Compromís per Torreblanca proposa al Ple demanar una rectificació al Ministeri sobre l'origen de les bandes de música valencianes
La moció ha sigut recolzada per tots els grups que han decidit que es trasllade en forma de Declaració Institucional
![[Img #82255]](http://el7set.es/upload/images/05_2021/640_image_123986672.jpg)
Arran de l'anunci del BOE de 6 de maig de 2021, en el qual es declaren les bandes de música valencianes Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, s'ha vingut polemitzant arran d'una frase del BOE en la qual el Ministeri de Cultura i Esports afirma que: “L'origen de les bandes de música valencianes es deu a un moviment mimètic al de les agrupacions corals catalanes (Clavé), moviment que va entrar a València via Reial Societat d'Amics del País.”
La portaveu Míriam Pañella manifesta “des de Compromís hem presentat esta moció, sumant-nos a la reclamació feta per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, ja que en la frase que apareix al BOE es pressuposa que l'origen de les bandes de música valencianes estaria influenciat per les agrupacions corals catalanes encapçalades per Anselmo Clavé. En este sentit, es vol incidir en diferents aspectes que qüestionarien tal afirmació i que venen confirmats per les diferents recerques com articles, tesis doctorals, llibres, etc que s’han realitzat sobre el fenomen de les bandes de música valencianes.”
Efectivament podem trobar paral·lelismes entre el moviment coral català i les bandes de música valencianes. Tots dos fenòmens s'enquadren en el segle XIX en el qual es passa de l'exclusivitat de la música a la seua accessibilitat social i a l'associacionisme de tipus popular. En el cas de les bandes de música que ens ocupa, l'origen cal buscar-lo en altres factors: la influència religiosa, la militar i, en menor mesura la política.
Les bandes de música valencianes, declarades Patrimoni Cultural Immaterial, són en la seua majoria agrupacions de tipus amateur, sostingudes per la societat civil, que havien nascut allunyades dels focus urbans on la influència d'una altra mena de societats culturals vuitcentistes no arribava, i que es van convertir en espais de cultura i sociabilitat.
La moció de Compromís ressalta la tasca de la Unió Musical de Torreblanca, una associació documentada ja en la segona meitat del segle XIX que compta amb Escola de Música des dels 0 anys, Banda Juvenil i una Banda de Música amb 50 components. Míriam Pañella afirma que “a Torreblanca no concebem els nostres festejos sense l’acompanyament de la música de la nostra banda i, com no podia ser d’altra manera, en esta moció fem un xicotet - gran reconeixement a la llavor que realitzen per traslladar la música a tota la població.”
La moció ha sigut aprovada per tots els grups en forma de Declaració Institucional. La portaveu conclou “ens mostrem molt satisfetes que tots els grups hagen recolzat la moció, ja que els valencians i valencianes hem de reivindicar com a nostre un fenomen tan potent com són les Bandes de Música i des de l’Ajuntament ho hem de fer per la Unió Musical de Torreblanca.”
Arran de l'anunci del BOE de 6 de maig de 2021, en el qual es declaren les bandes de música valencianes Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, s'ha vingut polemitzant arran d'una frase del BOE en la qual el Ministeri de Cultura i Esports afirma que: “L'origen de les bandes de música valencianes es deu a un moviment mimètic al de les agrupacions corals catalanes (Clavé), moviment que va entrar a València via Reial Societat d'Amics del País.”
La portaveu Míriam Pañella manifesta “des de Compromís hem presentat esta moció, sumant-nos a la reclamació feta per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, ja que en la frase que apareix al BOE es pressuposa que l'origen de les bandes de música valencianes estaria influenciat per les agrupacions corals catalanes encapçalades per Anselmo Clavé. En este sentit, es vol incidir en diferents aspectes que qüestionarien tal afirmació i que venen confirmats per les diferents recerques com articles, tesis doctorals, llibres, etc que s’han realitzat sobre el fenomen de les bandes de música valencianes.”
Efectivament podem trobar paral·lelismes entre el moviment coral català i les bandes de música valencianes. Tots dos fenòmens s'enquadren en el segle XIX en el qual es passa de l'exclusivitat de la música a la seua accessibilitat social i a l'associacionisme de tipus popular. En el cas de les bandes de música que ens ocupa, l'origen cal buscar-lo en altres factors: la influència religiosa, la militar i, en menor mesura la política.
Les bandes de música valencianes, declarades Patrimoni Cultural Immaterial, són en la seua majoria agrupacions de tipus amateur, sostingudes per la societat civil, que havien nascut allunyades dels focus urbans on la influència d'una altra mena de societats culturals vuitcentistes no arribava, i que es van convertir en espais de cultura i sociabilitat.
La moció de Compromís ressalta la tasca de la Unió Musical de Torreblanca, una associació documentada ja en la segona meitat del segle XIX que compta amb Escola de Música des dels 0 anys, Banda Juvenil i una Banda de Música amb 50 components. Míriam Pañella afirma que “a Torreblanca no concebem els nostres festejos sense l’acompanyament de la música de la nostra banda i, com no podia ser d’altra manera, en esta moció fem un xicotet - gran reconeixement a la llavor que realitzen per traslladar la música a tota la població.”
La moció ha sigut aprovada per tots els grups en forma de Declaració Institucional. La portaveu conclou “ens mostrem molt satisfetes que tots els grups hagen recolzat la moció, ja que els valencians i valencianes hem de reivindicar com a nostre un fenomen tan potent com són les Bandes de Música i des de l’Ajuntament ho hem de fer per la Unió Musical de Torreblanca.”
