Royo Gómez, paleontòleg i polític
![[Img #82043]](http://el7set.es/upload/images/05_2021/479_vicent-alvarez.jpg)
Sovint quan s’ esmenten noms d’importants personatges valencians s’obliden alguns, aquest seria el cas de José Royo Gómez, nascut a Castelló. Es tracta d’un reconegut científic de rellevància mundial, el nom del qual porten els Museus Nacionals Geològics de Colòmbia i Veneçuela. Cal,doncs, que els valencians recordem la seua figura , la qual te també una vessant política com voreu.
Aquest castellonenc nasqué a 1895, i va morir al exilia a Veneçuela al 1961, va estudiar Geologia a Madrid, i des de ben aviat es va destacar per la seua dedicació a l’esmentada matèria i la Paleontologia, disciplines que durant molt de temps van estar unides, fins que posteriorment es dividiren en dos titulacions acadèmiques. Professor de Ciències Geològiques va participar en moltes troballes, efectuant rellevants treballs que encara hui continuen essent d’obligada referència pels actuals investigadors, per la qual cosa es considerat un important renovar dels estudis geològics i paleontològics.
En la dècades dels anys vint i trenta el passat segle va desenvolupar la seua tasca a l’Estat Espanyol, tenint que marxar a l’exili a febrer de 1939, concretament amb el mateix cotxe on viatge des de les proximitats de Figueres amb Antonio Machado. De la seua estada a Amèrica ha restat viu un gran nombre d’activitats, estudis i investigacions, i gaudeix d’un merescut reconeixement.
Al Museu de Ciències Naturals de València, la seua ex Directora, recentment jubilada, Margarita Belinchón, sempre mostrava als visitants una vitrina dedicada a José Royo Gómez, en la qual, entre els diversos objectes que es podíem veure, hi era el diari que ell portava de la seua estada a València durant la Guerra Civil, on donava fe dels bombardeixos i allò que passava. Durant eixe període de conflicte bèl·lic va ser Director del Museu Nacional de Ciències que es va instal·lar al edifici de l’Antic Hospital de Sacerdots del Carrer Trinquet de Cavallers.
La seua dedicació científica va anar acampanada del seu compromís amb la República, essent diputat per Castelló a les Corts Constituent pel partit Acció Republicana, dins del qual mantenia una estreta amistat i col·laboració amb el Azaña. Com gran part dels dirigents republicans formà part e la maçoneria fins els finals dels seus dies.
La figura de Royo Gòmez va ser ignorada totalment durant la dictadura, fou a patir dels actes commemoratius del seu centenari del seu naixement al 1995, quan va haver-hi un relatiu reconeixement, amb actes que es van celebrar a al Museu Nacional a Madrid, i Castelló, efemèrides que va donar peu a un llibre edità el Consell Valencià de Cultura al any 2004.
Doncs, ja he dit allò que està al meu abast. Que aquestes notes siguen útils per mantenir viu el reconeixement a aquest científic i polític republicà de les comarques del nord, mort a l’exili que fou imposat pel franquisme.
Vicent Àlvarez
Sovint quan s’ esmenten noms d’importants personatges valencians s’obliden alguns, aquest seria el cas de José Royo Gómez, nascut a Castelló. Es tracta d’un reconegut científic de rellevància mundial, el nom del qual porten els Museus Nacionals Geològics de Colòmbia i Veneçuela. Cal,doncs, que els valencians recordem la seua figura , la qual te també una vessant política com voreu.
Aquest castellonenc nasqué a 1895, i va morir al exilia a Veneçuela al 1961, va estudiar Geologia a Madrid, i des de ben aviat es va destacar per la seua dedicació a l’esmentada matèria i la Paleontologia, disciplines que durant molt de temps van estar unides, fins que posteriorment es dividiren en dos titulacions acadèmiques. Professor de Ciències Geològiques va participar en moltes troballes, efectuant rellevants treballs que encara hui continuen essent d’obligada referència pels actuals investigadors, per la qual cosa es considerat un important renovar dels estudis geològics i paleontològics.
En la dècades dels anys vint i trenta el passat segle va desenvolupar la seua tasca a l’Estat Espanyol, tenint que marxar a l’exili a febrer de 1939, concretament amb el mateix cotxe on viatge des de les proximitats de Figueres amb Antonio Machado. De la seua estada a Amèrica ha restat viu un gran nombre d’activitats, estudis i investigacions, i gaudeix d’un merescut reconeixement.
Al Museu de Ciències Naturals de València, la seua ex Directora, recentment jubilada, Margarita Belinchón, sempre mostrava als visitants una vitrina dedicada a José Royo Gómez, en la qual, entre els diversos objectes que es podíem veure, hi era el diari que ell portava de la seua estada a València durant la Guerra Civil, on donava fe dels bombardeixos i allò que passava. Durant eixe període de conflicte bèl·lic va ser Director del Museu Nacional de Ciències que es va instal·lar al edifici de l’Antic Hospital de Sacerdots del Carrer Trinquet de Cavallers.
La seua dedicació científica va anar acampanada del seu compromís amb la República, essent diputat per Castelló a les Corts Constituent pel partit Acció Republicana, dins del qual mantenia una estreta amistat i col·laboració amb el Azaña. Com gran part dels dirigents republicans formà part e la maçoneria fins els finals dels seus dies.
La figura de Royo Gòmez va ser ignorada totalment durant la dictadura, fou a patir dels actes commemoratius del seu centenari del seu naixement al 1995, quan va haver-hi un relatiu reconeixement, amb actes que es van celebrar a al Museu Nacional a Madrid, i Castelló, efemèrides que va donar peu a un llibre edità el Consell Valencià de Cultura al any 2004.
Doncs, ja he dit allò que està al meu abast. Que aquestes notes siguen útils per mantenir viu el reconeixement a aquest científic i polític republicà de les comarques del nord, mort a l’exili que fou imposat pel franquisme.
Vicent Àlvarez
