Vicente Herrera
Martes, 12 de Junio de 2012
Paraules de somni
J
O
soc,
esplendorós,
el teu campanar,
impertèrrit als vents.
*****************
Al blau et faig mirar
i a la terra t’afermo.
Immòbil en l’espai,
les hores em porten
cap un cercle etern.
*****************
Quant des de el fons del camp
m’albires, la sang roja t’encenc
sentit de pertenença i identitat et dono.
El pare del teu pare ha treballat la terra
en esforç i il•lusió i en la seva anima no ha
hagut lloc ni per a rancors inútils ni odis estèrils.
La mare de la teva mare va estar sempre al costat
d’un impuls; alimentant, cuidant, rentant, vestint,
treballant i reconfortant l’existència de la teva gent.
*******************************************
*******************************************
De la pedra moguda han fet ribes, bancals i bilarets,
tant pels fruits de la terra com de la vida, i em van
alçar tots a una per la pau, tolerància i la llibertat.
Els teus pares han estat objecte del captiveri d’un fill
d’ una gran mare posseïda per la ombra de la foscor
i d’un pare enlluernat per les clarors, que va ennegrir
les meves pedres, i va dirigir el cos i l’ anima del meu
poble estimat a una llarga nit, on el mestre i el capellá
van deixar d’ ensenyar la raó i buscar la fe del esperit.
Ara, m’han rentat la cara i m’han ben aclarit l’ aspecte.
**********************************************
**********************************************
Qui ho ha fet? sí han estat els que enyoren aquest passat,
els que compren les voluntats, destrossen la terra, el aire
i el mar, que se’n vagin del meu costat, mai els encendre
la sang ni els donaré identitat. Sí han estat els fills i filles
del poble que volen un futur mes respectuós en la natura
i valoren als seus avantpassats, el meu gran poder anirà
sobre ells i els seus descendents, per els segles dels segles.
Què del fons de la meva terra i de lo alt del meu cel es
generin cada nit imatges pels tots els somnis i pensaments
de la gent que m’estima, perquè tots dos estan fets de la
mateixa matèria de les estrelles que cobreixen, ací i ara,
************* el nostre firmament ***************
J
O
soc,
esplendorós,
el teu campanar,
impertèrrit als vents.
*****************
Al blau et faig mirar
i a la terra t’afermo.
Immòbil en l’espai,
les hores em porten
cap un cercle etern.
*****************
Quant des de el fons del camp
m’albires, la sang roja t’encenc
sentit de pertenença i identitat et dono.
El pare del teu pare ha treballat la terra
en esforç i il•lusió i en la seva anima no ha
hagut lloc ni per a rancors inútils ni odis estèrils.
La mare de la teva mare va estar sempre al costat
d’un impuls; alimentant, cuidant, rentant, vestint,
treballant i reconfortant l’existència de la teva gent.
*******************************************
*******************************************
De la pedra moguda han fet ribes, bancals i bilarets,
tant pels fruits de la terra com de la vida, i em van
alçar tots a una per la pau, tolerància i la llibertat.
Els teus pares han estat objecte del captiveri d’un fill
d’ una gran mare posseïda per la ombra de la foscor
i d’un pare enlluernat per les clarors, que va ennegrir
les meves pedres, i va dirigir el cos i l’ anima del meu
poble estimat a una llarga nit, on el mestre i el capellá
van deixar d’ ensenyar la raó i buscar la fe del esperit.
Ara, m’han rentat la cara i m’han ben aclarit l’ aspecte.
**********************************************
**********************************************
Qui ho ha fet? sí han estat els que enyoren aquest passat,
els que compren les voluntats, destrossen la terra, el aire
i el mar, que se’n vagin del meu costat, mai els encendre
la sang ni els donaré identitat. Sí han estat els fills i filles
del poble que volen un futur mes respectuós en la natura
i valoren als seus avantpassats, el meu gran poder anirà
sobre ells i els seus descendents, per els segles dels segles.
Què del fons de la meva terra i de lo alt del meu cel es
generin cada nit imatges pels tots els somnis i pensaments
de la gent que m’estima, perquè tots dos estan fets de la
mateixa matèria de les estrelles que cobreixen, ací i ara,
************* el nostre firmament ***************
O
soc,
esplendorós,
el teu campanar,
impertèrrit als vents.
*****************
Al blau et faig mirar
i a la terra t’afermo.
Immòbil en l’espai,
les hores em porten
cap un cercle etern.
*****************
Quant des de el fons del camp
m’albires, la sang roja t’encenc
sentit de pertenença i identitat et dono.
El pare del teu pare ha treballat la terra
en esforç i il•lusió i en la seva anima no ha
hagut lloc ni per a rancors inútils ni odis estèrils.
La mare de la teva mare va estar sempre al costat
d’un impuls; alimentant, cuidant, rentant, vestint,
treballant i reconfortant l’existència de la teva gent.
*******************************************
*******************************************
De la pedra moguda han fet ribes, bancals i bilarets,
tant pels fruits de la terra com de la vida, i em van
alçar tots a una per la pau, tolerància i la llibertat.
Els teus pares han estat objecte del captiveri d’un fill
d’ una gran mare posseïda per la ombra de la foscor
i d’un pare enlluernat per les clarors, que va ennegrir
les meves pedres, i va dirigir el cos i l’ anima del meu
poble estimat a una llarga nit, on el mestre i el capellá
van deixar d’ ensenyar la raó i buscar la fe del esperit.
Ara, m’han rentat la cara i m’han ben aclarit l’ aspecte.
**********************************************
**********************************************
Qui ho ha fet? sí han estat els que enyoren aquest passat,
els que compren les voluntats, destrossen la terra, el aire
i el mar, que se’n vagin del meu costat, mai els encendre
la sang ni els donaré identitat. Sí han estat els fills i filles
del poble que volen un futur mes respectuós en la natura
i valoren als seus avantpassats, el meu gran poder anirà
sobre ells i els seus descendents, per els segles dels segles.
Què del fons de la meva terra i de lo alt del meu cel es
generin cada nit imatges pels tots els somnis i pensaments
de la gent que m’estima, perquè tots dos estan fets de la
mateixa matèria de les estrelles que cobreixen, ací i ara,
************* el nostre firmament ***************
