui jo alce la veu per tu, Irene Montero, perquè ja està bé de qüestionar les dones que brillen, independentment de qui siguen les seues parelles. El Feminisme no enfosca les dones, el Feminisme les fa brillar amb llum pròpia.
